Pau Villòria assegura que la col·laboració d'alts càrrecs amb l'Estat va ser "mínima"
BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS)
El comissionat per al Desplegament de l'Autogovern i Contra els Efectes del 155, Pau Villòria, ha afirmat que l'aplicació del 155 "va ser un fracàs" com a mecanisme per solucionar la situació política a Catalunya.
"Si es pretenia resoldre un conflicte amb una imposició unilateral, l'objectiu no s'ha assolit", ha destacat en la seva compareixença en la comissió d'investigació del 155 del Parlament.
Villòria ha explicat l'informe que va fer sobre els efectes del 155 per encàrrec de la Generalitat i ha assegurat que la col·laboració dels alts càrrecs de l'administració catalana amb l'Estat va ser "mínima".
Al juny de l'any passat va ser nomenat pel Govern català amb la missió d'analitzar els efectes que havia tingut la intervenció de l'autonomia catalana --que es va perllongar entre l'octubre del 2017 i el juny del 2018-- i elaborar un informe.
Com consta en aquest informe, ha relatat que l'aplicació del 155 va suposar la destitució de 234 càrrecs de la Generalitat i ha xifrat l'impacte econòmic de la intervenció en els comptes catalans en 1.800 milions d'euros.
No obstant això, ha concretat que les pèrdues directes, que no s'haguessin produït sense el 155, van ser de 130 milions, en qüestions com a indemnitzacions, rescissió de lloguers i adaptacions informàtiques, entre d'altres.
"IMPOSICIÓ COACTIVA"
El també viceconseller de Presidència per al Desplegament de l'Autogovern ha qualificat el 155 com una "imposició coactiva" de l'Estat i ha sostingut que la intervenció de l'autonomia catalana es va basar, en la seva opinió, en mesures excessives i no va ser proporcional.
Així mateix, ha alertat que el 155 va ser "una operació perfectament calculada per anul·lar l'autogovern de Catalunya" i que va permetre a l'Estat adquirir coneixement sobre el funcionament de l'administració de la Generalitat.
Per això, ha avisat que, si es torna a aplicar el 155, "ho tenen més fàcil" perquè ja sabran com funciona la Generalitat i tenen més informació.
ALTS CÀRRECS
Davant l'acusació del diputat de la CUP Carles Riera sobre que els alts càrrecs del Govern català que no van ser destituïts van col·laborar amb l'Estat durant l'aplicació del 155, Villòria --que en aquest moment era secretari general d'Empresa i Coneixement-- ho ha negat.
"Vam intentar que l'afectació fos mínima. Vam tramitar el mínim possible perquè no volíem que Madrid s'atribuís cap d'aquestes actuacions", ha reivindicat.
Ha argumentat que van intentar que el 155 afectés el mínim possible a la ciutadania i que van tractar de protegir i donar suport als funcionaris de la Generalitat.
"Pensem que el millor servei era mantenir-nos aquí per fer de tap, de resistència entre el que era el Govern de l'Estat i la corretja de transmissió dels treballadors de l'administració", ha defensat.
Riera ha criticat que, segons ell, els efectes del 155 van ser més importants a nivell polític que a nivell administratiu perquè creu que l'Estat "no va trobar en l'administració catalana un alt nivell de resistència" i va controlar la Generalitat fàcilment.
En aquest sentit, ha negat que qüestioni el paper dels funcionaris públics, sinó el dels càrrecs que tenien "responsabilitats polítiques" i que considera que no es van oposar prou a la intervenció de l'Estat en l'administració catalana.
JXCAT, ERC I COMUNS
La diputada de JxCat Gemma Geis ha apuntat que el 155 "no era un instrument només per carregar-se l'autonomia, era un instrument de coerció, una eina útil per carregar-se l'independentisme", però que amb els resultats de les eleccions catalanes es va evidenciar que no ha funcionat.
Per part d'ERC, Gemma Espigares ha insistit que l'Estat va voler intervenir l'autogovern de Catalunya i "es va fer menyspreant, humiliant i fent persecució política".
A més, Elisenda Alamany (comuns) ha titllat el 155 com una eina coercitiva que va utilitzar el PP amb l'ajuda de Cs i el PSOE "per governar allà on la gent no els vota".
No ha assistit a la sessió de la comissió el PSC, que ja va anunciar que no tornaria a acudir malgrat haver-ho fet en la sessió constitutiva i la que va abordar el pla de treball, ni tampoc Cs i el PP, que rebutgen participar en aquesta comissió.
