MÀLAGA, 21 des. (EUROPA PRESS) -
La Secció Vuitena de l'Audiència de Màlaga ha condemnat el lletrat José Maria del Nido a dos anys i tres mesos de presó pel cas 'Fergocon', sobre les irregularitats en la contractació d'obres per part de l'Ajuntament de Marbella (Màlaga). A més, ha imposat la mateixa pena a l'exalcalde marbellí Julián Muñoz i també al germà de l'advocat sevillà Óscar del Nido.
En aquesta causa, iniciada arran d'una querella de la Fiscalia Anticorrupció i en què es va jutjar 12 persones, s'ha investigat una sèrie d'obres contractades entre el 2001 i el 2002 a l'empresa Fergocon, vinculada als germans Del Nido, que es va crear amb l'única finalitat de fer actuacions per al consistori, adjudicades "sense expedient i sense procediment" i amb sobrecostos.
Anticorrupció va rebaixar la seva petició de pena inicial d'11 anys de presó i va sol·licitar finalment dos anys i tres mesos de presó per a Del Nido, que va reconèixer els fets en el judici, i tres anys i mig per a Muñoz. L'Ajuntament, com a acusació particular, va demanar cinc anys i cinc anys i mig de presó, respectivament.
La Sala condemna Muñoz i José María i Óscar del Nido pels delictes de malversació de cabals públics en concurs medial amb un altre de prevaricació administrativa i un altre de falsedat, tots amb caràcter continuat. En els tres casos s'apliquen les atenuants de reparació del dany i dilacions indegudes i se'ls imposa cinc anys d'inhabilitació absoluta.
Es condemna a dos anys i dos mesos de presó per malversació en concurs amb falsedat Vicente Manciles, excoordinador d'obres; Antonio Calleja, exgerent d'una societat municipal; i dos exfuncionaris; i a vuit mesos de presó un altre acusat.
S'insta que els condemnats indemnitzin conjuntament l'Ajuntament amb 1,4 milions d'euros, responent Muñoz i els germans Del Nido del 85%, uns altres quatre acusats, del 12%; i l'últim, del 3%. A més, l'exalcalde, els dos germans i Calleja hauran de pagar uns altres 299.060 euros.
La Sala assenyala que els germans Del Nido han precisat com repararan el dany, però els aplica aquesta atenuant, tot i que no ho hagin fet, per ser de "justícia material" i davant de "la convicció que els artífexs de la trama ideada per buidar les arques de l'Ajuntament van ser els acusats José María i Óscar del Nido; que, d'altra banda, van estat els que sobretot es van lucrar, sense perjudici que compartissin el botí, amb més o menys intensitat, amb els altres acusats".
En la sentència, de 193 folis, que es pot recórrer i a la qual ha tingut accés Europa Press, el Tribunal absol quatre persones, que són l'exinterventor municipal Juan Antonio Castro; Juan José del Nido, un altre germà del lletrat sevillà --per al qual es va retirar l'acusació--; l'exdona d'Óscar del Nido i l'exregidor d'Hisenda Antonio Luque.
ELS FETS
La Sala explica la "situació de corrupció creada a l'Ajuntament", cosa ja declarada en altres sentències, i precisa que Del Nido, des del 2001, va ocupar "una posició preponderant al consistori, fins al punt que es va convertir de facto en una de les persones de més influència i decisió dins", juntament amb el regidor.
"Del Nido --diu la resolució-- va ser l'artífex i el director, juntament amb el senyor Muñoz, de les decisions sobre l'Ajuntament, no només en la seva vessant jurídica, sinó també en matèria de contractació de les societats, execució d'obres, funcionament ordinari del consistori i de les seves societats, i fins i tot sobre qüestions polítiques".
S'assenyala que Fergocon es va constituir "amb la finalitat prioritària i gairebé exclusiva de fer obres per a l'Ajuntament, així com per canalitzar el traspàs de béns municipals a favor" d'Óscar i José María del Nido, que dirigien l'empresa; i de Muñoz.
Així, s'indica que aquests tres acusats "es van concertar per aconseguir l'apoderament il·lícit de cabals públics mitjançant l'aparent realització d'actuacions a través de Fergocon", per la qual cosa es va fer l'adjudicació directa d'obres i serveis, l'aparent execució d'aquestes i el pagament de les factures emeses.
Després de les adjudicacions irregulars de les actuacions i, una vegada ingressats els capitals a Fergocon, "Óscar del Nido era l'encarregat de treure els fons del compte bancari i de distribuir-los en tres parts, una per a Julián Muñoz, una altra per a José Maria del Nido, i una altra per a ell mateix", segons considera provat.
Pel que fa a les contractacions, s'indica que les va fer Muñoz "prescindint absolutament dels procediments establerts", amb coneixement del gerent que "va assumir les ordres". En la segona fase, es van adjudicar a Fergocon les feines, i l'empresa va emetre entre maig de 2001 i desembre del 2002 un total de 502 factures per un import de 5,1 milions d'euros.
Així, es va donar la conformitat a factures per tasques no execucades --perquè l'empresa no tenia mitjans per fer-ho-- o realitzades a preus "molt superiors als del mercat", i es va produir "un desviament de capitals públics a mans privades". El pagament es va fer amb transferència de béns immobles mitjançant un conveni de dació en pagament o per transferències bancàries.
Els fets pels quals han estat acusats Muñoz i els germà Del Nido "han quedat acreditats mitjançant les seves pròpies manifestacions" en el judici, i la Sala ha recordat que el lletrat "va reconèixer que part dels seus honoraris professionals els cobrava per mitjà de les factures que emetia Fergocon, l'import de la qual s'incrementava entre un 10 i un 15%".
S'assenyala que tot i que l'Ajuntament tenia funcionaris per a aquestes actuacions, es van utilitzar les societats municipalitzades "per crear una situació d'opacitat i falta de transparència apta per encobrir il·legalitats i impedir el control sobre els diners", i es va crear "un panorama d'absolut descontrol de la despesa municipal".
"Hi va haver un incompliment de la normativa sobre contractació i un control dels pagaments merament comptable però no financer, i es va crear una aparença formal de legalitat, que pretenia encobrir un cobrament il·legítim, extraient cabals públics per fer-los propis", s'apunta.
NO ACREDITAT
Per al Tribunal, no ha quedat acreditat que els acusats Juan Antonio Castro i Antonio Luque fessin desistiment de les seves funcions per possibilitar tot això.
En el cas de l'exinterventor, la defensa del qual ha dirigit el lletrat José Manuel Vázquez, s'al·ludeix a la impossibilitat de fiscalització de les societats municipals, i s'indica que "a través del sistema que s'havia instaurat, l'Ajuntament no exercia la funció de control financer, ni exigia la justificació de la feina donada a les transferències ni la procedència dels deutes assumits".
S'aplica dilacions indegudes perquè han transcorregut 12 anys des que va començar la causa, un retard "que, no imputable als acusats ni a l'òrgan jurisdiccional, pot atribuir-se genèricament a l'Estat, qui ha de posar els mitjans perquè les causes, tot i la seva complexitat, es jutgin en un termini raonable".
