Jesús Hellín - Europa Press
Batet garanteix que la Cambra acatar qualsevol resolució del TC per que, de moment, no ha rebut cap notificació
MADRID, 15 des. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Congrés ha aprovat aquest dijous la llei que suprimeix el delicte de sedició, reforma el de malversació i modifica l'elecció dels dos magistrats del Tribunal Constitucional que correspon nomenar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), per ho ha fet en una votació en la qual no han participat ni el PP ni Ciudadanos.
En concret, la proposició de llei ha aconseguit el vot de 184 diputats dels partits del Govern i dels seus aliats parlamentaris, superant el llistó mínim de la majoria absoluta (176) que requeria pel seu carcter orgnic.
Així, han recolzat la reforma els dos grups que conformen el Govern de coalició més ERC, el PNB, el PDeCAT, Més País i Bildu, malgrat que la coalició abertzale havia optat per abstenir-se durant el trmit en la Comissió de Justícia. Al Ple, l'única abstenció ha portat la signatura del diputat de Compromís, Joan Baldoví, qui havia expressat els seus dubtes davant la reforma del delicte de malversació perqu tem que pugui beneficiar a condemnats per corrupció.
Del seu costat, han votat en contra Junts, la CUP, Coalició Canria, el BNG, Frum Astúries, Navarra Suma, Teruel Existe, el Partit Regionalista de Cantbria, la diputada del PP Valentina Martínez, i Vox.
ÚLTIM INTENT DE VOX
Els de Santiago Abascal havien abandonat l'hemicicle durant el debat de la iniciativa després de la negativa de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de suspendre el Ple fins que el TC es pronunciés sobre el recurs d'empara presentada per ells i el PP, per que després han tornat.
Abans de la votació el secretari general del grup parlamentari, José María Figaredo, ha demanat una vegada més a la presidenta que la votació no es dugués a terme fins a tenir una resolució del Tribunal Constitucional sobre les esmenes relatives al Consell General del Poder Judicial i el propi Tribunal de garanties, que han estat impugnades tant pel PP com per Vox.
Un dels arguments esgrimits prviament per Batet per no suspendre la sessió havia estat que la Taula del Congrés no havia rebut cap comunicació oficial del TC relativa a la deliberació dels recursos, per aix Vox s'ha dirigit formalment l'rgan de govern de la Cambra informant-li de la decisió del TC de continuar les seves deliberacions el dilluns.
No obstant aix, Batet ha contestat a Figaredo que "la comunicació per part d'un grup parlamentari" no pot implicar la suspensió d'un procediment legislatiu. També ha esmentat l'article 270 de la Llei Orgnica del Poder Judicial i el 150 de la Llei d'Enjudiciament Civil per recordar-li que "la notificació és el mitj per prendre coneixement de l'existncia i eficcia d'una resolució judicial" i ha deixat clar que, "per descomptat" la Cmera "acataria com no pot ser d'una altra manera", una notificació provinent del TC.
Per la seva banda, PP i Ciudadanos han decidit no participar de la votació. Els 'populars' eren als seus escons, per no han premut cap botó mentre que els 'taronges' ni tan sols han entrat al Saló de Plens per a la votació.
NO SOM PARTIDARIS D'ABANDONAR LES INSTITUCIONS
Després d'aprovar-se la llei, Gamarra ha tornat a demanar la paraula per explicar que el seu grup no ha participat de la votació perqu, al seu parer, aquesta no hauria d'haver-se celebrat, ja que el Congrés hauria d'haver esperat al fet que el TC decidís sobre el recurs interposat pel seu grup.
"Com no som partidaris d'abandonar les institucions ens hem quedat, per en un moment tan crític com aquest evidentment no anem a votar", ha concls.
Des de Ciudadanos, els diputats, que sí que han estat a l'hemicicle durant el debat, han explicat que s'han negat tant a estar presents durant la votació per no participar "de la cacicada" que, al seu judici, ha coms el Congrés "en connivncia i sota l'adrea de la presidenta de la Cambra" només "per afavorir els seus socis separatistes condemnats".
Una vegada aprovada pel Ple del Congrés, la llei s'envia al Senat per completar la seva tramitació. En la Cambra alta s'espera votar el proper dia 22 i els socialistes esperen que no hi hagi canvis perqu entri en vigor abans de Nadal.
CANVIS LEGALS
La proposició de llei, que s'ha despatxat al Congrés en amb prou feines cinc setmanes, tenia com objecte principal suprimir del Codi Penal el delicte de sedició pel qual van ser condemnats els líders independentistes del procés, encara que també es van afegir altres mesures com l'agreujament de condemna per ocultació de cadver.
I quan va arribar el moment de presentar esmenes a l'articulat, el PSOE i Unides Podem van introduir altres assumptes com la reforma del sistema per designar candidats al TC per part del Consell del Poder Judicial. Així, es passa d'una majoria de tres cinquens --que ara requereix almenys 11 vots-- a una simple perqu el CGPJ designi als seus dos candidats al TC i que, en cas que l'rgan de govern dels jutges segueixi incomplint la seva obligació d'enviar dos aspirants al Constitucional, es puguin exigir a les seves vocals responsabilitats penals.
A més, contemplen que, en lloc que cadascun dels 18 vocals proposi i voti a dos candidats, en proposi i voti només a un, la qual cosa --segons expliquen les fonts del CGPJ consultades per Europa Press-- garantir que els dos més votats siguin els aspirants triats per cada bloc del Consell (el progressista i el conservador). Aix és, en el cas dels progressistes: el magistrat del Tribunal Suprem (TS) José Manuel Bandrés.
Així mateix, van introduir un nou delicte d'enriquiment lícit al mateix temps que van pactar amb ERC una modificació de les penes per malversació: quan hi hagi nim de lucre, mantenint les penes actuals (de 2 a 12 de presó i 6 a 20 d'inhabilitació); i dos tipus nous: un sense nim de lucre per a "usos privats" (de 6 mesos a 3 anys de presó i inhabilitació d'1 a 4 anys) i un altre para quan el malversat va a una fi diferent al previst (d'1 a 4 anys de presó i 2 a 6 d'inhabilitació).
