Jesús Hellín - Europa Press
L'organització afirma que 30.000 persones han donat suport a la marxa mentre que la Delegació del Govern central rebaixa la xifra a 2.200
MADRID, 26 juny (EUROPA PRESS) -
Una multitudinria manifestació ha recorregut aquest diumenge el centre de Madrid en rebuig a l'OTAN, en vigílies de la cimera de l'Aliana Atlntica que arrenca dimarts a Madrid, i l'augment de la despesa militar, mobilització que ha comptat amb dirigents d'IU, per sense representació de la cúpula de Podem.
Convocada per la plataforma estatal 'OTAN No' i altres collectius, com a colofó a la contracimera alternativa per la pau, la manifestació ha arrencat al migdia des d'Atocha per recórrer el passeig del Prado, Cibeles, Gran Vía fins a arribar a la plaa d'España, on s'ha procedit a una breu lectura del manifest unitari, que entre els seus punts demana la dissolució d'aquesta organització militar.
El moviment convocant ha exhibit múscul durant aquesta protesta i, segons fonts de l'organització, l'assistncia ha superat les 30.000 persones, una xifra que no obstant aix ha estat rebaixada considerablement per la Delegació de Govern de Madrid, que estima un total de 2.200 manifestants, segons detalla a Europa Press aquest departament.
ALTA PRESNCIA D'IU I ABSNCIA DE DIRIGENTS DE PODEM
La marxa ha comptat amb el suport d'IU i hi ha assistit el secretari d'Estat per a l'Agenda 2030 i líder del PCE, Enrique Santiago, la portaveu federal d'IU, Sira Rego, l'eurodiputat d'aquesta formació, Manu Pineda, i els diputats al Congrés Miguel Ángel Bustamante i Roser Maestro, juntament amb altres crrecs de l'Executiva federal com Carlos Sánchez Mato i dirigents de les diferents federacions autonmiques.
No obstant aix, la formació s'ha mantingut en un segon pla i el protagonisme de la capalera a les organitzacions i collectius que agrupen la plataforma, amb la pancarta principal 'No a la guerra, no a l'OTAN i per la pau'.
En unes declaracions divendres passat, davant les crítiques que va suscitar a Cs, PP i Vox la seva presncia en aquesta mobilització, Santiago va defensar que "ningú no s'ha de sorprendre" que el PCE doni suport a la contracimera de l'OTAN, ats que la seva formació dona suport a la dissolució de les aliances militars en favor de la pau.
En el cas de Podem, no hi ha assistit cap crrec principal ni representant de l'Executiva, com ja s'havia avanat des de la formació lila, que apuntava al seu perfil baix per a aquesta mobilització. Com s'esperava, no hi ha assistit cap ministre de l'espai confederal.
Supervisada per un ampli dispositiu policial i sense incidents durant el seu desenvolupament, també s'han vist altres lemes destacats a l'interior de la protesta, com 'No als pressupostos militaristes. Les vostres guerres no les paguem' i 'Bases (militars) fora'. O 'OTAN No, bases fora, la guerra sempre la perden els pobles', que portaven els representants del PCE.
D'altra banda, hi ha estat present el diputat del BNG al Congrés, Néstor Rego, que formava part de la capalera 'Galícia contra l'OTAN' i el dirigent d'Anticapitalistes, Miguel Urbán, que encapalava una altra part de la manifestació al costat de membres del seu partit. Una presncia anecdtica ha estat la de la diputada de la CUP, Mireia Vehí, que ha coincidit amb la manifestació mentre passejava per Gran Vía.
També s'han sentit consignes entre els participants, que en diversos passatges de la manifestació han corejat 'Avall el militarisme, l'OTAN caur', 'OTAN no, bases fora', 'OTAN culpable, OTAN militar' o 'Solidaritat amb el Donbass'. 'No a la guerra' o 'Pau ara'. A més, s'han vist alguns cartells contra la posició de l'Executiu central davant la cimera de l'Aliana Atlntica, com 'Govern (central) cmplice' o crits com a 'Vassall imperialista'.
IU REBUTJA QUE EL SEU SUPORT A LA MARXA PROVOQUI PROBLEMES AMB EL PSOE
La portaveu d'IU ha assenyalat als mitjans de comunicació que el seu suport a aquesta manifestació no generar cap conflicte dins de la coalició amb el PSOE, ja que són forces polítiques "diferents" que han estat capaces d'acordar un programa de govern social, per que és normal que tinguin "discrepncies o matisos" respecte a algunes qüestions.
Per exemple, ha emfatitzat que la seva formació es va gestar en plenes mobilitzacions contra l'entrada d'Espanya a l'OTAN, i des de llavors IU manté el seu "ADN pacifista i antimilitarista".
Al seu torn, ha defensat que l'organització posa la importncia en la "cultura de la pau" i ha tornat a minimitzar que el seu suport a la contracimera generi un xoc en la coalició, ats que, per exemple, el seu espai ha estat capa de pactar amb el PSOE les noves mesures del decret anticrisi.
"ELS IMPERIALISMES ES RETROALIMENTEN"
Per la seva banda, Miguel Urbán ha afirmat que la cimera de l'OTAN és una "mala notícia" per a Espanya i ha afegit que l'aliana ha passat d'estar en "mort cerebral", com va dir el president gal Enmanuele Macron, i ara "viu el seu millor moment" grcies a la invasió d'Ucrana per part del mandatari rus Vladímir Putin.
I és que, segons el parer de l'eurodiputat, "al final els imperialismes es necessiten i es retroalimenten", per la qual cosa s'ha de desplegar una política decidida "per la pau" i contra l'augment de la despesa en defensa i la "militarització", ats que organismes com l'OTAN l'"únic que busquen és la guerra".
Entre les organitzacions que han impulsat la cimera alternativa, que va arrencar divendres, hi figuren Ecologistas en Acción Madrid, Marea Ciudadana, Solidaridad Obrera, Desarma Madrid, OTAN No Madrid, la coordinadora 25S, CCOO, Fridays for Future, Transform Europe, Greenpeace, la Federació Internacional de Dones, el Frum de Sao Paulo, Rebelión o Extinción, el Front Polisario, el Consell Mundial per la Pau, el Frum Social Europeu de forces socials i sindicals, la Federació Democrtica Internacional de Dones i la Federació Rosa Luxemburg.
El manifest unitari dels collectius aposta per la dissolució de l'OTAN i impulsar un nou sistema de seguretat desmilitaritzat, una crida a la renúncia a la violncia com a mitj de resolució de conflictes, el rebuig a elevar la despesa militar un 2% del PIB, reconvertir tota la indústria militar i reorientar les despeses armamentístiques per reforar les polítiques públiques en salut, educació, habitatge, cures i igualtat.
