Els comptes preveuen una partida de cinc milions per fer la consulta
BARCELONA, 22 gen. (EUROPA PRESS) -
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres els Pressupostos catalans de 2014 i la seva llei d'acompanyament amb el suport de CiU i ERC i el rebuig de PSC, PP, ICV-EUiA, C's i CUP.
Són els primers pressupostos que s'aproven a Catalunya en dos anys, ja que l'executiu d'Artur Mas va passar tot 2013 amb els comptes prorrogats de 2012 després del repartiment de l'objectiu de dèficit que va fixar l'Estat.
Els comptes aprovats preveuen cinc milions d'euros per fer una consulta d'autodeterminació, i, tot i que el PP va portar el pressupost al Consell de Garanties perquè entenia que això era inconstitucional, l'òrgan consultiu va donar el seu vistiplau a aquesta partida.
Són els primers comptes que aproven CiU i ERC des que a final de 2012 van signar el seu pacte d'estabilitat parlamentària, i tot i que han admès que no són els millors possibles per l'austeritat, han assegurat que son els únics possibles donat el context econòmic actual.
La resta de partits de l'oposició ha recriminat a nacionalistes i republicans que el pressupost és deficient i impossible de complir, i han interpretat que ERC ho ha avalat a canvi de forçar al Govern a què en 2014 es faci la consulta.
AMB RETARD
Tant els Pressupostos com la Llei d'Acompanyament haurien d'haver-se aprovat a l'últim ple de 2013, però els recursos del PP al Consell de Garanties perquè dictaminés si els dos projectes s'adequaven a la Constitució i a l'Estatut han postergat el seu debat durant un mes.
L'òrgan consultiu de la Generalitat ha rebutjat el primer dels recursos dels populars, en què se sostenia que era inconstitucional la partida de cinc milions d'euros prevista per a processos electorals i consultes populars destinada a finançar una hipotètica consulta d'autodeterminació.
Sí va donar parcialment la raó al PP català en el recurs a la Llei d'Acompanyament, al jutjar contrària a la Constitució i a l'Estatut una de les noves taxes que promovia el Govern per gravar per despeses de "gestió i tramitació" a aquelles empreses que prestin serveis bàsics i rebin a l'any més de 30 reclamacions en matèria de consum, sempre que aquestes siguin admeses a tràmit per l'Agència Catalana de Consum.
2.300 MILIONS EN AIRE
Més enllà de recriminar les retallades al Govern, l'oposició també ha criticat que l'executiu d'Artur Mas segueix sense aclarir d'on sortiran els 2.300 milions en privatitzacions i concessions que els comptes preveuen com a ingressos i per pal·liar els ajustos.
El portaveu del PSC, Maurici Lucena, ha dit que aquesta partida és "la gran caixa negra" dels comptes, mentre que el diputat del PP José Antonio Coto ha dit que les converteixen en un pressupost fantasma que la Generalitat no podrà complir.
El diputat de CiU Antoni Fernández Teixidó ha defensat que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, no detalli encara quins actius poden ser venuts ni quines concessions poden fer-se per no "mostrar totes les cartes" i debilitar la posició del Govern en la negociació amb els possibles compradors.
El diputat d'ERC Pere Aragonès ha reivindicat l'esforç del seu partit per dotar als comptes d'un caire social introduint noves taxes i reformant o recuperant impostos com el de Successions i ha insistit que han de ser els "últims" pressupostos autonòmics de Catalunya.
