La formació debatr sobre l'impuls d'un nou "subjecte polític" liderat per Yolanda Díaz
BARCELONA, 20 nov. (EUROPA PRESS) -
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la presidenta dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, i l'exalcaldessa de Castelldefels (Barcelona), Candela López, renovaran el seu lideratge en la Coordinadora Nacional de Catalunya En Comú aquest cap de setmana, quan se celebrar la IIIa Assemblea Nacional dels comuns.
L'Assemblea per renovar els rgans del partit, que s'han de sotmetre a les bases cada dos anys segons els estatuts, se celebrar aquest dissabte i diumenge a la Facultat d'INEFC de la Universitat de Barcelona (UB).
Com a fermall final, la trobada culminar amb un acte obert al públic en qu participaran la vicepresidenta del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz; el ministre de Consum, Alberto Garzón; la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra --que enviar un vídeo--; la vicepresidenta de la Generalitat valenciana, Mónica Oltra, així com les coordinadores nacionals del partit Jéssica Albiach i Ada Colau, que ser l'última que intervindr.
Aquesta proposta arriba després que el cap de setmana passat se celebrés a Valncia un acte que va reunir Díaz, Colau i Oltra, juntament amb la líder de Més Madrid, Mónica García, i la portaveu del Moviment per la Dignitat i la Ciutadania a Ceuta, Fátima Hamed Hossain, sota el lema 'Altres polítiques'.
Aquesta trobada es va produir en un moment en qu sobrevolava la idea d'impulsar una nova plataforma que unís partits d'aquest espai esquerres, per presentar-se sota un mateix paraigües a les properes eleccions generals i municipals, i que Díaz lideri la candidatura a les primries.
No obstant aix, l'absncia de representants de Podem a Valncia va provocar malestar entre les files, cosa que no passar a Barcelona, perqu Belarra participar enviant un vídeo i també hi assistir la secretria d'Organització de Podem, Lilith Vestrynge.
De fet, en la ponncia política que presentar Albiach a l'Assemblea Nacional dels comuns aquest dissabte s'aposta per superar les sigles i impulsar un nou subjecte polític liderat Díaz, per al qual consideren que s'han de "obrir a noves aliances que qualitativament representin molt més que la suma de les parts", i que suposi convertir un potencial lideratge en un projecte i subjecte polític.
COLAU, ALBIACH I LÓPEZ
Colau, Albiach i López encapalen l'única candidatura que s'ha presentat en el procés intern de renovació dels rgans de direcció, l'Executiva Nacional i el Consell Nacional, sota el lema 'Arrelar per guanyar', i que hauran de ratificar els 922 inscrits de la formació.
Les tres coordinadores nacionals repeteixen en el crrec pel qual van ser elegides el 20 de novembre del 2019, quan van haver de constituir una nova cúpula després que Xavier Domnech se n'anés, qui va ser el coordinador nacional juntament amb Colau fins a l'abril del 2018.
En ser l'única candidatura inscrita, es proclamar guanyadora el 21 de novembre després de passar per un procés de ratificació en l'Assemblea, de manera que Colau, Albiach i López lideraran una Executiva conformada per 40 membres, als quals se sumar un representant de l'Ajuntament de Barcelona, un del Parlament, un del Congrés i un altre del Parlament Europeu --Jordi Martí, Joan Carles Gallego, Jaume Asens i Ernest Urtasun, respectivament---.
A més dels membres de l'Executiva Nacional, els morats ratificaran la candidatura pel Consell Nacional, que estar format per 116 membres de la llista nacional, 74 de la representació territorial, cinc de la Comissió de Comptes i cinc de la Comissió de Garanties; a més, previ a l'Assemblea s'han renovat les 12 Executives territorials de la formació.
La terna reflecteix les tres sensibilitats polítiques dins de l'espai, amb Colau com a membre de BComú, Albiach de Podem i López d'ICV, en una etapa en qu l'espai es mostra cohesionat i sense les divisions que en el passat van generar tensions internes.
La candidatura única inclou representants de crrecs institucionals dels comuns, com a diputats al Parlament com David Cid, Susanna Segovia i Jordi Jordan; del Congrés com Aina Vidal, Gerardo Pisarello i Joan Mena.
Els comuns també han incrementat el pes d'alcaldes i alcaldesses com Lluís Mijoler, del Prat de Llobregat (Barcelona); Laura Campos, de Montcada i Reixac (Barcelona); Isabel García, de Perptua de la Mogoda (Barcelona) i Jose Montero, de Montorns del Valls (Barcelona).
També inclou regidors com Eloi Badia, de Barcelona; Elena Ferre, de Lleida; Mario Téllez, de Vila-seca (Barcelona), Claudio Carmona, de Cornell de Llobregat (Barcelona) i Núria Lozano, de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), així com la filla de l'exministre socialista assassinat per ETA Ernest Lluch i que també va ser candidata dels comuns al Senat, Rosa Lluch.
Com convidats a l'Assemblea assistiran representants d'ERC, com la portaveu republicana, Marta Vilalta; el diputat Pau Morales i el president de la Federació Regional de Barcelona, Gerard Gómez del Moral; també acudir el diputat del PSC Raúl Moreno, així com representants de Podem, Podem Catalunya, IU, Compromís, Zaragoza en comú, Bildu, Més Mallorca i Marea Atlntica, entre uns altres.
FULL DE RUTA
L'Assemblea permetr els inscrits retrobar-se presencialment després de la pandmia i cercar fixar els objectius de l'organització, amb l'horitzó posat en el 2023, quan hi haur eleccions generals, municipals i una qüestió de confiana al Govern de Pere Aragons.
Els de Colau també veuen l'economia i el conflicte polític catal com els dos grans assumptes dels propers anys i "el que definir el resultat dels propers processos electorals", de manera que han situat la taula de dileg com una de les eines clau per construir una nova ordenació política i cultural del país.
En la ponncia política, els comuns defensen que han de desplegar una agenda política que situ en el centre de la seva acció "el dileg bilateral entre el Govern central i la Generalitat com a solució a un conflicte que és de carcter polític", i han assegurat que l'objectiu fonamental d'aquesta agenda és canviar la dinmica derrotista que, segons ells, hi ha al voltant de l'autogovern catal.
Han apostat per ampliar aquest autogovern perqu Catalunya aconsegueixi "noves conquestes", i han defensat que aix ha de passar per la taula de dileg i també per una cohesió institucional i política del seu espai al voltant d'una proposta territorial per a Catalunya i l'Estat.
A més, l'Assemblea abordar una reforma dels Estatuts dels comuns, del reglament de processos electorals interns --que fixar en 4 anys el mxim el mandat de tota l'Executiva, el Consell Nacionall i les comissions de Comptes i Garanties, abans era de 2 o 4 anys-- i la presentació de la Fundació dels comuns.
