La Fiscalia demana 12 anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic
BARCELONA, 29 juny (EUROPA PRESS) -
El judici als exconsellers de Salut de la Generalitat Alba Vergés (ERC) i Josep Maria Argimon (Junts) per presumptament endarrerir la vacunació del coronavirus als agents de la Policia Nacional (CNP) i de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya començarà aquest dimarts a l'Audiència Provincial de Barcelona.
La Fiscalia demana 12 anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic com a presumptes autors d'un delicte de prevaricació administrativa per a Vergés i Argimon (que en el moment dels fets era director general de l'Institut Català de la Salut (ICS)), i també per a l'aleshores secretari general de la Conselleria de Salut, Marc Ramentol, i per a l'exdirector del Servei Català de la Salut, Adrià Comella.
EL CAS
El cas parteix d'una demanda interposada pel Sindicato del Cuerpo Nacional de Policía-Justicia Policial (Jupol) i per l'Asociación de la Guardia Civil-Justicia Civil (Jucil), en la qual al·legaven que els agents de la Guàrdia Civil i del CNP s'havien vist discriminats en la gestió de la vacunació contra la covid respecte a altres cossos policials, com els Mossos d'Esquadra i les policies locals.
Segons l'escrit de la Fiscalia consultat per Europa Press, el 9 de febrer del 2021 es va publicar la tercera actualització de l'estratègia de vacunació contra la covid, decidida pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, amb competència a nivell estatal, en la qual es va acordar prioritzar la vaccinació amb AstraZeneca a col·lectius amb funcions especials, entre els quals, els cossos policials.
Tres dies després, Salut va iniciar la vacunació, restringida a persones d'entre 18 i 55 anys, de membres de les policies locals i els Mossos, i durant les següents setmanes van començar els contactes per iniciar la immunització "separada" de policies i guàrdies civils.
El 15 de març, el Consell Interterritorial va ordenar la paralització de totes les vacunacions programades amb el vaccí AstraZeneca, en haver-se detectat diversos casos de trombosi.
No obstant això, el dia 22 d'aquell mes es va indicar que ja es podia tornar a administrar i que ja no estava restringida a la franja de 18 a 55 anys, sinó que també es podia utilitzar en persones d'entre 60 i 65 anys, inclosos els policies, tant locals com autonòmics i estatals.
LA VERSIÓ DE VERGÉS
Precisament, en la fase d'instrucció Vergés va assegurar que es van aplicar criteris sanitaris i tècnics d'acord amb la decisió del Consell Interterritorial per prioritzar les dosis disponibles d'AstraZeneca --menys de les que es preveien-- per a les persones d'entre 60 i 65 anys.
En aquest sentit, el seu departament va debatre entre prioritzar el criteri d'edat per administrar AstraZeneca a les persones d'aquella franja o bé vaccinar també els col·lectius essencials de qualsevol edat.
LA FISCALIA
Per contra, la Fiscalia sosté que els acusats van decidir "de mutu acord" i sabent que només el 2,8% dels guàrdies civils i el 3,6% dels policies nacionals estaven immunitzats, que es prioritzaria la vacunació a les persones d'entre 60 i 65 anys, en detriment d'aquests funcionaris, excepte si tenien edats compreses dins aquell marge.
Es basa en un missatge el 24 de març del 2021 d'una assessora de Vergés a una de les responsables del procés de vaccinació: "Una altra vegada, la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No ho podrem argumentar. Ho hauríem de parar".
El ministeri públic recorda que en aquella data el percentatge d'agents dels Mossos que havien rebut la vacuna era del 77%, en el cas de la Guàrdia Urbana de Barcelona un 77,9%, la resta de policies locals el 68,9% i els Bombers de Barcelona el 66,9%.
Per això, sosté que "els acusats eren plenament conscients que amb aquella decisió s'estava, de fet, discriminant els policies dels cossos policials estatals", que es quedaven sense vaccinar, desprotegits davant el virus, mentre la majoria de la resta de cossos policials, locals o autonòmics, ja estaven protegits, sosté la Fiscalia.
VACUNACIÓ "IMMEDIATA"
Arran de la demanda impulsada per Jucil i Jupol davant la jurisdicció contenciosa-administrativa, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar a la Conselleria de Salut que vacunés de manera "immediata" els policies estatals, havent d'assolir, en un termini màxim de 10 dies, la mateixa proporció de vaccinats que el del Cos de Mossos d'Esquadra.
Així, i en compliment del que s'havia ordenat, el 10 de maig van ser immunitzats un total de 4.806 policies nacionals i guàrdies civils, en què la vacunació de la resta estava vacunada per als dies 14 i 19 del mateix mes.
El judici començarà dimarts amb el torn de qüestions prèvies, continuarà els dies 1, 6 i 7 de juliol amb la declaració dels testimonis i a partir del 10 està previst que declarin els acusats i que, després de la lectura dels informes finals, el dia 15 quedi vist per a sentència.
