Publicat 10/10/2021 16:22CET

El Congrés debat aquesta setmana les esmenes d'ERC, PP i Vox per frenar la nova llei al Govern central

Els independentistes defensaran el seu text alternatiu per compensar econòmicament les víctimes i anul·lar tots els judicis polítics

MADRID, 10 oct. (EUROPA PRESS) -

La llei de memòria democràtica, que amplia la llei de memòria històrica vigent des del 2007, passarà dijous el seu primer examen en el Ple del Congrés amb el debat de les esmenes de totalitat que han presentat ERC, el PP i Vox per frenar la tramitació del text del Govern central.

Mentre el PP i Vox s'han limitat a sol·licitar la devolució del seu projecte a l'Executiu espanyol, ERC, habitual aliat del Govern central al Congrés, ha optat per presentar un text alternatiu perquè sigui el que es tramiti, perquè considera que la proposta de l'Executiu és manifestament insuficient.

La previsió és que totes les esmenes de totalitat es rebutgin i el text governamental prossegueixi el seu camí a la cambra baixa amb la presentació d'esmenes parcials dels diferents partits.

El grup que ara capitaneja Gabriel Rufián, ja va votar en contra de la llei va afavorir el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero al 2007 i sosté que la decisió de l'Executiu de coalició de modificar aquella norma els ha donat la raó.

Però el nou text, defensarà a la tribuna del Congrés el ministre de Presidència, Félix Bolaños, tampoc convenç els membres d'ERC, que provaran que sigui substituït per la seva pròpia norma.

En el seu text alternatiu, que ha recollit Europa Press, ERC va més enllà del projecte del Govern i planteja reconèixer "qualsevol perjudici econòmic o patrimonial que hagin patit persones físiques o jurídiques" víctimes del franquisme i el seu dret a la "reparació".

HOMENATGES A REPRESALIATS FINS AL 1982

Així, advoca per obligar el Govern central a "restituir els bens immobles, diners i altres valors, bens mobles i arxius documentals, requisats a les persones físiques o jurídiques, entitats o institucions, al favor de les quals es reconegui la reparació, o als seus familiars", ja sigui mitjançant la devolució del be o compensant el seu valor econòmic ara.

També quantifica en 135.000 la indemnització que han de rebre les persones beneficiàries dels qui "van morir o van desaparèixer per la repressió franquista, a les mans de funcionaris de l'Estat o organitzacions paramilitars, fins al 27 de desembre del 1978".

A més, dona un any al Govern central per presentar un estudi sobre la repressió contra les "persones i col·lectius que van lluitar pels valors democràtics i els drets nacionals, entre els anys 1975 i 1982, que van perpetrar funcionaris l'Estat i organitzacions paramilitars" i que després estudiï fer-los homenatges i possibles vies de reparació.

La seva proposta també obliga a fer homenatges als perseguits "per destacar-se en la lluita democràtica a favor d'un Estat descentralitzat i de l'afirmació nacional dels seus territoris", així com els afusellats, presos, exiliats o les dones per la seva especificitat com a víctimes de la repressió.

ERC demanda, així mateix, reconèixer jurídica i moralment la "lluita per la democràcia" dels 'maquis' i de totes les persones que van formar part d'organitzacions i guerrilles antifranquistes, amb indemnitzacions econòmiques incloses. Per als brigadistes internacionals reclama distincions oficials.

CERTIFICAT ESPECÍFIC SOBRE COMPANYS

El text dels independentistes persegueix reconèixer per llei la IIa República com "un Estat democràtic i de dret, precursor del present sistema polític", així com "les seves lleis i símbols com a propis i històrics", i deixar clar que el que va passar el 18 de juliol del 1936 va ser una revolta de part d'"un grup d'oficials, caps i generals de l'exèrcit contra les seves mans i el Govern de la República".

A més, preveuen suport econòmic i jurídic del Govern per als qui denunciïn els delictes comesos durant la dictadura, tenint en compte la "imprescriptibilitat dels crims contra la Humanitat", i que es declarin il·legals els tribunals creats durant la Guerra Civil per imposar condemnes per motius polítics, ideològics o de creença religiosa, així com totes la seva resolucions, especialment les sentències dels consells de guerra, del Tribunal d'Ordre Públic, entre d'altres.

En el cas del president de la Generalitat Lluis Companys afusellat després d'un consell de guerra, el text alternatiu d'ERC contempla que el president del Govern lliuri la certificació corresponent de nul·litat al president català. També proposa l'aprovació de "sentències de nul·litat" de tribunals militars, l'Audiència Nacional i els tribunals superiors de Justícia.

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés