Així consta en l'informe sobre els correus de Trapero que la Guàrdia Civil ha remès a l'Audiència Nacional
MADRID, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
Els comandaments dels Mossos d'Esquadra van donar ordres als agents perquè deixessin sols als policies i guàrdies civils si aquests actuaven en els punts de votació el dia del referèndum il·legal per la independència celebrat el passat 1 d'octubre.
Així consta en l'informe realitzat per la Guàrdia Civil sobre els correus del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, al qual ha tingut accés Europa Press, i que ha estat remès al Jutjat de Carmen Lamela en l'Audiència Nacional.
En ell es precisa que els Mossos sabien que s'ocuparien amb antelació els col·legis i que es podien formar "muralles humanes" i encara així, "no acceptaven l'òrgan de coordinació, no van sol·licitar suport a les FCSE (forces i cossos de seguretat de l'Estat)" i no van proposar "cap mesura" per tractar d'impedir l'1-O.
Segons aquest informe, el cos dels Mossos d'Esquadra tenia informació prèvia dels plans que executarien els defensors del moviment sobiranista per assegurar la realització del referèndum il·legal com l'ocupació dels centres o la creació dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR).
Així es recull en un informe de valoració que l'intendent Miquel Justo Medrano, de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, va remetre per correu el 27 de setembre al major Trapero.
En ell es diu que alguns dirigents del moviment independentista havien manifestat obertament que estar una hora abans de l'obertura dels col·legis electorals no seria suficient per evitar que Guàrdia Civil, Policia i Mossos impedissin la celebració del referèndum.
Per això, l'Intendent Miquel Justo afirmava en aquest correu per a Trapero que era de suposar que els defensors de l'1-O realitzarien una mobilització permanent davant els centres o dins d'aquests els dies previs, ja que la Fiscalia havia ordenat als Mossos que els precintessin abans del 30 de setembre.
"Aquesta acció de defensa dels punts de votació podria iniciar-se la tarda-nit del 28 o durant el dia 29", resumia el text.
SABIEN QUE HI HAURIA MURALLES HUMANES
A més, en aquest correu per al major dels Mossos s'afegia que estava previst que per a l'1-O assistissin a la mobilització persones de l'esquerra 'abertzale' i que, pel que sabien, aquestes persones es desplaçarien Barcelona en autocars.
Al costat d'això, l'intendent precisava que l'estratègia a seguir per part dels defensors del referèndum seria la de "posar en pràctica dinàmiques d'Askegune (muralles humanes) que podrien comportar incidents".
Després d'exposar proves de l'anàlisi que havien fet els Mossos sobre la situació, la Guàrdia Civil fa constar en el seu informe per a la jutge que la policia autonòmica catalana havia fet també un estudi sobre les necessitats humanes que comportaria establir cordons de seguretat en tots els centres de votació i que havien conclòs que precisarien de 40.000 efectius.
MALGRAT TOT, NO VAN DEMANAR AJUDA NI VAN PRENDRE MESURES
La Guàrdia Civil recalca que, no obstant això, "malgrat tot això, (els Mossos) no acceptaven l'òrgan de coordinació, no van sol·licitar suport de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i no van proposar en l'àmbit de la coordinació o en el del propi Cos cap mesura per tractar d'impedir el referèndum".
Per contra, la Prefectura del cos dels Mossos va donar "instruccions verbals als agents" tal com es recull en un dels correus enviat des del sindicat USPAC al major Trapero en el qual s'exposava que s'havien complert "estrictament les seves ordres" i que "tots sabien les ordres que s'havien donat en les comissaries el divendres 20 i el 30 de setembre i si no ho sabien que preguntessin als seus caps".
ELS AGENTS VAN REBRE ORDRES VERBALS
Segons l'informe lliurat en el Jutjat, els fets posen de manifest "com efectivament es devien donar ordres precises sobre les pautes d'actuació en les reunions de coordinació en les quals es va indicar als agents que havien de tenir controlats els moviments de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia".
També se'ls va dir als agents autonòmics que "en el cas que actuessin Guàrdia Civil o Policia que s'allunyessin de la zona i els deixessin sols en aquestes actuacions" i que "no havien d'interactuar" amb les persones que estaven organitzant el referèndum en els punts de votació".
En el document de l'Institut Armat es posa de manifest a més que el major Trapero "informava de forma puntual i detalladament als responsables polítics de la Generalitat" de totes les decisions que, en el marc de les reunions de coordinació, es duien a terme amb la finalitat d'evitar els actes preparatoris i el mateix referèndum.
TRAPERO VA INFORMAR FORN D'ESTRATÈGIES POLICIALS
D'aquesta forma i amb la informació que posaven en mans dels propis organitzadors del referèndum, aquests podien establir "estratègies per contrarestar-les", segons adverteix l'informe lliurat en l'Audiència Nacional.
De fet, afegeix la Guàrdia Civil, el major Trapero es va negar al fet que les decisions operatives fossin adoptades pels responsables policials que formaven part del Centre de Coordinació.
En aquest sentit, Trapero va al·legar que aquestes havien de ser participades al seu Departament d'Interior.
Com a prova que Trapero informava Els responsables polítics de les mesures que s'adoptarIEN, en l'informe s'adjunta un correu del major dels Mossos al llavors conseller d'Interior, Joaquim Forn; al director de la Policia Autonòmica, Pere Soler, i al secretari general d'Interior, Cèsar Puig.
FISCAL DE LLEIDA
En el mateix es diu textualment: "Ja comencem a tenir pistes del que serà aquesta nova instrucció de la Fiscalia de la qual m'ha parlat el fiscal superior quan l'he trucat, i que apunta a una concreció de les instruccions".
Trapero explicava que havia tingut una reunió amb el fiscal cap de Lleida i aquest li havia parlat d'una nova instrucció de la Fiscalia amb ordres prèvies a l'1 d'octubre.
Aclaria també que l'acció prèvia principal consistiria a personar-se en tots els centres de votació i fer un acta amb el testimoniatge del director o màxim responsable del centre en la qual es farien algunes preguntes sobre l'organització i s'advertiria dels riscos de facilitar l'accés a l'edifici.
El major exposava així mateix en aquest correu que una altra de les mesures consistiria a realitzar una actuació el dia anterior a l'1-O consistent a precintar els accessos als edificis "amb un precinte consistent tipus cadena".
Segons l'informe policial remès a l'Audiència Nacional, "el moviment sobiranista d'aquesta forma sabia, fins i tot abans que la resta de cossos policials implicats quins serien els següents passos que des del Ministeri Públic s'adoptarien".
