El jutge Llarena es basa en el testimoniatge del coronel per assenyalar a Forn i Trapero per la "ineficàcia" de la policia catalana
MADRID, 3 febr. (EUROPA PRESS) -
El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, responsable del dispositiu de coordinació per impedir el referèndum de l'1 d'octubre, va relatar dijous passat en el Tribunal Suprem el cúmul d'actuacions dels Mossos d'Esquadra per "conduir a l'èxit" la jornada de votació suspesa pels tribunals, destacant que la policia catalana va realitzar contravigilàncies i delacions.
En el seu relat, reflectit en l'acte pel qual el jutge del Suprem Pablo Llarena rebutja l'excarceració de l'exconseller de l'Interior Joaquim Forn, el coronel i alt càrrec del Ministeri de l'Interior va revelar que va ser informat que es van disposar patrulles de la policia catalana per vigilar els moviments i l'actuació de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil.
Això va causar que "en molts dels centres de votació als quals van acudir els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, estaven ja previnguts de la seva arribada". També va al·ludir a la "inhibició" dels mossos en aquells centres de votació que van tancar al migdia de l'1 d'octubre perquè els integrants de la taula poguessin menjar, "sense que els agents fessin res per requisar el material ni per impedir la reobertura del centre a la tarda".
La tesi de Pérez de los Cobos és que l'aleshores conseller d'Interior Joaquín Forn va exercir el seu "poder polític" amb la finalitat d'"aprofitar el domini orgànic i funcional sobre el cos d'agents per conduir les actuacions policials a l'èxit del referèndum del que depenia la declaració d'independència, en comptes del compliment de les moltes resolucions judicials que es van dictar per salvaguardar l'ordre constitucional i legal".
"Com a exemplificació de la ineficàcia del dispositiu de la policia autonòmica", Pérez de los Cobos va resumir que mentre que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van aconseguir tancar més de 200 centres de votació el matí del dia 1 d'octubre, els Mossos no en van tancar cap aquell matí, "limitant la seva intervenció en documentar alguns tancaments una vegada acabada la votació i l'escrutini".
Segons la informació de Pérez de los Cobos, coordinador de l'1-O per mandat del TSJ de Catalunya, "l'actuació del cos autonòmic va estar sempre orientada a aparentar una voluntat de compliment de les decisions judicials, però posant en marxa un pla que impedia la seva observança".
RESPECTE A LA CONVIVÈNCIA COM A PRETEXT
"El respecte de la convivència es va utilitzar com a pretext per impulsar la inacció policial i incomplir l'ordre judicial d'impedir la votació", sosté el jutge Llarena, que recorda que, en la seva qualitat de testimoni, Pérez de los Cobos va mostrar al tribunal "els elements que per la immediata i plural informació subministrada al seu comandament en ocasió de l'operatiu li permeten construir aquest judici conclusiu".
El coronel, que declararà el 14 de febrer davant la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, responsable de la investigació sobre qui era amb Forn el major dels Mossos, Josep Lluis Trapero, va recordar que corresponia a la seva pròpia escala de comandament el compromís amb l'ordre d'impedir el referèndum de cadascun dels tres cossos policials, Mossos, Policia i Guàrdia Civil.
Davant Llarena, De los Cobos va exposar que la prefectura política (Forn com a conseller i Pere Soler, director general) i policial (Trapero) "sempre va ser contrària al fet que existís la figura de coordinador policial, en compliment del manat pel fiscal superior de Catalunya i després confirmat per la jutgessa del TSJC Mercedes Armas.
Va recordar que als Mossos se'ls va encomanar que requisessin els elements materials que eren necessaris per dur a terme la votació, així com que impedissin l'obertura dels col·legis electorals. "Per això", Pérez de los Cobos "va indicar que uns dies abans de la data assenyalada per al referèndum, els Mossos havien de requerir de no obrir els centres de votació als responsables dels mateixos, a més d'impedir la seva obertura el propi dia 1 d'octubre, reclamant per a això el reforç dels altres cossos (Guàrdia Civil i Policia Nacional) si ho consideressin necessari".
POCS AGENTS I DISTRIBUÏTS DE FORMA IRRACIONAL
"Davant aquesta obligació, el testimoni va expressar", diu Llarena sobre el coronel, "que els requeriments en els dies previs a l'1 d'octubre van ser aprofitats per desvetllar l'operatiu policial disposat per impedir la il·legalitat, doncs els agents informaven que no podien obrir els col·legis i que el dia 1 d'octubre del 2017 acudirien a les 6.00 AM per comprovar que s'havia complert l'ordre, expressant també als requerits que no farien res per impedir l'obertura si hi havia una congregació de persones que projectés risc de conflictivitat".
També va qüestionar el nombre de mossos desplegats, com ja va fer en el Senat el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, per ser "totalment insuficient": es van mobilitzar 7.000 agents davant dels 11.000 d'altres operatius electorals no conflictius. A més, els agents de servei "es van distribuir de manera irracional, encomanant el tancament de col·legis a parelles d'agents, mai a grups policials en nombre superior a vint i, en tot cas, sense els mitjans adequats per la missió encomanada".
"Tot això", postil·la l'acte sobre el dispositiu, "impedia que les patrulles poguessin actuar d'una manera realment eficaç". Per aquest motiu Pérez de los Cobos conclogués que "per haver-se desvetllat la pauta d'actuació policial als responsables dels centres de votació, així com pel dèficit de dotació als agents i pel llarg mecanisme d'intervenció, els Mossos d'Esquadra que volguessin complir amb les ordres judicials no podien fer-ho".
LLARG MECANISME D'INTERVENCIÓ
Amb el llarg mecanisme d'intervenció Pérez de los Cobos es referia a l'excés burocràtic per ralentir o fer inservible l'actuació dels Mossos durant l'1-O. El procés fixat pels comandaments establia que, en primer lloc, una patrulla havia de comprovar que s'estava votant i observar en les seves diligències que no tenia la capacitat per tancar el col·legi.
La comunicació es tramitava a la Sala Regional dels Mossos, que al seu torn ho comunicava al Centre de Coordinació Regional, manant "un grup de mediació per avaluar si podien pactar una solució amb els congregats al centre de votació". Si persistia el problema, el Centre Regional valorava si enviava reforç de la policia local.
Si amb la policia local no era possible complir amb el mandat judicial, s'havia de comunicar de nou al Centre Regional, que al seu torn informava a un nou centre, el de Coordinació Global, encarregat de valorar per fi si era necessari donar trasllat a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
