El Govern culpa al PP de trencar el 'esperit de la Palma' i els territoris urgeixen una reforma del finançament autonòmic
BARCELONA, 6 juny (EUROPA PRESS) -
La Conferència de Presidents celebrada aquest divendres en el Palau de Pedralbes de Barcelona ha conclòs sense cap acord entre el Govern i les comunitats autònomes, i ha quedat eclipsada per la polèmica per l'ús de les llengües cooficials i amb els 'barons' del PP reclamant al cap de l'Executiu eleccions anticipades per la precarietat dels seus suports al Parlament.
La primera vegada que es reuneix aquest òrgan multilateral a Barcelona, en el qual tant el Govern com la Generalitat catalana han bolcat els seus esforços per demostrar que la normalitat institucional ha tornat a Catalunya, ha acabat sense acords en cap dels principals assumptes com l'habitatge, la migració o el finançament autonòmic.
Aquest últim tema ha estat un dels quals més han reclamat els líders territorials, com el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que ha urgit que s'abordi "d'una vegada" el debat sobre un nou model de finançament autonòmic; o el president andalús, Juanma Moreno, que ha reclamat l'actualització dels lliuraments a comptes a les comunitats.
Salvador Illa, president de Catalunya i amfitrió de la cita, ha defensat novament el model de finançament singular per a Catalunya encara que no fora, al seu judici, un punt principal de l'ordre del dia: "Jo no em deixo dir segons quin a la meva casa". Això sí, ha assenyalat que la postura dels presidents del PP li ha fet estar encara més fidel a la seva posició.
En la roda de premsa posterior a la Conferència de Presidents, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i la ministra d'Habitatge, amb prou feines han esmentat l'assumpte del finançament, encara que sí han destacat un dels punts prioritaris per al Govern en aquesta 'conclave': l'habitatge.
L'HABITATGE, TAMBÉ SENSE ACORDS
Després de la salutació institucional a les autoritats per part del Rei Felip VI i un esmorzar de benvinguda, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha realitzat una declaració institucional en la qual ha afirmat que per a l'Executiu l'habitatge anava a ser "el tema central" en aquesta XXVIII edició de la Conferència de Presidents.
Ha recordat la proposta que va fer a les comunitats autònomes de triplicar la inversió pública per a la construcció d'habitatge, fins als 7.000 milions d'euros, del que l'Executiu central finançaria el 60%.
No obstant això, les comunitats del PP han rebutjat la iniciativa del Govern, com ha fet Ayuso, que ha manifestat la seva aposta per la liberalització de sòl i per més seguretat jurídica per construir habitatge "i aconseguir que baixin els preus".
Els qui sí han defensat l'aposta del Govern per construir més habitatge ha estat la presidenta de Navarra, María Chivite, que s'ha compromès a destinar més recursos per a polítiques públiques.
Illa, per la seva banda, ha sortit molt "satisfet del plantejament que s'ha fet" en matèria d'habitatge, i veu positiu per a la ciutadania que s'hagi abordat en la conferència, sota el seu punt de vista, no amb diagnòstics, sinó amb una proposta concreta per part del Govern.
PROPOSTES CONTRADICTÒRIES EN MIGRACIÓ
En matèria migratòria tampoc s'ha aconseguit cap acord en un debat marcat per la proposta del PP que explicitava que el control de fronteres i la política migratòria sigui "competència exclusiva de l'Estat", mentre que la proposta de Canàries i Euskadi d'un "gran pacte" per donar resposta al fenomen.
Torres ha lamentat després de la reunió que el plantejament dels populars no digui "ni una sola frase" sobre la situació dels menors migrants no acompanyats. "Han presentat una proposta de control de fronteres, en la qual parlen que no es pot delegar absolutament gens en el camp migratori. No hi ha ni una sola frase, ni una coma, gens, ni una vocal que parli dels menors no acompanyats", ha afirmat.
Encara que diverses comunitats autònomes hagin mostrat la seva preocupació amb el fenomen migratori i el suport a la proposta de Canàries i Euskadi, diversos presidents del PP com la balear Marga Prohens, l'aragonès Jorge Azcón, o la madrilenya Isabel Díaz Ayuso han criticat el plantejament del Govern sobre aquest tema. Ayuso, concretament, ha assegurat que la gestió actual de les fronteres és "inhumana" ja que és alguna cosa que està "dinamitant la convivència en moltes regions i pobles d'Espanya".
Per la seva banda, el president del Govern de Canàries, Fernando Clavijo, ha constatat la "solitud" de l'arxipèlag per gestionar la "crisi humanitària" de la immigració encara que ha valorat el "suport" i la predisposició de Catalunya i País Basc per acollir menors. També ha anunciat que la setmana vinent se celebrarà una reunió amb els ministres de l'Interior, Política Territorial i Migracions, Fernando Grande-Marlaska, Ángel Víctor Torres i Elma Saiz, respectivament, per "intentar coordinar" millor la distribució.
LA POLÈMICA PELS PINGANILLOS
Des d'un inici, la celebració d'aquest fòrum multilateral va perillar per l'amenaça del PP de fer platón si el Govern no acceptava incloure en l'ordre del dia els temes a abordar. Finalment, l'Executiu els va acceptar, deixant en 16 els assumptes a parlar en una Conferència en la qual cada líder territorial ha tingut només deu minuts per parlar.
Però la polèmica va tornar quan el Govern va anunciar la seva intenció de permetre l'ús de llengües cooficials mitjançant traductors, com es fa des del començament d'aquesta legislatura en el Congrés. Ayuso, en resposta, va amenaçar amb abandonar el fòrum si algun dels seus homòlegs no intervenia en castellà.
I així ha estat. La presidenta de la Comunitat de Madrid ha abandonat momentàniament la Conferència de Presidents durant la intervenció del lehendakari, Imanol Pradales, i de Salvador Illa, que han utilitzat el basc i el català, respectivament.
El Govern s'ha sumat a la molèstia d'Euskadi i Catalunya assegurant que ha estat una "falta de respecte" i qualificant com a "imperdonable" l'actitud d'Ayuso, a més de retreure-li una doble vara de mesurar, perquè no ha abandonat el fòrum quan els seus companys de partit Alfonso Rueda, president de Galícia, i Marga Prohens, presidenta de Balears, han parlat en gallec i català.
SÁNCHEZ RECORDA: LES ELECCIONS SÓN EN 2027
També ha destacat la petició dels líders autonòmics del PP perquè Sánchez avanci les generals, al que el president del Govern els ha manifestat la seva intenció d'esgotar la legislatura i convocar eleccions generals en 2027.
Amb l'argument dels populars que la situació política "no dona més de si", un dels primers a demanar la bestreta electoral ha estat el president d'Andalusia, Juanma Moreno, que ha demanat a Sánchez que dissolgui les Corts generals al més aviat possible i permeti als espanyols decidir.
També ho ha reclamat la presidenta de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga, al·legant que la situació que viu el país és "insostenible", així com el president de Galícia Alfonso Rueda, que ha demanat posar fi a la situació que està vivint Espanya.
Des del Govern, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha deixat clar que la convocatòria d'eleccions és una competència del president del Govern, el mateix que ha recalcat el president de la Generalitat, Salvador Illa, en les seves intervencions posteriors.
Amb tot, el Govern ha culpat al PP de trencar el 'esperit de la Palma' i de no voler arribar a acords. "Els responsables dels fracassos són els que els provoquen, i no ha estat el Govern d'Espanya, que hem fet el màxim incloent els punts que ells demanaven", ha sentenciat Torres, que ha anunciat que la propera Conferència de Presidents se celebrarà a Astúries.
