BARCELONA, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
Aquest diumenge es compleixen quatre anys des que el Parlament va portar al Congrés dels Diputats una proposició de llei per celebrar un referèndum pactat sobre el futur polític de Catalunya.
La proposta, debatuda el 8 d'abril de 2014, demanava al Govern transferir a la Generalitat la competència per convocar una consulta d'autodeterminació mitjançant l'article 150.2 de la Constitució, que regula la transferència de competències a les comunitats.
Els encarregats de defensar-la van ser el llavors líder de CiU al Parlament, Jordi Turull; la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i el líder parlamentari de la coalició ICV-EUiA, Joan Herrera.
Mentre Herrera està actualment allunyat de la primera línia política, els altres dos noms són d'estricta actualitat: Turull està empresonat a la presó d'Estremera i Rovira se'n va anar a l'estranger per no comparèixer davant el Tribunal Suprem.
Els tres llavors representants del Parlament --solament Turull conserva encara l'acta-- van coincidir que aquella consulta era "legal, possible i necessària" i que solament feia falta la voluntat política del Govern, ja amb el president Mariano Rajoy al capdavant.
Rajoy va ser l'encarregat de respondre'ls i, segons es recull en el diari de sessions del Congrés, va replicar que celebrar referèndums és una "competència exclusiva" de l'Estat que no podia exercir la Generalitat.
"Senyories, la sobirania del poble, la sobirania espanyola, correspon a tots els espanyols, a tots. No existeixen sobiranies regionals, ni provincials, ni locals; no existeixen ni es poden crear, ni es podrien admetre, almenys amb aquesta Constitució", va concloure.
En un Congrés en el qual encara no hi havien irromput ni Cs ni Podem, la proposta va ser rebutjada per àmplia majoria: 299 vots en contra de PP, PSOE, UPyD, Fòrum Astúries i UPN; 47 a favor de CiU, Esquerra Plural, PNB, Amaiur, ERC, BNG, Nova Canàries, Compromís-Equo i Geroa Bai, i una abstenció de Coalició Canària.
DETERIORACIÓ DE LES RELACIONS
Malgrat el rebuig del Congrés a la proposició de llei, la Generalitat i els partits sobiranistes van insistir en la convocatòria de la consulta, que va acabar celebrant-se el 9 de novembre del mateix any a través d'un procés participatiu en el qual van anar a votar més de dos milions de persones.
Aquest procés participatiu, en el qual va guanyar el 'sí' a la independència però els seus resultats del qual el Govern no va intentar aplicar, va acabar davant els tribunals causant la inhabilitació de quatre membres d'aquell Govern: l'expresident Artur Mas, l'ex-vicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs.
Tres anys més tard, el maig de 2017, el Govern central va reptar Carles Puigdemont a tornar a presentar la seva proposta de referèndum al Congrés, però el llavors president català ho va rebutjar per considerar que primer havia d'existir una negociació "bilateral" entre l'Executiu català i el central.
En aquests quatre anys s'ha produït una deterioració progressiva de les relacions entre la Generalitat i l'Estat que va tenir el seu punt culminant el 27 d'octubre de 2017: el Parlament va declarar la república --després d'una segona consulta unilateral uns dies abans--, i el Govern central va intervenir l'autonomia amb l'article 155 de la Constitució.
La situació es va agreujar per a l'independentisme a partir de novembre: dels 13 membres que tenia el Govern quan es va declarar la república, sis estan a la presó, tres a Bèlgica, un al Regne Unit, un a Alemanya, i dues en llibertat sota fiança.
