BARCELONA, 7 nov. (EUROPA PRESS) -
Els consellers del Govern destituït que són a Bèlgica han afirmat que cada membre de l'Executiu va decidir personalment què fer després de la declaració d'independència al Parlament, després de la qual van poder debatre abans de decidir --uns van acabar acudint a l'Audiència Nacional i uns altres es van quedar a Brussel·les--.
Ho han dit en una entrevista de Catalunya Ràdio gravada aquest dilluns a la nit, emesa aquest dimarts des de Bèlgica i recollida per Europa Press, al costat de l'expresident, Carles Puigdemont.
Toni Comín (Salut) ha explicat que tots els consellers van poder parlar abans de separar-se i van pactar que cadascun havia de decidir tant políticament com personal: tota opció era arriscada però "tots van poder prendre la decisió que van voler".
Meritxell Serret (Agricultura) ha explicat: "Tots teníem molt clar que hi havia riscos a tot arreu" i cap certesa, malgrat que confiaven més en la justícia belga que en l'espanyola, i ha afegit que tots serveixen a l'objectiu de seguir defensant la legitimitat del Govern i que no van cometre cap delicte.
Lluís Puig (Cultura) ha dit que el seu compromís és anterior al de ser conseller i ha recordat que el 21 d'abril ja va haver-hi un acte en què també alts càrrecs que no eren consellers --ell era llavors director general-- van signar un document comprometent-se al referèndum i a aplicar el resultat.
Els quatre consellers i Puigdemont han defensat la seva decisió d'estar a Bèlgica: Clara Ponsatí (Ensenyament) ha dit que aquests dies li evoquen el franquisme però amb la diferència que abans "una vegada arribaves a Perpinyà ja estaves segur. Ara, no".
I ha retret que partits que es consideren democràtics avalin la presó de consellers i de presidents d'entitats sobiranistes: "Ho poden explicar als seus col·legues internacionals?", i ha al·ludit especialment als socialistes.
OBJECTIUS A BÈLGICA
Comín ha explicat que són a Bèlgica amb tres objectius; un d'ells, "la batalla pel relat", ja que veu a Espanya una democràcia fallida: per a ell, que l'única dreta que no va combatre al feixisme fos l'espanyola, té conseqüències, ha afirmat.
Considera que la conseqüència és l'actitud de la mateixa dreta, però a més el PSOE i el PSC "han quedat capturats" per aquesta democràcia fallida de la qual ha parlat Comín.
El segon objectiu per ser a Bèlgica és el jurídic, perquè el que fa la justícia belga "pot tenir rebot" en l'espanyola, segons ell.
I el tercer és l'objectiu electoral, per guanyar amb contundència el 21-D, per la qual cosa ha demanat concórrer amb "la fórmula que doni més vots", encara que ha dit que des de Bèlgica no pot saber ara quina és la millor fórmula.
Meritxell Serret també està disposada al fet que la incloguin en les llistes si fa falta, i ha reivindicat la legitimitat del Govern i de defensar-la a Europa.
Lluís Puig també ha afirmat que estaran en les llistes si és necessari i ha aprofitat per assegurar que a Bèlgica els arriba la calor des dels municipis i altres suports: "Gasolina per al nostre motor".
Per a Clara Ponsatí, la intenció no és aconseguir un lloc en les llistes, però ha afirmat que és imprescindible una candidatura "d'emergència nacional".
Carles Puigdemont ha reiterat que l'ideal és crear "una llista de país amplísima" en la qual estigui tot el seu Executiu i tota la gent que està defensant la democràcia i la llibertat.
