Els candidats esperen una participació entorn del 60%
MADRID, 12 jul. (EUROPA PRESS) -
Aquest dissabte conclou la campanya per a l'elecció del nou secretari general del PSOE que ha estat marcada pels esforços dels tres candidats per desenganxar-se de l'etiqueta d''aparell'.
Tres han estat els moments més polèmics del procés: la pugna dels avals, el debat dels aspirants i les denúncies de "joc brut" dels últims dies.
Ha estat un mes en el qual els tres candidats --Pedro Sánchez, Eduardo Madina i José Antonio Pérez Tapias-- s'han corregut Espanya per intentar sumar suports a les seves candidatures, primer per aconseguir els avals que els permetessin passar el primer tall i després perquè els suports es materialitzin en vots en aquest procés que els tres consideren "històric".
La campanya va arrencar el 13 de juny amb el procés de recollida d'avals i ja abans de conèixer les dades hi havia alguns suports clars.
La renúncia de la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, a donar un pas endavant que li havien demanat fins a nou secretaris generals territorials va servir per fer un dibuix inicial.
El reclam a la presidenta andalusa ja es va entendre com un rebuig a la candidatura d'Eduardo Madina per part d'aquests secretaris generals, entre els qui estaven el madrileny, Tomás Gómez, i el valencià, Ximo Puig.
Així ho han explicat fins i tot socialistes andalusos que ho van atribuir a una "clara reacció al moviment de Madina", qui es va negar a retirar-se de la carrera quan aquesta majoria de barons volia que la dirigent andalusa tingués el suport de tot el partit.
Els 'madinistes' van intentar treure profit d'aquesta situació i el basc es va presentar com el candidat dels militants, pels qui havia "donat la cara", com ell ha dit, en defensar la seva participació.
"En el nou PSOE, tu ets el baró i és el teu telèfon el que ha de sonar", els deia en una carta, en què defensava uns òrgans federals "menys dependents de foscos apedaçaments de despatx".
Mentrestant, Sánchez es presentava com "un militant de base". "El meu únic aparell és el meu Peugeot 407", s'ha cansat de dir quan se li ha preguntat per aquests suports orgànics que li atribuïen des de l'entorn de Madina.
POLÈMICA AVALS
Tot i això, per als defensors del diputat basc, aquesta afirmació es va convertir en realitat quan es va conèixer el resultat dels avals, en els que Sánchez va aconseguir 41.338, respecte dels 25.238 de Madina; el basc va demanar llavors conèixer el detall per territoris i va tornar a enfadar als mateixos.
La direcció va accedir a la petició i es van donar totes les dades, que mostraven que Sánchez havia obtingut cinc vegades més avals a Andalusia que Madina, qui ha estat l'aspirant amb més suports a Astúries, Extremadura, Cantàbria, Catalunya i Múrcia, a més de Melilla.
Durant la primera setmana, la campanya va girar entorn de la "llibertat" dels militants i els seus avals; per a uns, la petició de Madina --que des del PSOE d'Andalusia es va arribar a titllar de "bestiesa"-- era un insult a l'autonomia dels afiliats, mentre que els altres es disposaven a assegurar que mai havien qüestionat que uns avals valguessin més que altres.
Aquest assumpte va ocupar molts titulars fins al debat de dilluns passat, en què els tres candidats es van reunir a Ferraz per confrontar els seus models de partit i de país, i que ha estat un dels dies grans de la campanya, tot i que el resultat ha estat millor per a uns que per a altres.
DEBAT
Si el resultat s'analitza per les cares dels seus equips, qui pitjor parat va sortir ha estat Pedro Sánchez; els seus van evitar dir que havien guanyat aquest assalt, tot i que defensaven que el madrileny havia donat un "xut d'energia" a la campanya. I es defensaven de les crítiques per "poca naturalitat" assenyalant que portava la seva intervenció molt preparada.
Els tres candidats van mantenir un debat "de guant blanc", tot i que va servir per veure l'absència de 'feeling' entre Madina i Sánchez, que es van llançar pulles, algunes més velades que altres, a càrrec de les seves 'patinades' amb Catalunya, la paternitat del sistema de vot directe al congrés, el coneixement del partit i l'origen de cadascun.
La ressaca del debat es va prolongar unes jornades més, fins que dijous va entrar en escena un assumpte que ha enfangat els últims dies de la campanya: la presència de Pedro Sánchez a l'Assemblea de Caja Madrid, revelada a 'El Confidencial'.
El diputat madrileny va convocar els periodistes al Congrés i va confirmar la seva presència en aquest òrgan que, segons ha explicat, es devia al seu càrrec com regidor de l'Ajuntament de Madrid; ha assegurat que no tenia "res a ocultar" i "res a veure" amb les gestions d'aquesta entitat bancària.
I dit això, va llançar una denúncia: "Davant de les males arts d'alguns, joc net", ha dit, en el que es va entendre com una acusació a la candidatura de Madina, a qui aquell dia se li va veure molt afectat per la situació creada i que, segons ha insistit, no havia estat provocada pel seu equip.
Des d'aleshores, el diputat basc ha insistit a defensar la "neteja" del procés i el madrileny ha demanat que no s'"intenti condicionar" els militants amb informacions que "no tenen res a veure amb el procés" i que, en qualsevol cas, no creu que li passi factura.
LA INCÒGNITA DE LA PARTICIPACIÓ
Aquest diumenge se sabrà si el PSOE ha aconseguit enganxar la seva militància en aquest procés innovador per al sistema polític espanyol, en què per primera vegada el líder d'un partit és elegit per tots els seus afiliats. Tots estan molt pendents de les xifres de participació.
Tant Madina com Sánchez esperen que l'afluència a les urnes se situï entorn del 60%, un percentatge que en el partit es considera adequat per donar legitimitat al procés i al nou secretari general.
Amb tot, persisteixen els temors que molts militants no acudeixin a les agrupacions un diumenge de juliol, que a més coincideix amb la final del Mundial de Futbol.
Gairebé tots els anàlisis coincideixen que com més alta sigui la participació, més incert serà el resultat, perquè entenen que com més s'acosti l'afluència al nombre d'avals que es van emetre, més semblant pot ser el resultat de la votació al que va llançar l'anterior procés.
En qualsevol cas, pocs s'atrevien aquests dies a fer un pronòstic ferm, conscients que el vot secret dels militants és el que té l'última paraula; i que, la seva història així ho avala, al PSOE tot pot passar.
