Publicat 12/12/2014 14:42

La comissió de Spanair arrencarà el 16 de gener sense Montilla, Mas, Hereu ni Trias

BARCELONA, 12 des. (EUROPA PRESS) -

La comissió d'investigació parlamentària sobre la fallida de Spanair arrencarà el 16 de gener amb la compareixença d'experts, i finalment no estan cridats a comparèixer el president de la Generalitat, Artur Mas, ni el seu antecessor, José Montilla, així com tampoc assistiran l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ni el seu predecessor en el càrrec, el socialista Jordi Hereu.

Malgrat que tant el PP com C's han votat a favor de totes aquestes compareixences, els vots en contra de la resta de grups --CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA-- han fet que no prosperés la petició.

Al començament de la comissió, Inés Arrimadas (C's) i Pere Calbó (PP) han criticat que la resta de grups parlamentaris els han obviat d'una reunió de treball prèvia a la comissió parlamentària, el que consideren "un pacte claríssim del tripartit i CiU", els partits que van governar la Generalitat mentre Spanair operava, per treure de la llista a les autoritats esmentades anteriorment.

En declaracions als mitjans, Arrimadas ha explicat que la reunió estava prevista a les 10.45 hores --15 minuts abans de la comissió i en la mateixa sala--, si bé la resta de grups han aparegut a les 11.15 havent parlat prèviament entre ells.

"Ells mateixos són els que han dit que han arribat a un acord, els acords són legítims, però no compartim que es vulguin tapar coses", ha asseverat Calbó, que ha recordat que precisament el Parlament està a punt d'aprovar la Llei de Transparència.

Per la seva banda, David Companyon (ICV-EUiA) ha negat l'existència d'aquest pacte per part dels grups, i Antonio Fernández Teixidó (CiU) ha respost a Calbó que l'"obscurantisme és el que fa el PP a Espanya".

89 COMPAREIXENCES

En total, els grups han aprovat les compareixences de 89 persones, i entre elles destaquen membres del consell d'administració de la desapareguda aerolínia com el seu president, Ferran Soriano; el president de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet; el director general d'aquesta institució, Agustí Cordón; el president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart; el president de Moventia, Miquel Martí Escursell, i altres membres com Jordi Rafael Bagó, Michael Balint Szucs, Felipe Muntadas-Prim, i Rafael Suñol i Manuel Albanell, tots dos de Catalana d'Iniciatives.

També altres membres del consell com el president del Gremi d'Hotels de Barcelona, Jordi Clos; Joaquim Coello (Ieasa), l'expresident de Spanair Gerardo Díaz Ferran, Isidre Gavín (Cimalsa), i el director general del Racc i president de FemCat, Josep Mateu, entre d'altres.

Entre els càrrecs i excàrrecs de la Generalitat que també estan cridats a comparèixer estan el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell --i el seu predecessor, Antoni Castells--; el d'Empresa i Ocupació, Felip Puig --també el seu antecessor, Francesc Xavier Mena--; l'exconseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder (CiU) i el seu antecessor en el tripartit Joaquim Nadal (PSC), a més de l'exconseller d'Innovació, Universitats i Empresa Josep Huguet, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, i el director de l'Incasol, Damià Calvet, entre d'altres.

L'excomissari europeu de Competència Joaquín Almunia i els exministres de Foment Magdalena Álvarez i José Blanco són altres dels noms aprovats per comparèixer, mentre que a l'àmbit de l'Ajuntament de Barcelona estan citats l'extinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Jordi William Carnes, i l'actual tercer tinent, Antoni Vives, i ha caigut de la llista Sònia Recasens gràcies als vots en contra de CiU, ERC i PSC.

Com promotor del projecte, també està citat el president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, a més d'altres representants de l'administració concursal, sindicats i experts com Germà Bel, Salvador Curcoll, Xavier Fageda i Pedro Nueno.

Tots els grups han coincidit a destacar que ja existeix una sentència condemnatòria per al consell de Spanair, si bé l'objectiu d'aquesta comissió d'investigació parlamentària és el depurar responsabilitats polítiques, ja que les administracions públiques van injectar més de 170 milions d'euros en la desapareguda aerolínia.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés