MADRID 16 jul. (EUROPA PRESS) -
En Comú Podem ha registrat aquest dilluns al Congrés dels Diputats una sèrie de preguntes escrites al Govern espanyol perquè l'Executiu de Pedro Sánchez aclareixi si té previst demanar al Parlament Europeu que autoritzi l'ús del català, com defensa la coalició catalana en la qual s'integra Podem.
En el seu escrit, al qual ha tingut accés Europa Press, la confluència catalana recorda que el president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, es va comprometre per carta el gener del 2017 --abans d'assumir el càrrec-- a permetre l'ús del català, sempre que ho sol·licités abans el Govern espanyol.
En aquesta línia, En Comú insta l'Executiu de Sánchez a aclarir si té previst prendre aquesta mesura, que la coalició catalana considera "un pas molt important" per avançar en la projecció del català i el compliment de la Constitució, que estableix que "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.
Així ho posa de manifest en declaracions a Europa Press el diputat d'En Comú Jaume Moya, un dels quatre que signen les preguntes registrades a la Cambra Baixa, en les quals la confluència planteja "la necessitat d'autoritzar l'ús de la llengua catalana, també anomenada valenciana al País Valencià".
AUTORITZAR TAMBÉ EL GALLEC I EL BASC
Els parlamentaris catalans aprofiten així mateix per preguntar al Govern central si té previst "instar davant el Parlament Europeu l'ús normalitzat de les altres llengües que compten amb estatut oficial a Espanya, és a dir, el basc i el gallec?".
Tajani va escriure la seva missiva íntegrament en català, quan encara era vicepresident del Parlament Europeu, i en resposta a la carta que li van enviar prèviament sis eurodiputats catalans, entre ells, Ernerst Urtasun, d'ICV, partit integrat a En Comú Podem.
En la seva resposta, Tajani es comprometia a "no posar obstacles" a permetre l'ús del català, si resultava elegit president del Parlament Europeu --com després va passar--. Això sí, assenyalava que per adoptar aquesta decisió, era necessari que ho demanessin "les autoritats nacionals davant el Parlament".
