BARCELONA 27 oct. (EUROPA PRESS) -
JxSí i la CUP van presentar i van registrar dilluns 28 d'agost al Parlament el seu projecte de Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, aprovada al ple i suspesa pel Tribunal Constitucional (TC).
Batejada com la principal llei de 'desconnexió', defineix un corpus legal transitori fins a la redacció d'una Constitució catalana: es tracta d'una Carta Magna provisional que estava previst que entrés en vigor només si guanyava el 'sí' a la independència en el referèndum de l'1 d'octubre.
La llei indica que és el Govern de la Generalitat el que detalla el desplegament i aquest divendres el ple del Parlament ha votat una proposició de resolució de JxSí i la CUP que insta l'Executiu català a fer-ho ja.
Aquestes són les claus de la norma:
-CONSTITUCIÓ ABANS D'UN ANY:
La llei estableix un període transitori d'aproximadament un any per crear una Constitució i convocar les primeres eleccions d'una república catalana. Ara ha d'iniciar-se un procés participatiu de sis mesos per recollir propostes ciutadanes i després hi haurà unes eleccions especials de les quals sortiria una Assemblea Constituent que redactaria en sis mesos una Carta Magna --que s'aprovaria per tres cinquens del Parlament i confirmarien els catalans--. Així, la república ja podria funcionar "al 100%" en un any, i els catalans anirien a les urnes tres vegades més després de l'1-O: en unes constituents, en el referèndum d'una Constitució i en les primeres eleccions parlamentàries d'una república.
-MANTENEN LLEIS ESTATALS QUE "NO CONTRADIGUIN":
En el període transitori seguirien vigents les normes de la UE, els tractats internacionals i totes les lleis estatals que "no contradiguin" la llei catalana de transitorietat jurídica. Es podran recuperar totes aquelles normes catalanes que hagi suspès el Tribunal Constitucional (TC) i tornar-los a donar rang legal.
-CAP D'ESTAT, CONTROL DE FRONTERES, EXPULSIÓ DE L'EXÈRCIT:
El president de la Generalitat és automàticament cap de l'Estat. Catalunya assumirà el control de les fronteres i duanes, i expulsarà l'Exèrcit fins que la futura Assemblea Constituent decideixi si se'n crea un de propi.
-CONTINUÏTAT DELS FUNCIONARIS:
Els empleats públics de l'Estat que presten serveis a Catalunya s'integraran automàticament al cos funcionarial de la Generalitat, mantenint sou i condicions. Però s'especifica la necessitat d'acordar amb el Govern central les condicions d'integració d'aquests treballadors. També es requerirà la nacionalitat catalana per ser funcionari de la Generalitat i per accedir a ocupacions de "salvaguarda d'interessos generals".
-NACIONALITAT CATALANA I LLENGÜES:
Tindrà la nacionalitat catalana qui tingui l'espanyola i estigui empadronat a Catalunya abans del 31 de desembre del 2016: tot català manté la nacionalitat espanyola, encara que pot demanar renunciar-ne. Quant a qui no obtingui directament la nacionalitat catalana, pot demanar-la el nascut a Catalunya però resident a l'exterior; un espanyol que hagi viscut a Catalunya almenys 5 anys, i el fill de pare o mare català. Els estrangers amb residència 'legal i continuada' un mínim de 5 anys també poden demanar la nacionalitat. I la llei garanteix la cooficialitat de castellà, català i aranès.
-JUSTÍCIA:
Es crea un ordenament jurídic encara que mantenint les places dels actuals jutges, magistrats, fiscals i lletrats. Un dels canvis més substancials és la substitució del TC per Sala de Garanties i del TS pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El president del Suprem català serà nomenat pel Govern català i el fiscal general pel Parlament. Es mantenen les sales judicials civil, social, administrativa i penal però s'elimina la militar; i s'afegeix una sala de garanties constitucionals, per a recursos nuclears sobre drets fonamentals i electorals. I el Consell de Garanties Estatutàries (consultiu) es converteix en Consell de Garanties Democràtiques (vinculant).
-AMNISTIA A CONDEMNATS PEL PROCÉS SOBIRANISTA:
S'amnistiarà a tots els 'investigats o condemnats per procediments relatius a la independència o la construcció de la república' --fet que inclou l'expresident Artur Mas i els exconsellers Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs--.
-HISENDA SOBIRANA I PENSIONS:
La Generalitat serà l'única autoritat tributària i l'Agència Tributària estatal no recaptarà a Catalunya: ciutadans, empreses i institucions hauran de tributar a la catalana. Els detalls del traspàs i dels canvis es deixen en mans de decrets del Govern de la Generalitat sobre la xarxa tributària. La llei tampoc inclou una disposició sobre què passarà amb la part del deute de l'Estat que correspon a Catalunya, però assenyala que serà part fonamental d'una negociació amb l'Executiu estatal. Es garanteix que tot català cobri la seva pensió i prestació social, encara que sense detallar com.
