BARCELONA, 15 oct. (EUROPA PRESS) -
La Comissió de la Dignitat ha presentat aquest dimarts el projecte d'un monument per homenatjar a l'assassinat president de la Generalitat Lluís Companys, obra de l'artista Antoni Miró, que preveu que sigui una realitat en un any, el cost del qual volen que assumeixin els ciutadans.
El dia del 73 aniversari de l'afusellament de Companys, el portaveu de l'entitat, Pep Cruanyes, i Toni Strubell han fet pública aquesta iniciativa com "un record i un homenatge permanent al president màrtir".
El monument, que va idear l'artista valencià de manera desinteressada, pot costar de 20.000 a 25.000 euros, i es pretén que ho costegin els ciutadans perquè la voluntat és que sigui un "homenatge popular", tot i que confien que les administracions públiques posin de la seva part encarregant-se d'altres qüestions, com les despeses d'instal·lació.
Tot i que no se sap encara el seu emplaçament, Cruanyes ha explicat que han presentat el projecte a l'Ajuntament de Barcelona i que s'està treballant per buscar-li un lloc "adequat i digne".
Es tracta d'una planxa d'acer tallin, sostinguda per dues columnes, que es veu el perfil de la imatge de la fotografia oficial de Companys que el 1937 va fer el fotògraf Josep Sala, i s'inclouran unes paraules del seu testament polític, així com la condemna que el llavors president del Congrés Nacional de l'Índia, Jawaharlal Nehru, va fer del seu "assassinat" el 1940.
Per recaptar els diners, la Comissió de la Dignitat ha obert un compte a Catalunya Caixa, i també vendrà 99 litografies amb la imatge de Companys a 300 euros: "Serà un element més d'aportació. Des d'aquest moment obrim la participació per recollir fons", segons Cruanyes.
QUERELLA D'ERC
Cruanyes i Strubell també han aplaudit la decisió d'ERC de presentar aquest mateix dimarts davant de la justícia l'Argentina una querella contra els crims del Franquisme pels assassinats de l'expresident de la Generalitat i 47 càrrecs electes republicans.
Per a Cruanyes, cal que la investigació dels crims del franquisme surti endavant tot i que la justícia espanyola "es tanqui a assumir el paper que li toca, emparant-se a la Llei d'Amnistia i en la de Memòria Històrica, que la transforma en una llei de 'punt final".
Ha recordat a més que la Comissió de drets humans de l'ONU ha demanat al Govern espanyol, des del 2008, que derogui la Llei d'Amnistia en el relatiu a crims contra la Humanitat.
"Difícilment podem considerar un Estat i una justícia democràtica quan és incapaç d'assumir responsabilitats, i més quan és advertida per les Nacions Unides que el seu incompliment suposa la vulneració dels drets humans", ha lamentat.
