Es manté com a diputat i compromet la majoria de JxCat i ERC
BARCELONA, 29 maig (EUROPA PRESS) -
L'exconseller i diputat d'ERC Toni Comín ha renunciat aquest dimarts a delegar el seu vot als plens del Parlament.
Ho ha fet a través d'un escrit dirigit a la Mesa del Parlament, recollit per Europa Press, en el qual especifica que deixa "sense efecte" la seva delegació de vot al líder d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià.
Precisament la Mesa havia d'abordar aquest dimarts la delegació de vot de Comín, després que diversos grups haguessin sol·licitat que es revoqués.
Comín, que resideix a Bèlgica, ha traslladat el seu escrit al registre del Parlament minuts abans que es reunís la Mesa i, per tant, ja no serà necessari que l'òrgan rector de la Cambra decideixi si s'ha de revocar o no el seu vot.
El diputat republicà renuncia a delegar el vot però no al seu escó, la qual cosa fa que JxCat i ERC perdin la majoria simple de 66 diputats que ostenten al ple: si Comín no pot votar, ambdues formacions sumen 65 diputats i depenen de la CUP per poder imposar-se als 65 que també sumen la resta de grups.
REUNIÓ DE LA MESA
La Mesa ja no haurà d'abordar aquest assumpte en haver renunciat Comín al seu vot delegat, i la reunió d'aquest dimarts ja no estarà protagonitzada per aquest assumpte.
A més, ERC havia de lliurar aquest mateix dimarts un informe en el qual expliqués per què Comín havia de seguir delegant el seu vot als plens tenint en compte que res li impedeix desplaçar-se al Parlament, encara que si ho fes seria detingut immediatament.
Quan Comín va demanar delegar el seu vot, ho va fer perquè tenia prohibit sortir de Bèlgica a l'espera que es resolgués la seva extradició a Espanya, però aquesta prohibició es va aixecar quan la justícia belga va rebutjar extraditar-lo.
Al marge de la renúncia d'Comín, Cs va impugnar setmanes enrere la seva delegació i la de l'expresident Carles Puigdemont davant el Tribunal Constitucional, que va tramitar el recurs però va rebutjar prendre mesures cautelars, mantenint-los vigents.
Si el TC fallés contra la delegació de vot, podria posar en dubte totes les votacions que ha fet la Cambra catalana amb els vots delegats de Comín i de Puigdemont, entre elles la de la investidura de Quim Torra com a president de la Generalitat.
