La taula considera que amb Villria no cal citar els secretaris de les conselleries
BARCELONA, 8 gen. (ERUOPA PRESS) -
La Comissió del 155 del Parlament comenar dimarts vinent 15 de gener amb les compareixences del Comissionat per al Desplegament de l'Autogovern i Contra els Efectes del 155, Pau Villria, i el catedrtic de Dret de la Universitat de Barcelona (UB) Joan Vintró, que estan citats com a experts, han explicat les fonts parlamentries.
Villria va ser nomenat pel Govern el 26 de juny de l'any passat per analitzar els efectes que havia tingut la intervenció de l'autonomia catalana entre l'octubre del 2017 i el juny del 2018.
Va ser l'encarregat d'elaborar l'informe de la Generalitat sobre els efectes del 155, en el qual afirma que durant 218 dies l'aplicació d'aquest article va tenir un impacte negatiu de 1.800 milions d'euros en els comptes de l'administració catalana.
L'informe també assenyala que pel 155 es van cessar 234 crrecs de la Generalitat, entre ells el president i tots els membres de l'anterior Govern, que va suposar "gairebé anullar la capacitat financera i d'execució pressupostria de la Generalitat", i que va provocar la paralització de l'activitat del Parlament: van decaure 46 iniciatives legislatives.
Joan Vintró est citat com a expert per ser catedrtic de Dret Constitucional i ser el redactor del recurs que van presentar Units Podem i En Comú Podem davant del Tribunal Constitucional (TC) en contra de l'aplicació del 155.
A més, va ser un dels membres del 'Grup d'acadmics i professionals per al seguiment de la jornada del referndum' que va nomenar el Govern per supervisar que el referndum de l'1-O se celebrés amb garanties.
ELS EXCONSELLERS
Les mateixes fonts han concretat que la taula de la comissió es va reunir abans de les festes nadalenques per fixar aquestes compareixences i les dels exconsellers empresonats que tindran lloc el proper 22 de gener.
La taula va decidir citar-los en les primeres sessions de la Comissió perqu "encara estan a Barcelona i perqu encara no haur comenat el judici", així no hauran estat traslladats a Madrid per ser jutjats davant del Tribunal Suprem i la comissió no interferir en el procés.
Després de la decisió, tal com va avanar Europa Press, el president del Parlament, Roger Torrent, el 27 de desembre, va remetre un escrit al Suprem en qu informava de la decisió de la comissió de demanar la seva compareixena al Parlament, per l'Alt Tribunal no té un termini límit per respondre l'escrit del president.
En aquesta carta dirigida al jutge del Suprem Manuel Marchena, Torrent li plantejava dues possibilitats per poder comparixer: fer-ho personalment o de manera telemtica des de la presó.
"Han estat citats a la Comissió com a testimonis i tenen l'obligació de comparixer", han explicat les mateixes fonts que no volen especular sobre si el Tribunal Suprem els permetr fer-ho ni sobre si, en cas de permetre-ho, ho far en un format o en un altre.
FORMAT DE LES COMPAREIXENCES
En aquesta comissió estan presents els grups parlamentaris de JxCat, ERC, els comuns i la CUP; el PP va acudir a la constitució de la comissió; el PSC a la constitució i a la sessió que va abordar el pla de treball i Cs no va acudir a cap de les sessions.
Els socialistes van retreure després de l'última reunió de la comissió que es buscaven interessos "partidistes" i van esgrimir com a motiu del seu argument que no s'havia demanat comparixer als secretaris dels departaments de la Generalitat, malgrat ser una part afectada per l'article 155.
Les fonts parlamentries han replicat en unes declaracions a Europa Press que la taula de la Comissió del 155 va decidir no incloure'ls en les compareixences perqu Villria havia concretat en el seu informe com havia afectat a les conselleries la intervenció de l'autogovern catal i van entendre que no era necessari que compareguessin per relatar-ho.
Així, els socialistes --que van anunciar la seva voluntat de no participar més en la comissió-- i els populars --que directament no es van personar en la darrera sessió de treball-- podrien participar si així ho desitgen de la comissió d'ara endavant simplement presentant-s'hi.
Cas diferent és el de Cs que, en no haver participat en la sessió constitutiva de la comissió, per participar-hi haurien d'introduir al Parlament un escrit en el qual ho sollicités explícitament.
Si el Suprem permet que els exconsellers empresonats compareguin per via telemtica s'ordenaran les seves compareixences, cada grup far les seves preguntes i cada conseller contestar un a un als grups representats a la Cambra.
Dimarts vinent, després de les primeres compareixences est previst que la taula de la Comissió es reuneixi amb el lletrat assignat pel Parlament per dissenyar el calendari de les futures compareixences entre les quals s'expliquen les de l'expresident Mariano Rajoy i la del president del Govern central, Pedro Sánchez, entre d'altres.
