També s'ha votat a favor de prohibir la segregació per sexes als centres concertats
MADRID, 5 nov. (EUROPA PRESS) -
La Ponència de la Comissió d'Educació del Congrés, grup de treball que analitza, debat i vota les esmenes al projecte de reforma de la llei educativa, ha votat a favor aquest dijous d'eliminar que el castellà sigui considerada una llengua vehicular en l'àmbit educatiu i una llengua oficial de l'Estat.
L'esmena conjunta del PSOE, Unidas Podem i ERC (que ha tirat endavant per 20 vots a favor, enfront de 16 en contra i 1 abstenció) suprimeix de la llei educativa (Disposició Addicional 38) la referència al castellà com a "llengua oficial de l'Estat", així com de "llengües vehiculars" tant al castellà com les altres llengües cooficials.
El text, al qual ha tingut accés Europa Press, quedaria així: "Les Administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre ensenyaments en castellà i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris, de conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d'Autonomia i la normativa aplicable".
D'aquesta manera, l'esmena pretén introduir la possibilitat que les comunitats autònomes puguin determinar quina és la llengua vehicular del seu territori en l'àmbit educatiu.
El projecte de reforma inicial no recollia al principi aquesta opció, en establir que "les Administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre ensenyaments en castellà, llengua oficial de l'Estat, i en les altres llengües cooficials als seus respectius territoris", i també que "el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculessis, d'acord amb la normativa aplicable".
Però ara, amb aquesta esmena, s'elimina del projecte la referència a les llengües cooficials com a "llengües vehiculars" i al castellà com a "llengua oficial de l'Estat".
També l'actual llei d'educació (l'anomenada 'llei Wert') recull que "el castellà és llengua vehicular de l'ensenyament en tot l'Estat i les llengües cooficials ho són també en les respectives comunitats autònomes, d'acord amb els seus Estatuts i normativa aplicable".
La iniciativa pactada entre PSOE, Unidas Podemos i ERC ha suscitat la polèmica entre la resta de forces parlamentàries. De fet, el PP, Cs i Vox ja han anunciat que recorreran davant el Tribunal Constitucional la denominada 'llei Celaá', en cas que finalment inclogui la supressió del castellà com a llengua vehicular.
"UN PAS IMPORTANT PER A CATALUNYA"
Després de la Ponència, el portaveu d'Unidas Podemos a la Comissió d'Educació del Congrés, Joan Mena, ha destacat de totes les esmenes aprovades, quatre, en les quals precisament hi ha hagut acord entre el PSOE, Unidas Podemos i ERC.
Entre elles, la d'immersió lingüística, ja que permetrà "el blindatge de l'escola catalana i del model d'immersió lingüística". El diputat ha agraït el treball realitzat al PSOE i ERC per haver fet possible aquest acord, atès que "hi ha un consens amplíssim en la societat catalana" pel que fa al tema.
"És un pas important per a Catalunya i per al conjunt de l'Estat, que dóna passos ferms en reconeixement del plurilingüisme i de la plurinacionalitat".
Pel que fa a la voluntat del PP, Cs i de Vox de recórrer davant el Tribunal Constitucional la 'llei Celaá' en cas que inclogui aquesta mesura, Mena ha assegurat: "No em sorprèn l'empipament de les tres dretes".
NO SEGREGACIÓ DE SEXES EN LA CONCERTADA
Igualment, ha tirat endavant una altra esmena transaccional entre el PSOE, Podem i ERC, per 20 vots a favor, 16 en contra i una abstenció, per prohibir que a l'educació concertada es pugui segregar als alumnes per sexe.
Concretament, aquesta modificació contempla l'opció de retirar el concert a aquells centres educatius que incorrin en la separació per gènere dels alumnes, sustentant aquest impediment en la Llei d'Igualtat.
"Amb la finalitat d'afavorir la igualtat de drets i oportunitats i fomentar la igualtat entre homes i dones, els centres sostinguts parcial o totalment amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació en totes les etapes educatives, de conformitat amb el que es disposa per la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, i no separaran a l'alumnat pel seu gènere", recull el text de l'esmena transaccional, al qual ha tingut accés Europa Press.
A més, i amb l'objectiu d'afavorir la igualtat de drets i oportunitats, la modificació estipula que els centres educatius incorporaran mesures per desenvolupar la igualtat "efectiva" entre homes i dones en els respectius plans d'acció tutorial i de convivència.
El text aprofundeix que els centres hauran de "necessàriament incloure i justificar" en el seu projecte educatiu les mesures que desenvolupen per afavorir i formar en igualtat en totes les etapes educatives, incloent l'educació per a l'eliminació de la violència de gènere, el respecte per les identitats, cultures, sexualitats i la seva diversitat, i la participació activa per "fer realitat la igualtat".
"En tot cas, les administracions educatives impulsaran l'increment de la presència d'alumnes en estudis de l'àmbit de les ciències, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques, així com en els ensenyaments de formació professional amb menor demanda femenina", destaca l'esmena al seu apartat quart.
Els tres grups parlamentaris han arribat a aquest acord després que el projecte de reforma de la llei que va redactar el Ministeri solament recollís que "en els processos associats a l'obtenció i al manteniment d'unitats concertades, es prioritzarà als centres que apliquin el principi de coeducació i no separin a l'alumnat pel seu gènere o la seva orientació sexual".
Mena ha celebrat, després de l'aprovació d'aquesta esmena, que "no es destinarà ni un sol euro públic a aquelles escoles elitistes que segreguin per sexe". "Qui vulgui que els seus fills, en un deliri fonamentalista i del segle passat, estudiïn separats, ho haurà de pagar amb els seus diners", ha assenyalat.
ALTRES ESMENES APROVADES
Igualment, s'han aprovat altres dues esmenes transaccionades entre el PSOE, Unidas Podemos i ERC.
Una d'elles permetrà que no hi hagi cessió de sòl públic per a centres que no siguin de titularitat pública, una "pràctica molt habitual a la Comunitat de Madrid" així com a la Comunitat Valenciana, segons ha anunciat el portaveu d'Unidas Podemos. "El que garantim és que el sòl públic solament se cedirà per a les escoles públiques, evitant el privilegi que tenien algunes escoles privades", ha dit.
Mena també ha avançat que s'ha aprovat augmentar per llei l'oferta de places públiques per posar a la disposició del conjunt de la ciutadania, amb l'objectiu de "equiparar el percentatge de places públiques a la resta de països de la UE".
UN TOTAL D'1.168 ESMENES
La Ponència d'aquest dijous ha estat la cinquena i última. Aquest grup de treball, que ha analitzat un total d'1.168 esmenes al projecte, presentarà ara un dictamen a la Comissió d'Educació del Congrés, que aprovarà o rebutjarà aquest dictamen, i on es votaran també les esmenes que mantinguin vives els grups parlamentaris que no han aconseguit consens en la Ponència.
Després, aquest dictamen serà sotmès a votació en el Ple del Congrés, a més de les esmenes que van quedar sense aprovar anteriorment, per passar després al Senat i, d'aquí al Congrés de nou, on s'aprovaria finalment la llei.
