El PSC desitja mantenir la seva hegemonia metropolitana i el PP, Badalona i Castelldefels
BARCELONA, 15 febr. (EUROPA PRESS) -
Queden menys de 100 dies per a les eleccions municipals del 24 de maig, i el panorama polític català està marcat per la competència entre CiU i ERC per aconseguir l'hegemonia a l'espai sobiranista i la renovació de les esquerres, amb la irrupció de noves coalicions com Barcelona en Comú, on conflueixen ICV, EUiA, Podem, Procés Constituent i Equo i independents.
A més de mesurar les seves forces a la capital catalana, els partits comencen a engrassar la maquinària electoral en tot el territori, on en total estan en joc 947 ajuntaments, quatre diputacions provincials, el Conselh Generau d'Aran i els 41 consells comarcals.
Els enquestes auguren un panorama obert: un sondeig elaborat per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), adscrit a la UAB, situa a CiU com primera força en intenció directa de vot (17%), i a continuació posiciona a ERC (14,3%) i al PSC (13,3%), tot i que evidència que hi ha un 15,5% d'indecisos.
També està per veure com influeix el procés sobiranista a l'electorat: la ANC advoca per convertir les municipals en una avantsala de les eleccions autonòmiques del 27S i a més, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha explicat després de tancar l'acord sobre el full de ruta sobiranista amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, que prioritzaran els acords entre la federació i els republicans en els ens locals.
Les eleccions locals de fa quatre anys van moure el panorama municipal assentat des de la Transició ja que per primera vegada des de 1979, CiU va aconseguir governar l'Ajuntament de Barcelona i les quatre diputacions provincials, els seus millors resultats en la història, una situació que la federació aspira a mantenir.
En total, CiU va aconseguir el 27,12% dels vots, i després es va situar el PSC (25,14%), PP (12,67%), ERC (8,98%), ICV-EUiA (8,43%) i PxC (2,3%), que va entrar en molts ajuntaments com l'Hospitalet, Mataró i Santa Coloma de Gramenet.
GRANS CIUTATS
El gran repte d'ERC per a aquestes municipals és penetrar en les grans ciutats catalanes: el 2011 es va mantenir com a tercer partit català en nombre de regidors, però es va quedar fora en tres de les quatre capitals de província --Girona, Lleida i Tarragona-- i als municipis metropolitans.
En el seu intent de reemplaçar definitivament al PSC com a principal partit d'esquerres a Catalunya, ERC està teixint nombroses aliances locals amb formacions que són escissions del partit socialista, com Avancem i MES.
Els socialistes liderats per Miquel Iceta assumeixen la seva primera cita amb les urnes amb unes enquestes poc favorables, el partit reconeix "problemes" per tancar les seves llistes en la Catalunya interior, tot i que apel·larà a la seva condició de partit tradicionalment municipalista per tornar a seduir als electors.
Els socialistes aspiren a mantenir el seu poder a les ciutats metropolitanes on el partit porta anys governant, com l'Hospitalet, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, Gavà, Viladecans, Terrassa i Sabadell, malgrat l'impacte del cas Mercuri de presumpta corrupció urbanística que s'ha saldat amb la imputació del seu exalcalde, Manuel Bustos.
El PP desitja mantenir les seves dues principals alcaldies catalanes --Badalona, la tercera ciutat més poblada, al capdavant de la qual està Xavier García Albiol, i Castelldefels-- i veure quin impacte té un eventual desgast per l'acció de govern a l'Estat i si C's creix a la seva costa.
ICV-EUiA confia a teixir aliances similars a les de Barcelona en altres municipis i consolidar una hegemonia d'esquerres a escala local, en un comicis en els quals la direcció estatal de Podem ha advocat per no presentar-se en solitari i estendre aliances.
