MADRID, 11 des. (EUROPA PRESS) -
El portaveu del PDeCAT al Senat, Josep Lluís Cleries, ha insistit a defensar com "un bon exemple" la via per la qual Eslovènia es va independitzar de Iugoslàvia i ha afegit que el seu dubte és si el Govern espanyol per la seva banda "optarà per la via de Sèrbia", perquè "l'1 d'octubre ja va haver-hi violència per part de l'Estat". "Ens amoïna si hi haurà serbis o no hi haurà serbis, si s'accepta la democràcia o no, aquest és el secret".
Així s'ha expressat el portaveu independentista en declaracions al Senat en les quals ha dit que el seu partit es decanta pel que ha anomenat la via catalana, "un procés pacífic, cívic", però a continuació ha reiterat que el procés eslovè és exemplar, perquè va incloure un referèndum d'autodeterminació "pacífic".
"Però després, l'exiugoslava, Sèrbia, no va acceptar el resultat i ja va venir una part amb la qual no estem d'acord", ha afegit, per resumir així la guerra del 1991 que va durar deu dies i en la qual van morir prop de 60 persones.
Dit això, ha afegit que "ja va haver-hi violència per part de l'Estat" davant del referèndum de l'1 d'octubre de l'any passat i que dubta del paper que tindrà la Policia que el Govern espanyol traslladi a Barcelona si finalment s'hi reuneix el Consell de Ministres el 21 de desembre. "Segur que és per protegir els ministres, però no sabem si per protegir la ciutadania. És la vergonya de l'Estat espanyol", ha afegit.
Cleries ha insistit que el seu partit vol "fer la via catalana" i es manté "en contra de tot el que sigui violència, es digui CDR o com es digui". Respecte als anomenats Comitès de Defensa de la República, ha dit que uns "actuen bé", d'altres tenen "infiltrats" i d'altres pot ser que ho facin "malament". La intervenció dels Mossos d'Esquadra, al seu parer, respon a decisions tècniques i no polítiques.
El portaveu parlamentari ha censurat també les cartes enviades pel Govern espanyol a tres consellers de la Generalitat per demanar-los explicacions pels fets que van tenir lloc a Catalunya el cap de setmana passat i advertir-los que poden incórrer en un desistiment de funcions. "Desistiment de funcions, la del Govern de l'Estat cap a Catalunya que dura segles i no tenim 155 contra el Govern espanyol", ha afegit.
Preguntat per què no fan una crida a aquests CDR perquè cessi la violència, ha respost que la Generalitat no està "amb els CDR ni amb ningú". "Reclamem que es facin les coses pacíficament i bé", ha conclòs.
