MADRID, 15 abr. (EUROPA PRESS) -
El ple del Congrés ha aprovat aquest dijous 15 d'abril el projecte de llei orgànica de protecció a la infància i l'adolescència contra la violència, que eleva a 35 anys el termini de prescripció d'abusos a menors, elimina la síndrome d'alienació parental, obliga a utilitzar la prova preconstituïda fins als 14 anys i incorpora el deure de tots els ciutadans de denunciar qualsevol indici de violència a la infància.
El text, al qual s'han incorporat més de 200 esmenes i 70 transaccionals, s'ha aprovat amb el vot a favor de PSOE, Podem, PP, Cs, ERC i BNG; el vot en contra de Vox i PNB i l'abstenció de PDeCAT i EH Bildu. En total, ha rebut 268 vots a favor, 57 en contra i 16 abstencions.
Després d'aquesta votació en el ple del Congrés, ara el projecte de llei de protecció a la infància i l'adolescència contra la violència passarà a tramitar-se al Senat.
EL TERMINI DE PRESCRIPCIÓ ARRENCA ALS 35 ANYS
El text inicial contemplava elevar el termini de prescripció d'abusos a menors dels actuals 18 anys de la víctima als 30 anys, però ara aquest llindar s'eleva fins als 35 gràcies a l'acord entre PSOE, PP, Unides Podem, Cs, EH Bildu, Més País i BNG.
Actualment, el termini de prescripció d'abusos sexuals a menors comença a comptar quan la víctima compleix la majoria d'edat i els delictes prescriuen entre cinc i 15 anys després segons la gravetat.
Entre les modificacions, també destaca l'eliminació de la síndrome d'alienació parental, --per la qual alguns pares acusen la seva exparella de manipular el fill en contra seu--.
PROVA PRECONSTITUÏDA FINS ALS 14 ANYS
Així mateix, s'obligarà a utilitzar la prova preconstituïda, és a dir, el testimoniatge gravat, fins als 14 anys del menor afectat, per evitar-ne la revictimització.
A més, s'amplia de 6 a 12 mesos el termini de la tutela de l'administració sobre els menors en situació de desemparament que hagin abandonat voluntàriament el centre de protecció i es trobin en parador desconegut.
Entre les novetats que ja introduïa el text que el Govern central va presentar el juny del 2020 i que l'exvicepresident Pablo Iglesias va batejar com llei Rhodes, destaca la privació de la pàtria potestat als condemnats per homicidi o maltractament.
També incorpora el deure de tots els ciutadans de comunicar qualsevol indici de violència sobre menors; crea la figura del 'coordinador de benestar i protecció' a totes les escoles; estableix l'obligació als centres de menors tutelats de fixar i prevenir els casos d'abusos, i aborda el problema de l'assetjament, la violència contra col·lectius vulnerables i a través d'internet.
A més, la nova ministra de Drets Socials i Agenda 2030 ha subratllat que aquesta llei protegirà la infància dels abusos dels sacerdots perquè, segons ha dit, "l'Església catòlica massa vegades ha estat còmplice de la violència sexual envers els nens".
