MADRID, 4 juny (EUROPA PRESS) -
CiU vol que el Govern espanyol concedeixi a les comunitats autònomes les tres dècimes addicionals de dèficit que la Comissió Europea (CE) permet a Espanya per a aquest any, i així li ho reclama a través d'una proposició no de llei que es debatrà a la Comissió d'Hisenda del Congrés.
La iniciativa, que recull Europa Press, fa referència a la decisió de l'executiu comunitari d'elevar del 5,5% al 5,8% l'objectiu de dèficit d'Espanya per al 2014, fet que suposa un marge d'uns 3.000 milions d'euros que els nacionalistes catalans volen que es reparteixin entre les comunitats.
Segons el portaveu econòmic de CiU a la cambra baixa, Josep Sánchez Llibre, aquest "preat marge de maniobra" que Brussel·les ha concedit a Espanya per poder reactivar l'economia sense haver de llastar l'Estat del Benestar hauria d'atribuir-se a les comunitats autònomes, elevant el seu objectiu de dèficit a l'1,3%.
I que d'aquesta manera es pugui "impulsar el creixement i la creació de llocs de treball, i alhora garantir el manteniment de les prestacions i serveis bàsics als ciutadans", que són competència dels governs autonòmics.
DECISIÓ UNILATERAL
A més, el diputat català es queixa de la "unilateralitat" del Govern espanyol a l'hora de renunciar a les tres dècimes de marge i considera sorprenent la decisió.
"Tant creu el Govern espanyol que ha canviat la situació de l'economia real i dels ciutadans perquè l'any passat l'executiu estigués demanant a la CE més marge de maniobra i aquest any renunciï al qual se li ha concedit?", es pregunta en la proposició.
"En un moment que seguim tenint una taxa d'atur que voreja el 26% semblaria just i acord al principi de lleialtat institucional que abans que el Govern espanyol renunciï unilateralment a 3.000 milions d'euros de dèficit, que Brussel·les ha considerat pertinents per evitar que l'excés d'austeritat asfixiï la sortida de la crisi, procedeixi a revisar els objectius assignats a les comunitats", insisteix la formació.
I és que CiU es porta queixant ja des del primer moment del repartiment "desigual" que Hisenda ha fet per a aquest any del dèficit --3,7% per a l'Administració central, 1% per a les comunitats, 0% per a les corporacions locals i 1,1% per a la Seguretat Social--, que segons la seva opinió no té en compte ni l'esforç que unes i altres administracions han fet fins ara per ajustar els seus comptes ni tampoc la càrrega de despesa social que suporta cadascuna.
NO HI HAURÀ FLEXIBILITZACIÓ
Tot i això, el Ministeri d'Hisenda ja ha deixat clar que els objectius asimètrics del passat exercici s'han aprovat de manera excepcional i exclusiva davant de l'"heterogeneïtat de la situació dels comptes públics de les diferents regions", que feia molt difícil fixar un objectiu homogeni per a totes "sense posar en risc la prestació dels serveis públics essencials en les que tenien més dificultats" i resultat, al mateix temps, creïbles.
Per això, l'objectiu de dèficit d'aquest any de l'1% per al conjunt de les comunitats, sense distinció entre unes i altres, es mantindrà i insisteix que "no s'està estudiant o preveient un escenari de modificació o flexibilització" d'aquest objectiu.
En una resposta parlamentària, que recull Europa Press, l'executiu reconeix en qualsevol cas que els objectius asimètrics van permetre una rellevant i significativa reducció del dèficit conjunt de les autonomies, fet que permet que totes les comunitats estiguin "en millors condicions per complir amb els objectius que tenen fixats per a aquest exercici".
A més, subratlla que malgrat tractar-se d'objectius asimètrics, han estat molt exigents, sobretot per a aquelles regions que no havien obtingut el dèficit marcat a l'any 2012.
"L'esforç exigit a les comunitats amb més desequilibris en els comptes del 2012 ha estat molt superior al de les quals van complir", apunta.
Per tot això, defensa que "la relaxació de l'objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes que van incomplir l'objectiu de dèficit en 2012 ha estat positiu", i recorda a més que la proposta s'ha aprovat per majoria en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), on estan representats tant el Ministeri d'Hisenda com les comunitats.
