Una comissió afirma que el 155, la retirada dels dipsits i el trasllat de les seus van tenir conseqüncies econmiques gairebé "nulles"
BARCELONA, 29 maig (EUROPA PRESS) -
La Comissió d'Economia Catalana del Collegi d'Economistes de Catalunya ha considerat aquest dimecres que les mesures econmiques que l'Estat va impulsar després de l'1-O van ser "un bon sistema de propaganda política" per sense cap impacte rellevant en l'economia real catalana.
És la conclusió exposada aquest dimecres en roda de premsa pel portaveu de la Comissió, Modest Guinjoan, a partir de tres debats organitzats per la mateixa Comissió aquest any, en les quals han participat diversos economistes i experts com Guillem López-Casasnovas, Robert Casajoana, Pau Villria, Albert Sagués i Joan Romero, entre d'altres.
Guinjoan ha considerat que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, la retirada de dipsits públics de bancs catalans i el trasllat de seus empresarials van ser un "conjunt d'actuacions que potser han tingut resultats en l'mbit polític, per que en l'mbit econmic han estat prcticament nulles".
La retirada de dipsits de bancs catalans arran dels fets de l'octubre del 2017 es va xifrar en les sessions de debat en uns 30.000 milions d'euros públics i privats a partir d'una estimació per control sinttic sobre la base de dades del Banc d'Espanya, mentre que, si es desestacionalitzen les dades, la retirada descendeix a 25.000 milions.
Un any després, es van recuperar 8.000 milions, per la qual cosa consideren que el saldo va quedar en 17.000 milions.
EVOLUCIÓ DE MERCATS
L'impacte al mercat de capitals i de deute va ser apreciable, per menor a altres conjuntures polítiques, com l'"incertesa" de la moció de censura al llavors president del Govern espanyol, Mariano Rajoy.
Així ho ha explicat el membre de la Comissió Albert Carreras, que ha posat com a exemple que la prima de risc de Catalunya va passar de 450 punts a 470 l'octubre del 2017, i la del conjunt d'Espanya de 110 a 130 en aquelles dates, mentre que durant la moció de censura la prima de risc d'Espanya va passar de 65 punts a 130.
A més, ha comentat que no s'ha pogut determinar si les fluctuacions als mercats de capitals i de deute l'octubre del 2017 responien al fet que "ningú no creia que la independncia fos una amenaa creble, o que ningú no creia que la independncia fora en si mateixa cap risc".
En ser preguntat pels periodistes, també ha explicat que va haver-hi un impacte real i autntic en el sector turístic, perqu van descendir els ingressos el quart trimestre del 2017, per ha relacionat la reducció dels visitants principalment amb "les imatges que es van veure arreu del món de les crregues policials".
TRASLLAT D'EMPRESES I EL 155
Un altre element que es va analitzar va ser l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i el seu impacte econmic, que es va xifrar en 130 milions en costos directes i en més de 1.800 en costos per prdua, bloqueig o retards, encara que es va destacar que la Generalitat a més va perdre l'autogovern i la seva possibilitat de defensar-se jurídicament.
Sobre el trasllat de seus d'empreses, els experts que van intervenir en les sessions van assenyalar que l'impacte fiscal va ser prcticament inexistent, i Guinjoan també ha ressaltat que no ha afectat les seus operatives ni va marxar l'"activitat econmica", encara que creu que és un risc latent.
