La soprano va evitar pagar 508.562 euros en estar domiciliada a Andorra malgrat viure a Barcelona
BARCELONA, 15 des. (EUROPA PRESS) -
Un jutge de Barcelona ha condemnat la soprano Montserrat Caballé a sis mesos de presó per un delicte contra la Hisenda Pública, després d'un pacte de la cantant amb la Fiscalia i Advocacia de l'Estat en el qual ha reconegut haver comès un frau fiscal de 508.562 euros a l'IRPF del 2010, tot i que previsiblement no entrarà a la presó.
En una vista de conformitat celebrada aquest dimarts a la Ciutat de la Justícia, la cantant ha admès els fets a través d'una videoconferència asseguda en una cadira des del menjador de casa seva, en permetre-li el jutge no desplaçar-se al jutjat per problemes de salut: "Sí, ratifico", s'ha limitat a dir la soprano després de la lectura de l'acord.
La conformitat preveu també per a Caballé una multa de 254.231 euros, la prohibició de rebre subvencions públiques durant un any i mig i el pagament de 72.000 euros d'interessos de demora; la soprano ha reconegut que, malgrat viure a Espanya el 2010, figurava com a resident en el Principat d'Andorra i amb això no tributava l'IRPF a Espanya.
Caballé va ser imputada l'abril de 2014 després que la Fiscalia l'acusés d'un delicte contra la Hisenda Pública; el desembre del mateix any va arribar a un acord amb Fiscalia i l'Advocacia en el qual va reconèixer els fets, però no ha estat fins a aquest dimarts que ho ha confirmat en una vista davant del jutge.
La soprano ja havia tornat amb anterioritat els més de 508.000 euros defraudats i el jutge ja la va citar dues vegades per ratificar l'acord: a la primera no es va presentar al·legant problemes de salut i a la segona tampoc ho va fer sense donar explicacions; a posteriori, fonts pròximes a la cantant han explicat que tampoc es trobava en condicions de declarar.
VISTA A PORTA TANCADA
Finalment, aquest dimarts sí que ha ratificat i ho ha fet per videoconferència i, a més, el titular del Jutjat Penal 13 de Barcelona ha permès que la vista oral hagi estat a porta tancada sense presència de públic ni premsa.
Fonts consultades per Europa Press expliquen que la legislació no regula si les vistes de conformitat, emmarcades com a qüestions prèvies dels judicis, han de ser obertes, però en la majoria dels casos es fan en audiència pública.
