Publicat 25/01/2024 22:14

El CNI va investigar Pere Aragonès amb el programari 'Pegasus' perquè creia que dirigia els CDR

Imatge d'arxiu - El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ofereix una roda de premsa, en el Palau de la Generalitat, a 23 de gener de 2024, a Barcelona, Catalunya (Espanya).
David Zorrakino - Europa Press

Aquest divendres l'exdirectora del CNI Paz Esteban declara pel cas d'espionatge

BARCELONA, 25 gen. (EUROPA PRESS) -

El CNI va investigar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, perquè creia que era qui dirigia els Comitès de Defensa de la República (CDR) i que, per aquest motiu, es va instal·lar el software 'Pegasus' en el seu mòbil.

Fonts consultades aquest dijous per Europa Press han assegurat que els documents sobre l'espionatge a Aragonès que el Govern central va desclassificar parcialment a petició del jutge estan "plens de parts eliminades", amb pàgines senceres tatxades, i que volen estudiar aquesta documentació.

Tot això sorgeix un dia abans que l'exdirectora del CNI Paz Esteban declari aquest divendres com investigada per la querella presentada per Aragonès pel cas d'espionatge amb 'Pegasus'.

Les fonts han considerat que la justificació del CNI per intervenir el telèfon d'Aragonès està "fora de tota realitat" i que es tracta d'invencions inversemblants, diuen textualment.

ESPIONATGE

Aquest divendres, Esteban connectarà des de Madrid per videoconferència amb el Jutjat d'Instrucció 29 de Barcelona, i el jutge i les parts l'escoltaran des d'una sala de la Ciutat de la Justícia.

Al desembre, Aragonès, va comparèixer davant el jutge per ratificar la querella que va iniciar aquesta causa, i a la seva declaració va atribuir al CNI l'espionatge telefònic que va patir.

Aragonès va explicar al jutge que va detectar l'espionatge al juliol de 2020 arran de l'informe de Citizen Lab que va alertar que hi havia "diversos indicadors de compromís" al seu telèfon.

Arran d'aquest avís, va encarregar un informe pericial que va detectar infeccions des del 2018 fins al març de 2020 i que havien arribat al seu mòbil a través de missatges SMS que ell no va detectar en aquell moment, quan era vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés