Va assegurar a Llarena que algunes de les actuacions de l'1-O "s'assemblaven a la violència de carrer al País Basc"
MADRID, 14 febr. (EUROPA PRESS) -
El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu enfront de la celebració del referèndum del passat 1 d'octubre, va relatar en el Tribunal Suprem tots els obstacles que considera que tant l'exconseller de l'Interior de la Generalitat Joaquim Forn --actualment a la presó-- com el major dels Mossos Josep Lluís Trapero van ser posant durant la preparació i posterior execució de l'operatiu policial. Va assegurar que els Mossos van arribar fins i tot a espiar la tasca dels policies i guàrdies civils desplegats i van fotografiar els seus cotxes camuflats, segons la seva declaració.
Respecte a Trapero, el coronel va relatar a preguntes de la Fiscalia, segons l'acta de la declaració a la qual ha tingut accés Europa Press, que el major Trapero va fer en primer lloc tot el possible perquè es revoqués el seu nomenament --instat per la Fiscalia de Catalunya-- presentant un recurs contenciós-administratiu que no va tenir èxit.
També va destacar que el passat 23 de setembre el fiscal cap de Barcelona ja mort José María Romero de Tejada va cridar l'atenció als Mossos "en el sentit que el dispositiu que havien presentat era insuficient", i que Trapero va dir que ho corregiria i ho incrementarien tant en nombre d'efectius com les hores de servei. Ningú va arribar a lliurar-li el pla d'actuació dels Mossos, si bé ha conegut més tard que mai es va modificar l'inicial.
Sobre la presència de Trapero en la Junta de Seguretat, el coronel de la Guàrdia Civil assenyala que encara que inicialment no és membre d'aquest òrgan es va sol·licitar la seva presència per la Generalitat.
Per visualitzar la discrepància que Trapero mostrava una vegada i una altra respecte a la seva responsabilitat com a coordinador del dispositiu Pérez de los Cobos va detallar al jutge el contingut d'una conversa que va mantenir amb el major dels Mossos entre les onze i les dotze del matí del propi 1 d'octubre. En aquesta ocasió i davant la insuficiència del dispositiu desplegat pels Mossos Trapero li va dir que es limités a la coordinació perquè ell era "el comandament".
ELS MOSSOS VAN COMPLIR DE FORMA "PECULIAR"
La jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJ) Mercedes Armes va ordenar en el seu acte als Mossos personar-se en tots els col·legis electorals per traslladar la prohibició que anessin utilitzats per al referèndum, si bé Pérez de los Cobos va assenyalar a la seva declaració del passat 1 de febrer en el Suprem que "el compliment d'aquesta ordre la van fer els Mossos de forma peculiar". A més, el citat acte no tenia el detall de les instruccions de la Fiscalia.
En les diferents reunions, segons el testimoniatge del coronel, es va acordar que els Mossos durien a terme totes les tasques encomanades per la Fiscalia: visita als locals, precinte i el dia 1 impedir la seva obertura i la constitució de les taules electorals. La Policia i la Guàrdia Civil es constituirien com a grups de reserva distribuïts per tota Catalunya per acudir en auxili dels Mossos.
Posteriorment va saber que en aquestes visites els agents de la policia autonòmica no només no van complir amb les ordres de la Fiscalia sinó que van servir per advertir les persones tancades prèviament en els col·legis electorals que els agents arribarien a les sis del matí de l'1-O i, de trobar "una concentració important de massa humana", prevaldria "la mediació i l'actuació moderada".
ESPIONATGE A la POLICIA
Encara és més, durant la seva declaració va acusar directament els Mossos d'actuar com a "focus d'informació" per eludir les ordres i mandats judicials, i que després ha sabut que va haver-hi ordres perquè els agents autonòmics vigilessin els moviments de Policia i Guàrdia Civil.
De fet, va apuntar que "des dels comandaments de Mossos es va dir que la prioritat era informar dels moviments, vehicles i nombre d'agents de Guàrdia Civil i Policia" i es van ordenar fotografies dels vehicles camuflats aquests cossos.
A un altre moment de la seva declaració el coordinador del dispositiu va explicar la raó de no convocar reunió de la Junta de Coordinació en el matí del passat 1 d'octubre. "Des de primeres hores estaven constatant que l'actuació dels Mossos no estava alineada als objectius manats per la Fiscalia i el TSJ sinó que la seva actuació estava més encaminada a dificultar el dispositiu".
De fet, aquest mateix matí Pérez de los Cobos va tenir una conversa amb Trapero en la qual li va traslladar "que el dispositiu de Mossos no estava servint per complir amb el mandat judicial". Va ser a les set o vuit del matí de l'1 d'octubre quan va arribar a la conclusió que el dispositiu dels Mossos que la Fiscalia havia recriminat com a insuficient dies abans era el mateix que havien aplicat, i quan li va recriminar aquest fet va ser quan Trapero li va dir que es limités a coordinar.
DOS DOCUMENTS DELS MOSSOS: UN ÉS FALS
A un altre moment, arriba a dir que l'informe que el cos autonòmic va remetre a la jutge del TSJ "no coincideix" amb el qual posteriorment li van enviar els Mossos o és fals, per la qual cosa creu que es van elaborar dos documents diferents, un per a ell i un altre per a la magistrada.
Segons Pérez de los Cobos en la Junta de Seguretat la posició de Trapero era "absolutament alineada" amb Forn i l'expresident Carles Puigdemont. La seva conclusió és que els Mossos van actuar de forma premeditada per "aparentar que s'anava a complir amb el manament judicial engegant un pla que impossibilités el seu incompliment".
Forn va manifestar públicament en aquestes reunions que "es dedicarien al normal desenvolupament del referèndum i a facilitar el vot" amb l'objectiu de preservar la convivència com a bé superior. Davant això el coronel va respondre que la forma d'evitar aquestes conseqüències era desconvocar la consulta.
COMITÈS DE DEFENSA DE LA REPÚBLICA
També va manifestar Pérez de los Cobos en el Suprem que algunes actuacions amb les quals es van trobar el passat 1 d'octubre "s'assemblaven a situacions de violència de carrer al País Basc". Els que concretament van aparèixer organitzats als centres de votació formaven "malles humanes" per impedir l'actuació policial.
Va subratllar que a les xarxes socials hi ha una crida d'aquests grups per actuar de determinada manera que va coincidir amb el que els agents es van trobar a les portes dels col·legis. Setmanes després aquests grups es van reconvertir en "comitès de Defensa de la República" i van convocar manifestacions i talls de carreteres.
