Publicat 25/01/2024 22:14

El CNI va investigar Pere Aragonès amb el programari 'Pegasus' perquè creia que dirigia els CDR

Imatge d'arxiu - El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragons, ofereix una roda de premsa, en el Palau de la Generalitat, a 23 de gener de 2024, a Barcelona, Catalunya (Espanya).
David Zorrakino - Europa Press

Aquest divendres l'exdirectora del CNI Paz Esteban declara pel cas d'espionatge

BARCELONA, 25 gen. (EUROPA PRESS) -

El CNI va investigar el president de la Generalitat, Pere Aragons, perqu creia que era qui dirigia els Comits de Defensa de la República (CDR) i que, per aquest motiu, es va installar el software 'Pegasus' en el seu mbil.

Fonts consultades aquest dijous per Europa Press han assegurat que els documents sobre l'espionatge a Aragons que el Govern central va desclassificar parcialment a petició del jutge estan "plens de parts eliminades", amb pgines senceres tatxades, i que volen estudiar aquesta documentació.

Tot aix sorgeix un dia abans que l'exdirectora del CNI Paz Esteban declari aquest divendres com investigada per la querella presentada per Aragons pel cas d'espionatge amb 'Pegasus'.

Les fonts han considerat que la justificació del CNI per intervenir el telfon d'Aragons est "fora de tota realitat" i que es tracta d'invencions inversemblants, diuen textualment.

ESPIONATGE

Aquest divendres, Esteban connectar des de Madrid per videoconferncia amb el Jutjat d'Instrucció 29 de Barcelona, i el jutge i les parts l'escoltaran des d'una sala de la Ciutat de la Justícia.

Al desembre, Aragons, va comparixer davant el jutge per ratificar la querella que va iniciar aquesta causa, i a la seva declaració va atribuir al CNI l'espionatge telefnic que va patir.

Aragons va explicar al jutge que va detectar l'espionatge al juliol de 2020 arran de l'informe de Citizen Lab que va alertar que hi havia "diversos indicadors de compromís" al seu telfon.

Arran d'aquest avís, va encarregar un informe pericial que va detectar infeccions des del 2018 fins al mar de 2020 i que havien arribat al seu mbil a través de missatges SMS que ell no va detectar en aquell moment, quan era vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia.