Populars i socialistes neguen que el projecte respongui a la crisi a Catalunya, tal com defensa ERC
MADRID, 22 jul. (EUROPA PRESS) -
La Comissió Constitucional del Congrés ha aprovat aquest dimecres el projecte de llei de Seguretat Nacional amb el suport del PP, el PSOE i UPyD i el vot en contra de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), els nacionalistes catalans i bascos i els independentistes d'ERC i Amaiur, que han denunciat que aquesta iniciativa pretén "laminar" les competències de les comunitats autònomes.
Ara, i després de la incorporació les últimes esmenes del PSOE i d'algunes pactades amb PNB i Convergència i Unió, la llei s'envia al Senat perquè continuï allà la seva tramitació i pugui estar definitivament aprovada abans que finalitzi la legislatura la pròxima tardor.
Populars i socialistes, que han caminat de la mà en la tramitació d'aquesta llei, han negat que aquest projecte tingui l'objectiu de prendre competències a l'Administració autonòmica i han defensat que la seguretat nacional ha de ser "competència exclusiva" de l'Estat.
A més, el portaveu del grup socialista, José Enrique Serrano, ha rebutjat que aquest projecte estigui relacionat amb la situació a Catalunya, com ha defensat ERC, i ha recordat que va començar el seu camí legislatiu l'any 2009.
També ho ha fet després la portaveu del PP, Beatriz Rodríguez Salmones, qui ha recalcat que aquesta llei no té "res a veure" amb la situació a Catalunya. "No hi ha la mínima al·lusió en cap dels articles a aquesta qüestió", ha insistit, en declaracions als periodistes.
ERC CREU QUE EL PP ESTÀ "AFILANT L'ARMAMENT JURÍDIC"
El diputat del partit republicà Joan Tardà ha denunciat que aquest projecte pretén "augmentar l'aparell legislatiu de l'Executiu (central) per avortar el procés democràtic que s'ha obert a Catalunya i que culminarà el 27 de setembre".
Segons la seva opinió, el PP està "lubricant la maquinària repressiva" amb aquesta iniciativa. "Molt malament els veig si només són capaços d'anar afilant l'armament, l'armament jurídic", ha recalcat.
Per la seva banda, el diputat de l'Esquerra Plural Joan Josep Nuet ha afirmat que aquest projecte de llei és "un avís a navegants" per part del PP "amb tints autoritaris" com a resposta a la "crisi econòmica i política" que viu Espanya.
El Grup de Convergència i d'Unió i el PNB no han vinculat aquesta llei al procés sobiranista, però sí que han denunciat que pretén "expropiar" competències a les comunitats autonòmiques. "És una nova excusa per laminar i sostreure competències", ha denunciat el diputat d'Unió Antonio Picó.
Malgrat que els nacionalistes bascos i catalans han estat molt crítics amb la llei en la defensa de les seves esmenes, i han votat en contra del dictamen final, sí que han recolzat quatre esmenes transaccionals pactades amb el PP i amb el PSOE.
Segons han informat fonts populars, aquests canvis pretenen "fer més explícita la participació i col·laboració de les comunitats autònomes en la gestió d'aquestes situacions d'interès" per a la seguretat nacional que per primera vegada legisla aquesta llei.
Tot i que el partit del Govern espanyol considera que és "impossible" no tenir en compte les comunitats autònomes en aquestes situacions, ha convingut que tampoc es pot "donar per fet" i han acceptat mencionar-ho expressament a la llei. Tot això, sense deixar de banda que aquesta competència "no és compartida", sinó que correspon en exclusiva al cap de l'Executiu central, tot i que sigui "imprescindible" la col·laboració de les comunitats autònomes.
En declaracions als periodistes en acabar la comissió, Rodríguez-Salmones ha insistit que, a l'hora de legislar sobre situacions d'interès nacional, el Govern de Rajoy no està pensant en la crisi sobiranista a Catalunya.
Segons ha dit, tot i que en aquest projecte de llei no es fa un catàleg de quines circumstàncies s'exigeixen per declarar una situació d'interès nacional, sí que hi ha referència expressa en l'Estratègia de Seguretat Nacional, on s'especifiquen els riscos de què es parla i no hi ha "cap menció" a conjuntures com la catalana.
A més de les esmenes pactades amb PNB i Convergència i Unió, el PP ha donat suport als canvis proposats pel grup socialista, amb qui ha pactat també transaccions a altres esmenes.
Segons han explicat fonts socialistes, s'han introduït mencions expresses perquè l'objecte essencial de la Seguretat Nacional sigui "protegir la llibertat i els drets dels ciutadans" i s'ha millorat el que la llei anomena "gestió de crisi".
En concret, s'ha inclòs més concreció sobre la gestió dels recursos necessaris per fer front a les crisis, de manera que, segons han indicat fonts populars, ja no caldrà fer una llei que s'ocupi específicament d'aquest assumpte, com es pretenia al principi.
Alhora, fonts socialistes han explicat que es perfilen millor els requisits de la declaració de situació d'interès per a la seguretat nacional i s'extreuen del cos de la llei les "confuses referències" a estats d'alarma, excepció i lloc" i es porta el seu tractament a una disposició addicional que diu que es regularà per una norma específica.
