Comencen a identificar policies que presumptament van lesionar votants en els col·legis barcelonins
BARCELONA, 12 gen. (EUROPA PRESS) -
El director del Gabinet de coordinació i estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat, Diego Pérez de los Cobos, justifica les càrregues durant el dispositiu per impedir el referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya per les "accions de violència directa" de concentrats en els col·legis i inacció dels Mossos d'Esquadra, en un informe remès al Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona al qual ha tingut accés Europa Press.
Aquest jutjat és el que investiga les denúncies de particulars que van resultar ferits --alguns han presentat querella--, que ascendeixen a 218 casos durant les actuacions policials en col·legis de Barcelona aquest dia, i va reclamar a la Secretaria d'Estat de Seguretat un informe que detallés totes les actuacions de les Forces i Cossos de Seguretat aquest dia, que va ser-li lliurat el 23 de novembre.
En l'informe, De los Cobos critica les actuacions dels Mossos ja que la "inoperància" del dispositiu que van desplegar els dies abans i l'1 d'octubre va fer que hi hagués moltes persones concentrades als centres, a més que postil·la textualment que les patrulles de la policia catalana desplegades en els col·legis van tenir una actitud d'inacció generalitzada.
"Amb caràcter general, la seva actitud va ser d'absoluta passivitat i nul·la col·laboració davant l'actuació de les Forces i Cossos de Seguretat per tractar de complir el mandat judicial", arribant en alguns casos a una actuació encara pitjor, segons les seves paraules, ja que van intentar entorpir i obstruir l'actuació d'aquests cossos.
L'informe explica que el dispositiu policial per impedir l'1-O, sobre la base de l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i en compliment del mandat del Tribunal Constitucional, prevía que els Mossos d'Esquadra s'encarregarien de les tasques prèvies i de garantir que les taules no es constituïssin, mentre que la Guàrdia Civil i la Policia donarien suport el dia del referèndum.
No obstant això, en rebre des de primera hora de l'1 d'octubre informacions de la "molt limitada eficàcia" de l'actuació dels Mossos per impedir l'ocupació i obertura dels locals de votació, es van activar les unitats dels altres cossos i, segons De los Cobos, la intervenció es va focalitzar a intervenir els materials i no en el desallotjament de punts de votació perquè tingués la menor afectació possible.
Segons el seu relat, es van trobar en els col·legis amb "concentracions organitzades i preparades entre els pocs centenars i 1.500 persones en actitud de resistència passiva i en alguns casos exercint la força", la qual cosa va fer que la intervenció es veiés considerablement dificultada i ralentida, havent d'apartar una a una persones que feien de parapet.
"Aquestes accions actives d'impediment d'accés de les Forces i Cossos de Seguretat no es van improvisar, no van ser fruit d'una reacció espontània a casa punt de votació. Tot el contrari, es tractava d'accions organitzades, premeditades, amb repartiment de rols", argumenta.
Segons aquest document, la força pública "va ser rebuda amb accions de violència directa", la qual cosa va obligar a fer servir mitjans antidisturbis, i assegura que aquestes situacions podrien haver estat evitades mitjançant una actuació anterior de tancament de locals per part dels Mossos d'Esquadra, que tenien l'encàrrec de fer-ho.
COMITÈS DE DEFENSA
L'informe apunta a l'actuació dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) "operant com elements de coordinació i execució d'actes preparatoris i executoris de l'oposició a les forces de seguretat" i protagonitzat accions de parapet en els punts de votació.
Recorda en el seu informe que aquests comitès, reconvertits en Comitès de Defensa de la República, i que han estat objecte d'investigació policial, han seguit actuant després de l'1-O amb accions com l'organització de la jornada de mobilització del 8 de novembre que va suposar més de 70 corts a la xarxa viària i ferroviària catalana.
IDENTIFICACIONS
Aquest jutjat que investiga les lesions de l'1-O ha reclamat identificar els agents actuants i en la causa ja obra un informe de la Brigada d'Informació de Barcelona de la Policia Nacional que detalla la relació de policies intervinents, la categoria, el seu indicatiu i nombre orgànic, especificant-se en quins col·legis van actuar, segons informa 'Eldiario.es'
Amb aquestes dades, els agredits personats en la causa han començat a identificar els policies que van actuar i que poden ser els que van cometre les lesions sobre la base dels números identificatius que portaven a l'esquena i les imatges captades --de fet, els Mossos d'Esquadra han remès al jutge un informe amb les imatges recopilades--.
Per exemple, Marta T., que va ser lesionada en una mà en el col·legi Pau Claris de Barcelona, ha identificat l'agent i, segons ha explicat a Europa Press el seu advocat, Xavier Monge, del col·lectiu Alerta Solidària, preveuen presentar un escrit al jutjat perquè el citi.
A més, es plantegen ampliar aquesta petició a la resta d'agents participants en l'operatiu en aquest col·legi, ja sigui com a investigats o com a testimonis.
Sobre l'informe de De los Cobos, Monge ha valorat que posa en relleu que "malgrat que s'intentin excusar, es tractava d'un operatiu policial absolutament desmesurat i preparat per fer front a situacions de violència extrema que en cap cas es van produir".
"L'absència de cap actitud violenta al llarg de la jornada del referèndum per part dels ciutadans és la prova més gran que l'actuació policial va ser desmesurada i que no respecta els principis d'oportunitat, proporcionalitat i mínima intervenció", afirma el lletrat.
