Els independentistes defensaran el seu text alternatiu per compensar econmicament les víctimes i anullar tots els judicis polítics
MADRID, 10 oct. (EUROPA PRESS) -
La llei de memria democrtica, que amplia la llei de memria histrica vigent des del 2007, passar dijous el seu primer examen en el Ple del Congrés amb el debat de les esmenes de totalitat que han presentat ERC, el PP i Vox per frenar la tramitació del text del Govern central.
Mentre el PP i Vox s'han limitat a sollicitar la devolució del seu projecte a l'Executiu espanyol, ERC, habitual aliat del Govern central al Congrés, ha optat per presentar un text alternatiu perqu sigui el que es tramiti, perqu considera que la proposta de l'Executiu és manifestament insuficient.
La previsió és que totes les esmenes de totalitat es rebutgin i el text governamental prossegueixi el seu camí a la cambra baixa amb la presentació d'esmenes parcials dels diferents partits.
El grup que ara capitaneja Gabriel Rufián, ja va votar en contra de la llei va afavorir el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero al 2007 i sosté que la decisió de l'Executiu de coalició de modificar aquella norma els ha donat la raó.
Per el nou text, defensar a la tribuna del Congrés el ministre de Presidncia, Félix Bolaños, tampoc conven els membres d'ERC, que provaran que sigui substitut per la seva prpia norma.
En el seu text alternatiu, que ha recollit Europa Press, ERC va més enll del projecte del Govern i planteja reconixer "qualsevol perjudici econmic o patrimonial que hagin patit persones físiques o jurídiques" víctimes del franquisme i el seu dret a la "reparació".
HOMENATGES A REPRESALIATS FINS AL 1982
Així, advoca per obligar el Govern central a "restituir els bens immobles, diners i altres valors, bens mobles i arxius documentals, requisats a les persones físiques o jurídiques, entitats o institucions, al favor de les quals es reconegui la reparació, o als seus familiars", ja sigui mitjanant la devolució del be o compensant el seu valor econmic ara.
També quantifica en 135.000 la indemnització que han de rebre les persones beneficiries dels qui "van morir o van desaparixer per la repressió franquista, a les mans de funcionaris de l'Estat o organitzacions paramilitars, fins al 27 de desembre del 1978".
A més, dona un any al Govern central per presentar un estudi sobre la repressió contra les "persones i collectius que van lluitar pels valors democrtics i els drets nacionals, entre els anys 1975 i 1982, que van perpetrar funcionaris l'Estat i organitzacions paramilitars" i que després estudi fer-los homenatges i possibles vies de reparació.
La seva proposta també obliga a fer homenatges als perseguits "per destacar-se en la lluita democrtica a favor d'un Estat descentralitzat i de l'afirmació nacional dels seus territoris", així com els afusellats, presos, exiliats o les dones per la seva especificitat com a víctimes de la repressió.
ERC demanda, així mateix, reconixer jurídica i moralment la "lluita per la democrcia" dels 'maquis' i de totes les persones que van formar part d'organitzacions i guerrilles antifranquistes, amb indemnitzacions econmiques incloses. Per als brigadistes internacionals reclama distincions oficials.
CERTIFICAT ESPECÍFIC SOBRE COMPANYS
El text dels independentistes persegueix reconixer per llei la IIa República com "un Estat democrtic i de dret, precursor del present sistema polític", així com "les seves lleis i símbols com a propis i histrics", i deixar clar que el que va passar el 18 de juliol del 1936 va ser una revolta de part d'"un grup d'oficials, caps i generals de l'exrcit contra les seves mans i el Govern de la República".
A més, preveuen suport econmic i jurídic del Govern per als qui denuncin els delictes comesos durant la dictadura, tenint en compte la "imprescriptibilitat dels crims contra la Humanitat", i que es declarin illegals els tribunals creats durant la Guerra Civil per imposar condemnes per motius polítics, ideolgics o de creena religiosa, així com totes la seva resolucions, especialment les sentncies dels consells de guerra, del Tribunal d'Ordre Públic, entre d'altres.
En el cas del president de la Generalitat Lluis Companys afusellat després d'un consell de guerra, el text alternatiu d'ERC contempla que el president del Govern lliuri la certificació corresponent de nullitat al president catal. També proposa l'aprovació de "sentncies de nullitat" de tribunals militars, l'Audincia Nacional i els tribunals superiors de Justícia.
