PALMA, 25 maig (EUROPA PRESS) -
El cap de llista de Lliures x Europa Junts a les eleccions europees del pròxim 9 de juny, Toni Comín, ha plantejat aquests comicis com una oportunitat per "continuar defensant el català" i "una democràcia de debò" a Europa.
Comín s'ha pronunciat d'aquesta manera durant l'acte de campanya que Lliures x Europa Junts ha celebrat aquest dissabte a l'Estudi General Lul·lià de Palma, en el qual ha intervingut de manera telemàtica, i ha afirmat que aquesta coalició "no deixarà només Balears en la batalla contra el Partit Popular i Vox en el seu intent per fer retrocedir el català en les institucions" de les illes.
"Som els vostres màxims companys en aquesta batalla", ha emfatitzat Comín, que ha continuat exposant que "el català necessita, a més de promoure l'ús social i l'ús oficial, blindar l'oficialitat a Europa". "I, fins avui, ningú ha fet més per això que Junts", malgrat que "això depèn en bona mesura del Govern d'Espanya, que no ha fet prou", ha lamentat, erigint la llista de Lliures x Europa Junts com "la garantia que el Govern espanyol faci els deures per garantir aquesta oficialitat" del català a Europa perquè aquesta "és la llista del conjunt de persones que vol protegir la llengua", ha subratllat.
No obstant això, Comín ha plantejat altres necessitats que "com a país" tenen Catalunya, Balears i la Comunitat Valenciana, a les quals s'ha referit com a part dels "Països Catalans". Així, ha considerat que en les eleccions europees del pròxim 9 de juny, aquests territoris "s'hi juguen la llengua, però també poder disposar dels recursos per finançar les seves polítiques públiques i el sistema educatiu i de salut"; a més de "poder defensar els interessos dels sectors econòmics", de defensar "pimes, agricultors i pescadors".
Perquè, segons ha recordat, aquest passat divendres, el president del Govern central, Pedro Sánchez, en un acte a Catalunya va prometre un nou model de finançament. "Deu ser que es pensa que Salvador Illa serà president de la Generalitat de Catalunya", ha opinat Comín, retraient-li que "el model de finançament s'hauria d'haver canviat fa anys" però, ha continuat, "ja coneixem tots quina és la fórmula del PSOE: pluja de milions en campanya i pluja d'incompliments després de les eleccions".
Així mateix, i per finalitzar, Comín ha considerat que els pròxims comicis són una oportunitat per reivindicar "el dret a voler a viure en una democràcia de qualitat, com tenen els ciutadans de molts països europeus a excepció d'Espanya".
"Potser pensareu que soc un exagerat", ha comentat, però, segons ha assenyalat, "l'última prova d'això és que "aquest dissabte hem sabut que s'ha enviat un correu electrònic a tots els jutjats espanyols amb instruccions per boicotejar l'aplicació de la llei d'amnistia". Així, segons les seves paraules, "s'està instant els jutges a prevaricar des de la plataforma del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)".
"A Bèlgica això seria inimaginable", ha destacat. No obstant això, "Espanya té una casta judicial que no només no accepta la democràcia, sinó que està disposada a boicotejar-la activament", ha lamentat. Per això, "cal frenar l'extrema dreta, sí, però el 9J també cal frenar aquests jutges franquistes", ha conclòs.
Per la seva banda, el candidat de les illes i número 12 en la llista de Lliures x Europa, Sebastià Frau, ha celebrat que "és gràcies als tribunals europeus que els exiliats poden passejar per Europa", i ha lamentat, no obstant això, que "amb l'exclusió d'Espanya". En la seva opinió, això es deu al fet que "la llibertat acaba als Pirineus". "I després hem d'escoltar com repeteixen una vegada i una altra que Espanya és una democràcia perfecta assimilable a la resta de països europeus".
Finalment, el número cinc de la coalició a Europa, Gorka Knörr, ha recordat que "una de les condicions per investir el president espanyol va ser la presentació formal i oficial de la demanda de l'oficialitat plena del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, i es va complir". "Paradoxalment, tenim la posició de l'estat al nostre costat", ha apuntat. Lamentablement, malgrat això, ha continuat, "s'han de convèncer 26 estats més": "tothom ha d'estar d'acord, si no, no surt". "I ha quedat clar que no és un tema intern de l'estat, és una qüestió de drets", ha finalitzat.
