BARCELONA, 18 nov. (EUROPA PRESS) -
Aquest divendres es commemoraran els 25 anys de l'assassinat de l'exministre socialista de Sanitat Ernest Lluch, la nit del 21 de novembre del 2000, per part de dos integrants del Comando Barcelona de la banda terrorista ETA.
Va ser en tornar al seu domicili al barri de les Corts de la capital catalana quan, a l'aparcament, José Ignacio Cruchaga i Liarni Armendaritz el van assaltar i li van disparar dues vegades.
Van fugir en un cotxe que van fer explotar més tard en un descampat a pocs metres, mentre que el polític socialista va ser trobat mort per un veí una hora i mitja després de l'assassinat.
Cruchaga i Armendaritz van ser condemnats per l'Audiència Nacional a 33 anys de presó, com a responsables de l'assassinat de Lluch, juntament amb Fernando García Jodrá, líder del comando, i que en el judici ho va arribar a justificar per haver estat "un ministre dels GAL".
TRAJECTÒRIA
Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 - Barcelona, 2000) va iniciar la seva activitat política a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar en Ciències Econòmiques, com a activista antifranquista, i a València, on també va desenvolupar part de la seva activitat acadèmica.
En les primeres eleccions democràtiques, el 1977, va ser elegit diputat al Congrés pel PSC, i també va ser elegit diputat en els comicis del 1978 i 1982, any en què va ser nomenat ministre de Sanitat i Consum, durant una legislatura.
Posteriorment, va tornar a l'activitat acadèmica a Barcelona i va ser rector de la Universitat Menéndez Pelayo de Santander; de fet, la tasca intel·lectual, coincideixen aquells que el van tractar, va ser per ell el més important i el que més el va estimular.
RESPOSTA CIUTADANA
El seu assassinat va comptar amb un rebuig molt majoritari de la societat espanyola, que va cristal·litzar en una manifestació de rebuig a Barcelona 2 dies després del succés, amb prop d'un milió de persones.
"Estic convençuda que l'Ernest, fins i tot amb la persona que el va matar, hauria intentat dialogar. Vostès que poden, dialoguin, sisplau", va dir la periodista Gemma Nierga a les autoritats presents, encapçalades per l'aleshores president del Govern central, José María Aznar; el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i el secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero.
EL DIÀLEG AMB EL NACIONALISME BASC
La trajectòria de Lluch va destacar per la seva aposta pel diàleg amb el nacionalisme basc i la fi de la violència d'ETA: "No cessaré fins que el nacionalisme democràtic basc entri a formar part del bloc constitucional a través de la fórmula dels drets històrics o de qualsevol altre tipus de negociació", va sostenir.
De fet, un any i mig abans del seu assassinat --durant la primera treva d'ETA-- va participar en un acte de l'aleshores candidat socialista a l'alcaldia de Sant Sebastià, Odón Elorza, que uns membres de l'esquerra abertzale van provar d'impedir.
"Quina alegria arribar a aquesta plaça i veure que els que ara criden abans mataven i ara no maten. Quina alegria! No saben que han canviat les coses, no saben que ha arribat la llibertat i la democràcia a aquest país. Crideu més, que crideu poc! Perquè mentre crideu no matareu!", va exclamar.
ARQUITECTE DEL SISTEMA SANITARI
La seva etapa al Ministeri de Sanitat va destacar per l'impuls la llei general de sanitat, que va suposar un transcendent canvi en el model, que va universalitzar l'assistència sanitària a Espanya i va definir la prestació dels serveis sanitaris per part de les comunitats.
La Fundació Campalans, vinculada al PSC, conserva manuscrit en què Lluch va resumir el seu pensament polític de la següent manera: "El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat possibles a les persones que viuen en societat".
Va defensar anar més enllà de les polítiques públiques i canviar la moral i l'ètica de les persones, prioritzant els valors del cristianisme primitiu i el cristianisme humanista: "Ens hem d'esforçar perquè els assots i les causes de desigualtat desapareguin: la por de la malaltia sense assistència, la vellesa sense recursos, de no poder estudiar si es tenen condicions i ganes".
ACTES DE RECONEIXEMENT
Al llarg d'aquestes setmanes s'han produït actes de reconeixement a la figura i el llegat de Lluch per part d'institucions i la Fundació Ernest Lluch, com el canvi de nom del Centre d'Atenció Primària de les Corts, a Barcelona, a CAP Ernest Lluch, al barri on vivia l'exministre.
També aquest divendres el Palau de la Generalitat acollirà un acte de record i homenatge, i dissabte el PSC en celebrarà un altre a la seva seu, i n'hi haurà d'altres a l'Ajuntament de Barcelona, i organitzats per altres institucions i organitzacions.
