MADRID 30 oct. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Congrés debatrà aquest dijous les esmenes de totalitat presentades pel PSOE, CiU i ERC contra el projecte de llei orgànica de Control del deute comercial al sector públic argumentant que vulnera l'autonomia financera de les comunitats autònomes i criticant, en el cas de les dues formacions catalanes, que l'Estat no s'apliqui a si mateix les exigències de pagament que reclama a les administracions territorials.
En l'esmena socialista, que recull Europa Press, es valora l'objectiu del projecte, que no és un altre que garantir el compliment de la directiva de lluita contra la morositat, que fixa un termini màxim de 30 dies perquè les administracions públiques paguin els seus proveïdors, de tal manera que no es financin a través del sector comercial, amb les conseqüències negatives que té aquest fenomen per a tota l'economia a l'estendre's els retards per tota la cadena productiva.
Tot i això, el PSOE creu que el projecte del Govern central "no compleix les tres regles" que han de caracteritzar el marc regulador, i que són respectar les competències autonòmiques i implicar totes les administracions a l'equilibri de les finances públiques, preservar el finançament de l'estat del Benestar, i dissenyar instruments "eficaços" i "de possible compliment pràctic".
MÉS BUROCRÀCIA I MENYS EFICIÈNCIA
També els nacionalistes de CiU comparteixen l'objectiu de controlar l'endeutament públic i lluitar contra la morositat, particularment la que afecta el sector comercial, i qualifiquen de "positiu" que s'articuli un mecanisme de liquiditat que permeti a les comunitats autònomes complir amb els 30 dies de pagament.
Tot i això, creuen que el text proposat per l'executiu suposa "incrementar la burocratització" a l'imposar un "control i intervencionisme" més gran de l'Administració General de l'Estat sobre comunitats autònomes i ajuntaments, "aprofitant la seva dependència financera". "Així, un mecanisme que hauria de ser bo per al funcionament de l'economia està articulat sota la desconfiança, ignorant el principi d'eficiència i simplificació", critica CiU.
Alhora, creu que la imposició d'aquest "control polític" sobre les administracions territorials "aprofundeix en les desigualtats jeràrquiques", que ja existien segons la seva opinió en la fixació dels objectius de reducció de dèficit i de deute, el que bàsicament suposa "erosionar l'autonomia" de les comunitats autònomes i les corporacions locals.
Finalment, la formació critica que l'Estat "no ha tingut la valentia" d'exigir les mateixes condicions de transparència informativa i publicitat que aquesta llei requereix als governs autonòmics --que hauran de fer públic el seu període mitjà de pagaments i queden vinculats a un mecanisme automàtic de correcció i a mesures coercitives per complir l'objectiu dels 30 dies--, quan a més l'executiu central ni tan sols "mostra prestesa a pagar deutes ferms" com les que manté amb Catalunya en virtut de la disposició addicional tercera de l'Estatut (759 milions, segons CiU).
RECENTRALITZA I VULNERA COMPETÈNCIES
En la mateixa línia, els diputats d'ERC rebutgen un projecte de llei que "desborda" les competències de l'Estat a l'"imposar" mesures per controlar el deute comercial de les administracions territorials en lloc d'atendre els problemes que segons la seva opinió causen els retards en els pagaments a proveïdors, com són "la centrifugació del dèficit, l'espoliació fiscal i la falta de lleialtat institucional".
"Moltes comunitats no poden afrontar el pagament als proveïdors i això no esdevé per la falta de controls", recorden els independentistes d'Esquerra, que retreuen al Govern central que no s'apliqui les mateixes exigències perquè el seu objectiu real és la "defunció de l'autonomia financera" de les comunitats i donar un "pas més en el procés centralitzador" per crear un "marc homogeni en una realitat autonòmica heterogènia".
Finalment, ERC també critica que amb aquesta llei es pretengui "continuar amb el desenvolupament" dels principis que van portar a modificar l'article 135 de la Constitució i a aprovar la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, el que "suposa afectar greument les polítiques socials" al causar una falta de recursos que "serveix com a coartada per a la privatització" dels serveis públics.
