David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
MADRID, 31 ago. (EUROPA PRESS) -
El Comit de Drets Humans de l'ONU ha dictaminat aquest dimecres que Espanya va violar els drets polítics de l'exvicepresident catal Oriol Junqueras i dels exconsellers Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull per suspendre'ls de les seves funcions públiques com a diputats al Parlament després de ser processats per rebellió perqu es va fer abans que existís una condemna pel procés independentista.
Arriba a aquesta conclusió després d'examinar la denúncia dels quatre exdirigents catalans que, durant la seva detenció preventiva, van presentar el cas davant el Comit i va allegar que la suspensió de les seves funcions, prvia a l'existncia d'una condemna, violava els seus drets polítics en virtut de l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
El Govern central, per contra, va allegar que els quatre van acceptar ser substituts per altres diputats del seu grup parlamentari mentre durés la suspensió. I apuntava que, excepte Romeva, "els autors van renunciar el 17 de maig del 2019 a l'acta de diputats autonmics per assumir com a diputats al Congrés dels Diputats" després de ser escollits en les eleccions generals d'abril del 2019.
A més, els serveis jurídics de l'Estat recordaven que el 14 d'octubre del 2019, la Sala penal del Tribunal Suprem va condemnar als autors no pel delicte de rebellió sinó pel de sedició, i que "es va aixecar de manera immediata la suspensió de Romeva com a diputat autonmic".
El dictamen també recull que el Govern central va destacar en les allegacions a la denúncia dels exmembres del Govern que el 22 de juny del 2021, "en honor de la utilitat pública, va indultar la pena de presó als autors".
DICTAMEN
En el dictamen d'aquest Comit, de 18 pgines i que ha recollit Europa Press, s'explica que els quatre van ser processats i condemnats per la seva participació en el referndum de l'1O i en els fets posteriors que van portar al Parlament a declarar la independncia a l'octubre del 2017.
Junqueras i els tres consellers van ser processats, juntament amb altres líders, pel delicte de rebellió, que exigeix un alament violent contra l'ordre constitucional. Al juliol del 2018, van ser suspesos dels crrecs com a diputats d'acord amb la llei d'enjudiciament criminal, que permet la suspensió de funcionaris només quan se'ls acusa de rebellió.
No obstant aix, finalment a l'octubre del 2019 van ser condemnats per sedició, que, a diferncia del delicte de rebellió, no exigeix l'element de violncia, i es va aixecar conseqüentment la suspensió en contra seva.
EL FONS DE LA QÜESTIÓ
Després d'exposar les allegacions i els motius d'admissibilitat de la denúncia, el Comit analitza el fons i recorda que, "ats que les suspensions excepcionals de funcions públiques són imposades de manera prvia a l'existncia d'una condemna, els estndards necessaris per a la compatibilitat d'aquestes suspensions amb el Pacte --del Comit de l'ONU-- serien, en principi, més estrictes que aquells aplicats amb posterioritat a l'existncia d'una condemna".
El Comit considera que Espanya "no ha demostrat" que l'aplicació de les lleis nacionals que preveuen la suspensió en el crrec s'hagi dut a terme complint "amb el requisit de previsibilitat exigit per l'article 25 del Pacte".
"En les circumstncies del present cas, una aplicació del dret intern que resulti automticament en la suspensió de funcions d'oficials electes, per presumptes delictes sobre la base de fets públics i pacífics, amb anterioritat a l'existncia d'una condemna, preclou una anlisi individualitzada de la proporcionalitat de la mesura i per tant no es pot considerar que compleixi els requisits de raonabilitat i objectivitat exigits", assenyala.
Així, en entendre que la decisió no es va basar en motius raonables ni objectius, dictamina que es va violar l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que recull el dret a "votar i ser escollits en eleccions peridiques, autntiques, dutes a terme per sufragi universal i igual i per vot secret que garanteixi la lliure expressió de la voluntat dels electors".
DONA 180 DIES Al GOVERN CENTRAL PERQU INFORMI DE COM APLICAR EL DICTAMEN
Per aix, recorda que l'Estat ara té l'obligació de proporcionar als denunciants un recurs efectiu, i aix "requereix una reparació integral als individus que els seus drets hagin estat violats". Per afegeix que el Comit considera que, en el present cas, el dictamen sobre el fons de la reclamació "constitueix una reparació suficient per a la violació dictaminada".
Així mateix, recorda que Espanya ara ha de "garantir una reparació efectiva i jurídicament exigible quan es comprovi una violació" per la qual cosa indica que el Comit "desitja rebre de l'Estat, en un termini de 180 dies, informació sobre les mesures que hagi adoptat per aplicar el present dictamen". "Es demana així mateix a l'Estat que publiqui el dictamen del Comit i que li doni mplia difusió", conclou.
