Publicat 6/5/2019 14:18:31 +02:00CET

Un comandament dels Mossos diu que les paraules prèvies de Forn sobre l'1-O van ser "irresponsables"

MADRID, 6 maig (EUROPA PRESS) -

Un comandament dels Mossos d'Esquadra ha assegurat aquest dilluns en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem que la policia catalana va considerar que les reiterades manifestacions que va fer l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn sobre l'actuació que els agents desenvoluparien durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 van ser "irresponsables i perilloses" perquè "confonien la ciutadania".

Així ho ha dit José Gulliot, conseller del sindicat de comandament dels Mossos d'Esquadra, qui ha explicat a preguntes de l'advocat de l'exconseller, Javier Melero, que el dia 4 de setembre aquesta agrupació va emetre un comunicat per rebutjar aquestes paraules. Si bé Forn va continuar fent manifestacions en aquest sentit.

Al sindicat, totes aquestes declaracions de l'exconseller li van semblar "irresponsables i perilloses", però tot i així va decidir no elaborar una altra nota per criticar-les. En aquest sentit, el testimoni ha indicat que es va considerar que la posició dels Mossos davant l'1-O, sobre que atendrien les ordres de jutges i fiscals, com a policia judicial, havia quedat clara, alhora que es va entendre que les declaracions de Forn s'emmarcaven en la "retòrica política".

Així mateix, ha afegit que en el consell policial que es va celebrar el 14 de setembre del 2017, Forn va fer una intervenció abans que comencés la reunió per "agrair" la feina de la policia catalana en els atemptats de Barcelona i Cambrils (Tarragona) i, en segon lloc, per aclarir que una cosa era la "funció política" que li corresponia a ell i al Govern i una altra cosa la "responsabilitat policial" dels Mossos.

D'altra banda, Gulliot ha explicat que com a cap de Divisió de Transport va assistir a la reunió de coordinació dels Mossos d'Esquadra, del 29 de setembre del 2017, en la qual el major del cos, Josep Lluís Trapero va exposar el dispositiu policial dissenyat per a la jornada de votació.

Segons ha dit, Trapero els va traslladar que s'actuaria de manera conjunta amb la Policia i la Guàrdia Civil i ha afegit que ell es va assabentar el 2 d'octubre que aquest dispositiu, "validat" pel coordinador Diego Pérez de los Cobos, no s'havia respectat. Així mateix, sobre l'ús de la força, ha assenyalat que les instruccions eren de fer-ne ús "en última instància", amb "proporcionalitat" i sempre quan algú agredís la policia o tercers.

NO HI HAVIA PARELLES PER A TOTS ELS COL·LEGIS

Després del sindicalista ha comparegut el comissari-cap dels Mossos Sergio Plá, responsable de la Regió Policial Central que inclou sis comarques de Catalunya.

Segons aquest agent, l'ordre d'habilitar un binomi per a cadascun dels 285 centres de votació a la seva zona el va obligar a demanar més de 300 unitats més, perquè únicament podia mobilitzar-ne 285, amén de demanar uniformes, llogar vehicles i demanar als guàrdies que portessin els seus portàtils privats.

"Molts d'ells no tenien capacitat ni formació ni mitjans per fer tasques d'ordre públic", ha reconegut el responsable policial davant la Sala, per la qual cosa era preferible que s'apartessin en cas d'una intervenció de la Policia o la Guàrdia Civil, amb la qual segons els van anunciar en reunions anteriors treballarien coordinats.

Tot i això, van aconseguir endur-se urnes i material de votació de cinc col·legis i van tancar-ne 15, que es van sumar a les més de 1.000 actes aixecades en dies anteriors.

A preguntes de l'advocada de l'Estat Elena Sáenz, el comandament ha negat que provessin de posar-se en contacte amb el conseller de l'Interior Joaquim Forn --per a qui es demanen 16 anys de presó per rebel·lió i malversació-- després de l'aprovació de la llei de referèndum. "Mai no hem rebut una ordre ni el major Josep Lluís Trapero no l'hagués admès, perquè ens hi jugàvem molt, el nostre prestigi i la nostra continuïtat com a cos, i això passa per la neutralitat", ha manifestat.

SENSE PANTALONS I SENSE CUA

En la jornada d'aquest matí, i també a petició de l'advocat Javier Melero, ha comparegut un veí de Canyamars (Barcelona), a la comarca del Maresme, que ha explicat com l'actuació de la Guàrdia Civil en apartar-lo de la porta del col·legi electoral en què feia cua el va fer quedar-se sense pantalons i també va perdre el rellotge i la cua.

Va ser emmanillat i després li van dir que si es calmava no el detindrien. "Jo ja n'havia tingut prou i vaig abandonar la zona", ha relatat aquest testimoni davant del tribunal que jutja el procés, que ha afegit que entre els crits que els veïns proferien als guàrdies civils que van assistir al lloc es va poder sentir "animals", "gossos", "goril·les" i "bruts".

Un dels mossos que van formar el binomi en aquest centre, que ha comparegut a continuació, ha assenyalat que ell no tenia experiència en seguretat ciutadana perquè pertany a investigació d'homicidis, si bé en la jornada de l'1-O va ser mobilitzat per al dispositiu Àgora i portava un peto identificatiu, perquè mancava d'uniforme. Es van limitar a aixecar acta perquè els ciutadans es van concentrar davant de la porta i no els van deixar passar.