MADRID, 16 jul. (EUROPA PRESS) -
El Ple del Congrés ha donat llum verda aquest dijous a la reforma parcial de la regulació de l'avortament que imposarà el consentiment patern a les noies de 16 i 17 anys, amb un total de 184 vots a favor del grup popular, els cinc diputats presents d'Unió i el de Foro Asturias.
Quatre diputats del PP han trencat disciplina de vot, ja fos durant la votació del dictamen de la Comissió de Sanitat o en pronunciar-se en la votació de conjunt que corresponia fer perquè la norma tingués caràcter orgànic. Així hi ha hagut posicions diferents tot i que el text sotmès a consideració en els dos casos era el mateix.
En la votació de conjunt, Antonio Gutiérrez ha votat en contra, mentre que els també populars Lourdes Méndez, Javier Puente i Eva Durán s'han abstingut i José Eugenio Azpiroz, també contrari a la iniciativa, ha votat a favor.
Tot i això, en opinar sobre el dictamen, Méndez, Gutiérrez, Azpiroz i Durán han votat en contra, mentre que Javier Puente s'ha abstingut, de la mateixa manera que ho ha fet en les dues votacions el diputat d'Unión del Pueblo Navarro, Carlos Salvador.
Amb aquesta votació en què han estat rebutjades les esmenes parcials presentades per PSOE, Convergència, Esquerra Plural, UPyD, PNB, BNG i ERC, la proposició de Llei Orgànica per reforçar la protecció de les menors i dones amb capacitat modificada judicialment en la interrupció voluntària de l'embaràs viatja al Senat en els mateixos termes en què es va presentar a l'abril.
La intenció del PP és que pugui completar allà la seva tramitació sense que s'incorporin canvis, de manera que el text no hagi de tornar a ser ratificat al Congrés dels Diputats i pugui estar llest per publicar-se al BOE a final del mes de setembre, segons han informat a Europa Press fonts parlamentàries.
S'avança així en el tràmit d'aquesta iniciativa que el Grup Parlamentari Popular va registrar al Congrés després que el Govern espanyol retirés la reforma de l'avortament que havia plantejat el Ministeri de Justícia, un projecte que proposava la instauració d'un sistema de supòsits més restrictiu que el vigent des del 1980 i la desaparició del qual va implicar la sortida d'Alberto Gallardón.
La modificació només toca les lleis de Salut Sexual i Interrupció Voluntària de l'Embaràs i la d'Autonomia del Pacient perquè l'avortament torni a ser una de les tres excepcions amb què una persona que ha complert 16 anys necessita el consentiment dels seus tutors legals, al costat de la reproducció assistida i els assajos clínics. En el cas que la jove discrepi dels seus tutors, haurà d'acudir a un jutge perquè mediï en el conflicte.
La forma escollida per impulsar la reforma ha estat qüestionada pels grups parlamentaris i les ONG des del principi, ja que en presentar-la amb forma de proposició de Llei Orgànica, no ha hagut de passar pel filtre dels òrgans consultius de l'Estat, encarregats d'informar les lleis.
Alhora, el fons de la qüestió ha rebut nombroses crítiques: els seus detractors asseguren que abocarà a un avortament il·legal i insegur a les noies més vulnerables, les que compleixen algunes de les causes taxades en la llei per no informar els seus progenitors, com en cas de violència intrafamiliar, amenaces, coaccions o desemparament.
Tampoc no ha acontentat les associacions autoanomenades pro vida, que exigien al Govern central el compliment dels seus compromisos electorals, que entenien que eren la derogació del sistema de terminis actual i la reinstauració del sistema de terminis que va avalar el Tribunal Constitucional en una sentència el 1985.
La mateixa premissa ha inspirat crítiques dins del mateix Grup Parlamentari Popular, on cinc diputats han encapçalat públicament la disconformitat d'un sector dels votants per als qui reformar un aspecte tan puntual de la llei avala la resta del seu contingut. El PP ha defensat que aquest és l'únic aspecte en què hi ha consens social suficient i es remet al que hagi de dir el Tribunal Constitucional sobre la resta de qüestions.
