Pau Villria assegura que la collaboració d'alts crrecs amb l'Estat va ser "mínima"
BARCELONA, 15 gen. (EUROPA PRESS) -
El comissionat per al Desplegament de l'Autogovern i Contra els Efectes del 155, Pau Villria, ha afirmat que l'aplicació del 155 "va ser un fracs" com a mecanisme per solucionar la situació política a Catalunya.
"Si es pretenia resoldre un conflicte amb una imposició unilateral, l'objectiu no s'ha assolit", ha destacat en la seva compareixena en la comissió d'investigació del 155 del Parlament.
Villria ha explicat l'informe que va fer sobre els efectes del 155 per encrrec de la Generalitat i ha assegurat que la collaboració dels alts crrecs de l'administració catalana amb l'Estat va ser "mínima".
Al juny de l'any passat va ser nomenat pel Govern catal amb la missió d'analitzar els efectes que havia tingut la intervenció de l'autonomia catalana --que es va perllongar entre l'octubre del 2017 i el juny del 2018-- i elaborar un informe.
Com consta en aquest informe, ha relatat que l'aplicació del 155 va suposar la destitució de 234 crrecs de la Generalitat i ha xifrat l'impacte econmic de la intervenció en els comptes catalans en 1.800 milions d'euros.
No obstant aix, ha concretat que les prdues directes, que no s'haguessin produt sense el 155, van ser de 130 milions, en qüestions com a indemnitzacions, rescissió de lloguers i adaptacions informtiques, entre d'altres.
"IMPOSICIÓ COACTIVA"
El també viceconseller de Presidncia per al Desplegament de l'Autogovern ha qualificat el 155 com una "imposició coactiva" de l'Estat i ha sostingut que la intervenció de l'autonomia catalana es va basar, en la seva opinió, en mesures excessives i no va ser proporcional.
Així mateix, ha alertat que el 155 va ser "una operació perfectament calculada per anullar l'autogovern de Catalunya" i que va permetre a l'Estat adquirir coneixement sobre el funcionament de l'administració de la Generalitat.
Per aix, ha avisat que, si es torna a aplicar el 155, "ho tenen més fcil" perqu ja sabran com funciona la Generalitat i tenen més informació.
ALTS CRRECS
Davant l'acusació del diputat de la CUP Carles Riera sobre que els alts crrecs del Govern catal que no van ser destituts van collaborar amb l'Estat durant l'aplicació del 155, Villria --que en aquest moment era secretari general d'Empresa i Coneixement-- ho ha negat.
"Vam intentar que l'afectació fos mínima. Vam tramitar el mínim possible perqu no volíem que Madrid s'atribuís cap d'aquestes actuacions", ha reivindicat.
Ha argumentat que van intentar que el 155 afectés el mínim possible a la ciutadania i que van tractar de protegir i donar suport als funcionaris de la Generalitat.
"Pensem que el millor servei era mantenir-nos aquí per fer de tap, de resistncia entre el que era el Govern de l'Estat i la corretja de transmissió dels treballadors de l'administració", ha defensat.
Riera ha criticat que, segons ell, els efectes del 155 van ser més importants a nivell polític que a nivell administratiu perqu creu que l'Estat "no va trobar en l'administració catalana un alt nivell de resistncia" i va controlar la Generalitat fcilment.
En aquest sentit, ha negat que qüestioni el paper dels funcionaris públics, sinó el dels crrecs que tenien "responsabilitats polítiques" i que considera que no es van oposar prou a la intervenció de l'Estat en l'administració catalana.
JXCAT, ERC I COMUNS
La diputada de JxCat Gemma Geis ha apuntat que el 155 "no era un instrument només per carregar-se l'autonomia, era un instrument de coerció, una eina útil per carregar-se l'independentisme", per que amb els resultats de les eleccions catalanes es va evidenciar que no ha funcionat.
Per part d'ERC, Gemma Espigares ha insistit que l'Estat va voler intervenir l'autogovern de Catalunya i "es va fer menyspreant, humiliant i fent persecució política".
A més, Elisenda Alamany (comuns) ha titllat el 155 com una eina coercitiva que va utilitzar el PP amb l'ajuda de Cs i el PSOE "per governar all on la gent no els vota".
No ha assistit a la sessió de la comissió el PSC, que ja va anunciar que no tornaria a acudir malgrat haver-ho fet en la sessió constitutiva i la que va abordar el pla de treball, ni tampoc Cs i el PP, que rebutgen participar en aquesta comissió.
