Actualitzat 31/03/2017 06:48 CET

Comença la identificació genètica de familiars de víctimes del franquisme a Vall d'Hebron

70 famílies visiten el centre sanitari que prioritza els més grans

BARCELONA, 23 nov. (EUROPA PRESS) -

El departament de Genètica de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha començat a fer proves d'identificació genètica a familiars de víctimes mortes durant la Guerra Civil i el franquisme.

Des de l'11 de novembre ja són al voltant de 70 els familiars que han visitat el centre sanitari on els han pres mostres de les mucoses bucals per creuar-les amb les mostres que es prendran a les restes trobades en les fosses comunes que el Govern obrirà, atenent a la llei de memòria històrica catalana del 2009.

De moment, la Generalitat té geolocalitzades 390 fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, de les quals 166 estan confirmades plenament, mentre que, en els casos restants, la seva existència es considera "probable" però no està assegurada.

Des del 1999 s'han excavat 21 fosses a Catalunya i s'han recuperat les restes d'un mínim de 56 individus, dels quals han estat plenament identificades sis persones gràcies al fet que l'Administració disposava de dades suficients per desenvolupar proves de contrast genètic.

En ocasions les fosses s'han obert a petició d'un familiar que coneixia l'existència d'una fossa en la seva població de manera que és "més fàcil" descobrir la seva identitat, ha explicat la directora d'Assumptes Institucionals de la Generalitat, Carme Garcia.

En els casos de restes trobades a la superfície, s'ha constatat que responen com a mínim a 167 individus, sense que fins ara s'hagi pogut identificar cap d'ells.

Fonts del centre sanitari han explicat a Europa Press que les proves genètiques de les restes sovint s'extreuen de la dentina i del moll dels ossos llargs trobats, i tot i que la Conselleria encara no ha revelat el calendari d'obertura de fosses, preveuen que el 2017 es portaran a terme moltes excavacions.

El director de Genètica de l'Hospital Vall d'Hebron, Eduardo Tizziano, ha detallat que en les proves que s'han començat a fer als familiars s'ha donat prioritat als més grans: "El repte és que ells arribin a ser testimonis de la identificació".

URGÈNCIA

"Tenim urgència a l'hora de fer les proves genètiques perquè perdem gent a qui prendre les mostres", ha afegit Garcia sobre unes mostres que poden mantenir-se a temperatura ambient fins a 20 anys.

A més, s'atén la prioritat de parentesc més pròxim --primer germans, segon fills i després néts-- perquè són els que guarden més coincidències d'ADN amb les restes trobades.

En aquest cas hi ha més facilitat per trobar coincidències si la línia que se segueix és la del cromosoma Y --la dels homes--, tenint en compte que la majoria de desapareguts a la guerra i a la dictadura eren homes, i si es pren dels seus fills o els seus néts homes el cromosoma Y persisteix.

Gràcies a les peticions d'aproximadament 5.000 familiars es busquen 4.912 desapareguts, tot i que encara no hi ha una xifra clara de les persones que hi ha a les fosses: "Només en la batalla de l'Ebre es calcula que hi va haver 20.000 morts", ha dit Garcia que ha explicat que el centre de genètica ja ha enviat 1.100 citacions a familiars per a les proves.

TESTIMONI FAMILIARS

Jesús Andreu Palomo ha visitat aquest dimecres el centre de genètica --ubicat en un mòdul provisional-- per fer-se les proves, ja que el 39, quan tenia vuit anys, els van confirmar la defunció del seu pare, Vicens Andreu Gallen, als voltants de Mollerussa (Lleida), a qui porta 10 anys buscant: "Hauriem d'haver començat abans", ha lamentat, tot i que es mostra content amb la iniciativa de la Conselleria liderada per Raül Romeva.

Rosa Cirera té 80 anys i tenia dos i mig quan el seu pare va ser a la Batalla de l'Ebre i, tot i que creu que les proves poden ajudar a trobar-lo, ha perdut l'esperança de poder enterrar les seves restes: "Ha passat molt temps", ha explicat l'anciana, que recorda com la seva mare la va treure endavant treballant al camp.

El fill de Manuel Gallardo tenia quatre anys quan el seu pare es va unir al bàndol nacional i el 1939 va desaparèixer entre Figueres i Girona: "La Generalitat sempre diu que el trobaran. Han demanat papers al Valle de los caídos i a l'Arxiu de Salamanca. S'estan movent molt".

De fet, la directora d'Assumptes Institucionals ha relatat que han pogut explicar dades del desaparegut a 2.600 familiars a través de l'Arxiu Nacional de Catalunya, d'arxius militars i d'arxius de camps de concentració.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés