MADRID, 6 maig (EUROPA PRESS) -
Un comandament dels Mossos d'Esquadra ha assegurat aquest dilluns en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem que la policia catalana va considerar que les reiterades manifestacions que va fer l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn sobre l'actuació que els agents desenvoluparien durant el referndum illegal de l'1 d'octubre del 2017 van ser "irresponsables i perilloses" perqu "confonien la ciutadania".
Així ho ha dit José Gulliot, conseller del sindicat de comandament dels Mossos d'Esquadra, qui ha explicat a preguntes de l'advocat de l'exconseller, Javier Melero, que el dia 4 de setembre aquesta agrupació va emetre un comunicat per rebutjar aquestes paraules. Si bé Forn va continuar fent manifestacions en aquest sentit.
Al sindicat, totes aquestes declaracions de l'exconseller li van semblar "irresponsables i perilloses", per tot i així va decidir no elaborar una altra nota per criticar-les. En aquest sentit, el testimoni ha indicat que es va considerar que la posició dels Mossos davant l'1-O, sobre que atendrien les ordres de jutges i fiscals, com a policia judicial, havia quedat clara, alhora que es va entendre que les declaracions de Forn s'emmarcaven en la "retrica política".
Així mateix, ha afegit que en el consell policial que es va celebrar el 14 de setembre del 2017, Forn va fer una intervenció abans que comencés la reunió per "agrair" la feina de la policia catalana en els atemptats de Barcelona i Cambrils (Tarragona) i, en segon lloc, per aclarir que una cosa era la "funció política" que li corresponia a ell i al Govern i una altra cosa la "responsabilitat policial" dels Mossos.
D'altra banda, Gulliot ha explicat que com a cap de Divisió de Transport va assistir a la reunió de coordinació dels Mossos d'Esquadra, del 29 de setembre del 2017, en la qual el major del cos, Josep Lluís Trapero va exposar el dispositiu policial dissenyat per a la jornada de votació.
Segons ha dit, Trapero els va traslladar que s'actuaria de manera conjunta amb la Policia i la Gurdia Civil i ha afegit que ell es va assabentar el 2 d'octubre que aquest dispositiu, "validat" pel coordinador Diego Pérez de los Cobos, no s'havia respectat. Així mateix, sobre l'ús de la fora, ha assenyalat que les instruccions eren de fer-ne ús "en última instncia", amb "proporcionalitat" i sempre quan algú agredís la policia o tercers.
NO HI HAVIA PARELLES PER A TOTS ELS COLLEGIS
Després del sindicalista ha comparegut el comissari-cap dels Mossos Sergio Plá, responsable de la Regió Policial Central que inclou sis comarques de Catalunya.
Segons aquest agent, l'ordre d'habilitar un binomi per a cadascun dels 285 centres de votació a la seva zona el va obligar a demanar més de 300 unitats més, perqu únicament podia mobilitzar-ne 285, amén de demanar uniformes, llogar vehicles i demanar als gurdies que portessin els seus porttils privats.
"Molts d'ells no tenien capacitat ni formació ni mitjans per fer tasques d'ordre públic", ha reconegut el responsable policial davant la Sala, per la qual cosa era preferible que s'apartessin en cas d'una intervenció de la Policia o la Gurdia Civil, amb la qual segons els van anunciar en reunions anteriors treballarien coordinats.
Tot i aix, van aconseguir endur-se urnes i material de votació de cinc collegis i van tancar-ne 15, que es van sumar a les més de 1.000 actes aixecades en dies anteriors.
A preguntes de l'advocada de l'Estat Elena Sáenz, el comandament ha negat que provessin de posar-se en contacte amb el conseller de l'Interior Joaquim Forn --per a qui es demanen 16 anys de presó per rebellió i malversació-- després de l'aprovació de la llei de referndum. "Mai no hem rebut una ordre ni el major Josep Lluís Trapero no l'hagués adms, perqu ens hi jugvem molt, el nostre prestigi i la nostra continutat com a cos, i aix passa per la neutralitat", ha manifestat.
SENSE PANTALONS I SENSE CUA
En la jornada d'aquest matí, i també a petició de l'advocat Javier Melero, ha comparegut un veí de Canyamars (Barcelona), a la comarca del Maresme, que ha explicat com l'actuació de la Gurdia Civil en apartar-lo de la porta del collegi electoral en qu feia cua el va fer quedar-se sense pantalons i també va perdre el rellotge i la cua.
Va ser emmanillat i després li van dir que si es calmava no el detindrien. "Jo ja n'havia tingut prou i vaig abandonar la zona", ha relatat aquest testimoni davant del tribunal que jutja el procés, que ha afegit que entre els crits que els vens proferien als gurdies civils que van assistir al lloc es va poder sentir "animals", "gossos", "gorilles" i "bruts".
Un dels mossos que van formar el binomi en aquest centre, que ha comparegut a continuació, ha assenyalat que ell no tenia experincia en seguretat ciutadana perqu pertany a investigació d'homicidis, si bé en la jornada de l'1-O va ser mobilitzat per al dispositiu gora i portava un peto identificatiu, perqu mancava d'uniforme. Es van limitar a aixecar acta perqu els ciutadans es van concentrar davant de la porta i no els van deixar passar.