MADRID 16 oct. (EUROPA PRESS) -
Ciudadanos cercarà aquest dimarts 17 d'octubre, al Ple del Congrés, el suport de PP i PSOE per demanar al Govern central un marc normatiu que eviti l'adoctrinament ideològic als centres escolars de Catalunya i per protegir, fins i tot amb l'anonimat, aquells que denunciïn aquestes pràctiques.
En una moció, conseqüència d'una interpel·lació urgent que el diputat taronja Toni Cantó va dirigir la setmana passada al ministre d'Educació Cultura i Esport, Iñigo Méndez de Vigo, Ciudadanos insta al fet que l'Alta Inspecció faci inspeccions als centres i elabori informes sobre les decisions de l'Administració educativa en relació amb els continguts curriculars bàsics i amb la garantia dels drets i igualtat dels alumnes, sobretot en matèria de drets lingüístics.
En declaracions a Europa Press, la portaveu d'Educació de Ciudadanos, Marta Martín, espera aconseguir el suport de PP i PSOE per tirar endavant aquesta iniciativa i no descarta que hagin de negociar esmenes. A més, vol que les mesures que es pactin es puguin aplicar a altres regions on "s'està començant un procés similar", entre les quals nomena la Comunitat Valenciana i Balears.
Martín ha indicat, no obstant això, que amb la seva iniciativa, Ciudadanos "no demana una altra cosa que no estigui a la LLOI i a la LOMCE", que són les lleis aprovades pels governs de PSOE i PP, respectivament. "No s'ha fet res per frenar aquest adoctrinament en 40 anys. Aquests grups hauran de retratar-se", ha subratllat.
El PP treballa en diverses esmenes al text de la formació taronja, que va registrar divendres passat a la cambra baixa. Segons han indicat fonts 'populars' a Europa Press l'objectiu és arribar a un acord. El previsible és que les propostes del PP vagin en el mateix sentit que el que s'ha dit pel ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, qui va plantejar que les mesures de reforma del sistema educatiu han d'acordar-se en el marc del Pacte Social i Polític per l'Educació.
Aquest marc normatiu, segons explica el text de la moció, ha de garantir la "neutralitat ideològica i política dels centres docents" i exigir "responsabilitats disciplinàries a directors i professors per la realització d'actuacions d'adoctrinament de l'odi nacionalista, amb greu conculcació dels drets i llibertats fonamentals bàsics a qualsevol democràcia".
Encara que la formació que lidera Albert Rivera parla en aquesta iniciativa dels col·legis d'Espanya, la seva exposició de motius se centra en la situació de Catalunya on, segons denuncien, a través d'assignatures com història o geografia "porten anys alimentant entre els alumnes el sentiment d'odi" adaptant els ensenyaments "al servei dels seus objectius polítics secessionistes".
MITJANS PER A LA FISCALIA
"Així, trobem manipulacions i tergiversacions escandaloses com l'entronització de Jaume I de Catalunya com a heroi nacional independentista, la caracterització dels soldats espanyols com a animals i dels camperols catalans com a víctimes empeses a la violència en la 'rondalla' d''Els Segadors', la desaparició de la Constitució Espanyola dins dels manuals d'història i la consegüent elevació de l'Estatut d'Autonomia com la màxima llei de la qual emanen els seus drets", denúncia Ciudadanos.
Davant aquesta situació, la formació taronja també crida l'Executiu a dotar dels mitjans adequats a la Fiscalia, per poder perseguir amb diligència" els delictes d'odi, les víctimes del qual, segons recorden a la moció, són els menors als centres.
En aquest sentit, també criden a dotar de la protecció adequada, inclòs l'anonimat, als denunciants d'adoctrinament als centres. Ciudadanos demana que es garanteixi plenament "la indemnitat davant de qualsevol comportament dirigit a perjudicar-los" i, en particular, als propis menors, alumnes als col·legis.
EL MINISTRE AL·LEGA QUE TÉ UNA FUNCIÓ "LIMITADA"
En la interpel·lació de la setmana passada al Congrés, Méndez de Vigo va admetre que la seva funció des del Govern central és "limitada" per evitar l'adoctrinament denunciat per Ciudadanos perquè les competències educatives estan transferides.
El ministre va plantejar, durant la seva intervenció, una reforma de la Constitució per introduir el principi de 'lleialtat constitucional', perquè, segons ha dit, "el troba a faltar" en Educació, així com la reforma del sistema educatiu "consensuada" amb la resta de formacions polítiques en el marc del Pacte Social i Polític per l'Educació.
Així mateix, va recordar que a principis d'aquest mes d'octubre, Educació va enviar a la Generalitat un segon requeriment en el qual alertava que l'assetjament escolar als alumnes que no participen en actes a favor de la independència i contra la Policia i Guàrdia Civil en col·legis i instituts s'havia incrementat "exponencialment" després del referèndum il·legal del passat 1 d'octubre.
En aquest requeriment, al qual va tenir accés Europa Press, és fruit de la investigació de l'Alta Inspecció educativa. S'hi detallaven nombrosos exemples de fustigació a famílies i alumnes contraris a l'independentisme, tant en col·legis com en instituts. "Si no hi ha resposta a aquest requeriment, o no és satisfactòria, anirem als tribunals", va advertir el ministre en la Sessió de Control al Govern espanyol al Ple del Congrés.
