BRUSSEL·LES 15 maig (EUROPA PRESS) -
Els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig tornen a comparèixer aquest dimecres al tribunal belga que ha de pronunciar-se sobre les ordres de detenció i entrega emeses pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que investiga els successos relacionats amb el procés sobiranista.
L'audiència començarà les 9.00 hores i es desenvoluparà a porta tancada.
Serà la segona vegada que els tres polítics catalans fugits a Bèlgica acudeixin a la Cambra del Consell des que el magistrat Llarena reactivés les euroordres contra ells.
En la primera ocasió, que va tenir lloc el passat 18 d'abril, la vista va ser ajornada perquè la Fiscalia havia demanat més informació a les autoritats judicials espanyoles.
L'escenari més probable és que el jutge no prengui aquest dimecres una decisió sobre l'execució o no de les ordres d'entrega i que, per contra, l'ajorni diversos dies per estudiar les al·legacions presentades per les parts, com ja va ocórrer durant el procediment que es va desenvolupar al novembre del passat any.
En aquella ocasió, en la qual la justícia belga va analitzar les euroordres cursades per l'Audiència Nacional, la Fiscalia belga va demanar l'entrega de Comín, Serret i Puig, així com de Carles Puigdemont i Clara Ponsatí --que llavors seguien al mateix país-- pels delictes de rebel·lió i malversació, però no per prevaricació.
En concret, el Ministeri Públic va entendre que aquests dos delictes encaixen en la legislació belga en les descripcions penals de "coalició de funcionaris" i "malversació per part de funcionaris", segons va informar la defensa dels requerits.
En el nou procediment, Comín és l'únic al que Llarena ha processat per un delicte de rebel·lió, a més de malversació de cabals públics.
Serret i Puig, per la seva banda, han estat reclamats per delictes de desobediència i malversació.
Una vegada el jutge dicti sentència sobre l'entrega o no dels acusats a les autoritats espanyoles, la Fiscalia de Brusel·les o la defensa dels cinc tindran 24 hores per presentar recurs i portar el cas al Tribunal d'Apel·lació.
Després de la sentència en Apel·lació les parts encara podrien recórrer a una última instància, el Tribunal de Cassació (equivalent al Tribunal Suprem espanyol), que no es pronunciaria sobre el fons de l'euroordre, sinó sobre la forma del procediment.
Les regles de l'ordre europea d'entrega estableixen un termini màxim de 60 dies per decidir sobre l'extradició de la persona reclamada per un altre estat membre, amb la possibilitat d'una pròrroga de 30 dies més en casos excepcionals per arribar a un total de 90 dies.
No obstant això, aquests terminis estan previstos per protegir els drets dels detinguts, per la qual cosa si els acusats no estan a la presó els temps són menys estrictes.
