MADRID 24 oct. (EUROPA PRESS) -
CiU vol que la reforma local, que es troba en procés de tramitació parlamentària, reconegui la "singularitat del sistema institucional" de Catalunya perquè, d'acord amb el seu Estatut, prevalgui la seva llei autonòmica sobre l'estatal a l'hora d'aplicar la nova norma, segons consta en una de les més de 50 esmenes parcials registrades per CiU al Congrés, i a les quals ha tingut accés Europa Press.
D'aquesta manera, els nacionalistes catalans demanden que la norma respecti les competències exclusives de la Generalitat en matèria de règim local ja que, segons denuncien, el text aprovat pel Govern central el juliol "no reconeix la supletorietat de la norma" per al cas de Catalunya, el tractament del qual havia de ser equivalent, segons CiU, al que es dóna als règims forals.
Aquest és precisament un dels principals motius pels quals els nacionalistes catalans no han accedit encara a donar suport a la reforma local del Govern central i no van retirar dijous passat la seva esmena a la totalitat.
Tot i això, fonts del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques han explicat fa poc que es mantenen els contactes oberts per aconseguir arribar a un acord, ja que la Generalitat sí combrega amb la resta de l'articulat.
En aquesta mateixa línia, CiU també demana que l'aplicació de la norma a Barcelona es faci "sense perjudici" de les competències que té la ciutat garantides en la seva Carta Municipal.
En matèria de retribucions, proposen que el cas que el pressupost per habitant d'un municipi superi en més d'un 25% la mitjana dels de la seva mateixa dimensió, els esmentats membres puguin percebre la quantitat corresponent al d'un grau superior.
MÉS DE 450 ESMENES DE L'OPOSICIÓ
A més del mig centenar d'esmenes de CiU, la resta de grups de l'oposició han presentat unes 450 propostes més de modificació, addició o supressió, en les que han tornat a denunciar que el text suposa un atac al món local i un intent de recentralització per part del Govern central.
En aquesta línia, el PSOE ha aprofitat aquest nou tràmit parlamentari per tornar a mostrar el seu rebuig frontal a la reforma i ha registrat 45 esmenes parcials, totes elles de supressió.
Segons ha explicat el secretari de Política Municipal del PSOE, Gaspar Zarrías, "no és un problema de xapa i pintura, sinó de model", pel que és necessari "desmuntar el cotxe i posar-lo a punt".
Entre d'altres coses, els socialistes proposen suprimir el punt en el qual es fixen les competències pròpies de les entitats locals perquè considera que el repartiment deixa sense autonomia els municipis per portar a terme polítiques d'interès local.
També demanen eliminar l'article en el qual es plasmen els mecanismes de coordinació entre administracions i en què es fixa la delegació a les Diputacions Provincials de determinats serveis.
Segons el PSOE, l'esmentat article, a més de "vulnerar l'autonomia local", té un "marcat biaix ideològic" i persegueixen la privatització de la gestió dels serveis socials.
IU: "NI RACIONALITZACIÓ NI SOSTENIBILITAT"
Esquerra Plural (IU-ICV-CHA) també ha tornat a reflectir en les seves 62 esmenes presentades les seves principals queixes contra la reforma, com són la retallada de l'autonomia local o l'excés de poder que se li atorga a les diputacions, i fins i tot demanen canviar el títol de la norma pel de 'Projecte de Llei del Govern i l'Autonomia Local', ja que consideren que els termes 'racionalització' i 'sostenibilitat' "amaguen un eufemisme de privatització i retallada de serveis públics municipals".
En aquesta línia, proposen augmentar de 14 a 24 les competències pròpies de les entitats locals, incloent, per exemple, la prestació de serveis socials i de promoció, inserció i inclusió socials.
També denuncien que la limitació del nombre de càrrecs públics amb dedicació exclusiva suposa "un atac a la democràcia" i demanen que la llei no entri en vigor fins després de les eleccions municipals del 2015.
Alhora, UPyD ha registrat 65 esmenes, en les que demana, entre d'altres coses, suprimir les Diputacions Provincials en el termini de sis mesos i fomentar la fusió de municipis.
Sobre aquesta qüestió, proposen un termini de sis anys perquè les Comunitats Autònomes portin a terme tots els processos de fusió i cap de les entitats tingui més de 10.000 habitants.
PNB: RECONEIXEMENT DE LA PECULIARITAT FORAL
A diferència de CiU, el PNB sí que ha aconseguit arribar a un acord amb el Govern central per plasmar a la llei el reconeixement i el respecte de la peculiaritat foral a canvi del seu suport i de retirar la seva esmena a la totalitat; així es reflecteix en les dues esmenes parcials que els nacionalistes bascos han presentat de manera conjunta amb el PP.
En elles es garanteix, per exemple, que els territoris històrics del País Basc seguiran conservant el seu règim especial en matèria municipal en el que afecta al règim economicofinancer.
A la resta de les seves 26 esmenes, PNB sol·licita, per exemple, un respecte més gran a l'autonomia local dels municipis o que es reconegui com a competència pròpia la prestació dels serveis socials.
GRUP MIXT
Des del Grup Mixt, ERC sol·licita que prevalgui l'Estatut de Catalunya sobre la reforma local i que se suprimeixin, modifiquin o no s'apliquin a Catalunya nombrosos punts del text que, segons la seva opinió, vulneren competències de la Generalitat.
En aquesta línia, Geroa Bai també demana que només s'apliquin a Navarra aquelles qüestions que no envaeixin el seu Règim Foral.
Alhora, tant Compromís com BNG i UPN demanen en les seves respectives esmenes que es reconegui com a competència pròpia municipal la prestació dels serveis socials i que es garanteixi de major manera l'autonomia local.
Per la seva banda, Fòrum posa èmfasi que es reconegui la condició d'entitats locals a les d'àmbit territorial inferior al municipal i CC-NC demana que la llei no entri en vigor fins al 30 de juny del 2015.
Per la seva banda, Amaiur només ha registrat dues esmenes en les quals demana que no s'apliqui al País Basc i Navarra, "en respecte de la voluntat majoritària de la societat basca", ni tampoc en el comtat de Treviño, territori situat físicament a la província d'Àlaba però que pertany a Burgos.
EL PP AMPLIA TERMINIS D'APLICACIÓ
Davant d'aquestes més de 450 esmenes, el PP ha registrat per part seva una vintena de propostes de modificació que, amb tota seguretat, s'inclouran en la reforma local i que persegueixen, entre d'altres coses, ampliar els terminis transitoris d'aplicació de la Llei en alguns dels aspectes que més polèmica han suscitat entre l'oposició.
Així, el PP proposa ara, per exemple, endarrerir fins al 2016 la transferència a les Comunitats Autònomes de la competència relativa a la prestació de serveis socials, augmentant d'aquesta manera fins a dos any el termini.
També demanen que s'ampliï el període per portar a terme la reestructuració del funcionament intern de les entitats locals fins després dels pròxims comicis locals.
Alhora, sol·liciten ampliar el termini perquè les entitats locals menors presentin els seus comptes. D'aprovar-se aquesta modificació, com previsiblement ocorrerà, aquests nuclis tindran un any per portar a terme aquest tràmit, en lloc de tres mesos, com fixa ara la llei.
