MADRID 9 jul. (EUROPA PRESS) -
L'Audiència Provincial de Madrid ha condemnat a un total de 49 anys, 5 mesos i 21 dies de presó a l'exprofessor del col·legi Valdeluz Andrés D.D. per dotze delictes d'abús sexual comesos contra alumnes d'aquest centre escolar entre el 2004 i el 2014, encara que passarà a la presó com a màxim un total de 20 anys.
Així consta en la sentència, datada a 3 de juliol i a la qual ha tingut accés Europa Press, on es recull que el condemnat té prohibit acostar-se a les seves víctimes a una distància no inferior a 500 metres, ni al seu domicili ni lloc de feina, a més de comunicar-se amb elles, durant un període de 4 anys.
Després d'un estudi detallat del cas, el Tribunal conclou que l'acusat era un professor "volgut i valorat", i la seva relació amb els seus alumnes i alumnes era "propera i afectuosa"; organitzava festes a l'acadèmia, així com viatges d'estudis, i a l'estiu, barbacoes a casa seva, i "sentien per ell totes les denunciants una admiració superior a la normal".
Segons el tribunal, aquesta proximitat que tant posava en pràctica la va aprofitar l'acusat "per tocar-les i satisfer el seu desig i impuls sexual, començant amb petons, abraçades, pessigolles, fins a anar augmentant-los progressivament i gradualment en el temps, a poc a poc, arribant a grapejar cames cap a engonals i zona vulvar i interior de les cuixes, esquenes, pits i natges".
De fet, afegeix que va arribar a refregar "en alguna ocasió el seu penis a les seves esquenes o que l'acusat va portar la mà d'alguna d'elles al seu membre, per fora de la roba".
En altres ocasions, va aprofitar l'atenció dels alumnes/as a la pantalla on es projectaven -en penombra- audiovisuals musicals, duia a terme també tocaments sobre les menors, a les que asseien al seu costat.
Individualment la sentència analitza la conducta que es va dur a terme a cadascuna de les víctimes que es recullen en els fets provats. Només sobre dues d'elles no es considera acreditada la conducta. En un cas, donada la retractació total en l'acte del judici de quant havia declarat fins ara en el sumari, i en un altre, donada una insuficiència de prova a la llum de les exigències que ja s'han comentat; especialment pel que fa als elements corroboradores.
EL DELICTE D'ABUSOS SEXUALS I LA IMPORTÀNCIA DE LA PROVA
Els magistrats de la Secció 23 de l'Audiència Provincial de Madrid recorden que el delicte d'abusos sexuals apareix tipificat a l'article 181 del Codi Penal com dur a terme, sense violència o intimidació i sense que intervingui consentiment, actes que atemptin contra la llibertat o indemnitat sexual d'una altra persona.
Des del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) recorden que la prova en aquest tipus de delictes -i així ha estat en el present procés- es basa en gran mesura a la declaració de la pròpia víctima, "donades les condicions de discreció o privadesa de context en els quals solen desenvolupar-se bona part dels delictes contra la llibertat sexual".
El Tribunal estableix en la sentència del cas que no es tracta, no obstant això, que la declaració de la víctima, per si sola, "abast sense més filtres el valor incriminatori que ha de superar-se per vèncer el dret fonamental a la presumpció d'innocència que regeix en tota causa penal i que consagra el conegut article 24 de la Constitució".
D'acord amb la Jurisprudència del Tribunal Suprem, aquesta declaració ha de venir revestida de determinats elements, que, en síntesis, exigeixen que el Tribunal valori pel resultat de la prova, la persistència, coherència, versemblança, corroboració i absència d'ànim o elements espuris.
La fonamentació jurídica analitza la prova i té en compte així mateix els estudis doctrinals existents entorn de la parcel·la de la victimologia dedicada al fenomen dels delictes contra la indemnitat sexual. A més, recull la doctrina del Tribunal Suprem pel que fa al valor de la declaració de la víctima com a prova incriminatoria en aquest tipus de delictes.
Després d'analitzar tot el material, el tribunal descarta com no veraç la tesi de l'acusat, que sosté que tot és fruit d'una confabulació per venjança contra la seva esposa -també professora de l'acadèmia- pel tracte que donava a les alumnes, a més de que existeixi una clara contaminació pel seguiment mediàtic que ha tingut aquest cas.
Per la Sala, tot això "no els pot compensar (a les víctimes) al nivell que pretén l'acusat, l'altíssim cost emocional que suposa denunciar i quatre anys més tard des de la presentació de les denúncies, mantenir-se fermes, fins al punt de sotmetre's a tractaments psicològics o reprendre'ls amb aquesta revictimización".
D'altra banda, el tribunal té en compte els testimoniatges dels qui a les seves declaracions van narrar una experiència normal en la seva estada ja al col·legi o bé a l'acadèmia. Això "no afebleix en absolut la convicció incriminatoria" que es desenvolupa al llarg de la sentència. I és que partint del nombre d'alumnes i alumnes que tenia l'activitat musical, "és impensable que la conducta jutjada anés una regla general".
Per tot, això la Sala estima que s'han comès per l'acusat dotze delictes d'abús sexual amb prevalença per abús de superioritat, la majoria d'ells continuats i alguns agreujats per l'edat de les víctimes i la introducció de dits.
El prevalença a la que es refereix part de l'aprofitament per part de l'autor del delicte en la seva execució d'una relació de superioritat. "Exigeix una certa preeminència de l'autor sobre la víctima i que aquest avantatge hagi estat utilitzat o aprofitat per l'autor per dur a terme l'acte objecte d'imputació", assenyalen.
INDEMNITZACIÓ PER DANYS MORALS I RESPONSABILITAT CIVIL DEL COL·LEGI
La Sala declara no només la responsabilitat penal de l'acusat, amb la presó de gairebé 50 anys, sinó també la seva obligació d'indemnitzar les víctimes pels danys morals que la seva conducta els va produir. El total de les indemnitzacions en concepte de dany moral ascendeix a 142.000 euros.
La sentència declara així mateix la responsabilitat civil subsidiària del col·legi en les instal·lacions del qual se situaven a l'acadèmia de música i pel qual també l'acusat donava servei com a professor durant tants anys.
Considera el tribunal que va existir una clara "culpa in vigilando", i desestima la pretensió de la defensa de l'entitat docent de partionar per complet l'activitat que es desenvolupava a l'acadèmia i la que era pròpia del col·legi. "La relació entre tots dos nuclis era tan intensa, i els seus diferents vincles tan forts, que no pot exonerar-se la institució docent d'aquesta responsabilitat indemnizatoria", destaquen.
En la vista oral del judici, celebrat entre el 21 de maig i el 12 de juny en l'Audiència Provincial de Madrid, van intervenir, a més de l'acusat, catorze víctimes/testimonis, trenta-cinc testimonis i cinc perits.
Per decisió prèvia del tribunal, amb l'acord de les parts, es va desenvolupar la vista oral a porta tancada, a fi no només de preservar la intimitat de les víctimes, sinó també en protecció de la resta de drets que els reconeix la Llei de l'Estatut de la Víctima, han destacat des del Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
El Ministeri Fiscal va sol·licitar la condemna de l'acusat com a autor de 14 delictes d'abusos sexuals, dels quals tretze van ser qualificats com a delictes continuats, i es demanaven més de 69 anys de presó, així com a les oportunes indemnitzacions a les víctimes. Tals conclusions eren coincidents amb les acusacions particulars.
Per la seva banda, la defensa de l'acusat va sol·licitar en tot moment la seva lliure absolució, igual que ho va fer la defensa del col·legi Valdeluz.
