BARCELONA, 4 ago. (EUROPA PRESS) -
La complexitat en la recopilació d'informació i la protecció de dades personals són els principals motius que al·leguen les administracions catalanes per denegar l'accés a dades públiques que realitzen ciutadans i altres institucions.
Així ho ha assegurat en declaracions a Europa Press la presidenta de la Comissió de Garantia del Dret a la Informació Pública (Gaip), Elisabet Samarra, qui detecta un excés de cautela de les administracions "perquè segurament hi ha por a infringir la normativa".
La Gaip, creada per atendre les reclamacions de qualsevol ciutadà que consideri que l'administració no atén la seva petició d'informació pública, s'encarrega gratuïtament tant de desestimacions, com de possibles defectes de temps i forma en les respostes a sol·licituds d'informació.
Segons Samarra, la invocació de la protecció de dades com a excusa per no facilitar informació "normalment està malament", per la qual cosa demanen un informe a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades cada vegada que els arriba una al·legació d'aquest tipus.
"CERTA SALUT" DE L'ACCÉS A la INFORMACIÓ
Des de la seva creació el 2015, la Gaip ha detectat "una certa evolució i maduresa" tant de la ciutadania, que ja no pregunta tant per salaris i dietes, sinó per contractes i convenis, com de les administracions, que són més diligents a l'hora de facilitar informació.
"Ens sembla que, ara mateix, hi ha una certa salut i uns nivells bastant considerables" de respostes favorables, ha assenyalat Samarra, que ja ha lliurat al president del Parlament, Roger Torrent, la memòria anual de la Gaip, que el 2017 va atendre 496 reclamacions i fins a juliol d'aquest any ha rebut 273.
PROTOCOLS
Els ajuntaments són les administracions que acumulen més reclamacions davant el Gaip --75%--, seguits de la Generalitat --14%--, una situació que Samarra vincula a la lentitud i al fet que "fa falta protocolitzar els procediments perquè no hi ha actituds contràries" a facilitar informació.
A més, ha destacat el creixent nombre de reclamacions que arriben a la Gaip "d'una administració contra altres administracions" i de periodistes als quals s'ha denegat accedir a dades públiques, que són el 3,6% del total.
La majoria de sol·licituds arriben de particulars, que representen el 40%, seguits de càrrecs electes --33%-- i, en menor mesura, d'entitats i fundacions --10%-- i sindicats --8,5%--, mentre que les empreses suposen el 3,6%.
