MADRID, 11 maig (EUROPA PRESS) -
CiU ha presentat una iniciativa al Congrés dels Diputats en la qual planteja instar al Govern espanyol a promoure els canvis legals oportuns perquè els delictes de violència comesos contra dones que exerceixen la prostitució siguin considerats delictes de violència de gènere, als efectes de possibilitar l'aplicació sobre les víctimes de la protecció que les lleis preveuen en aquests casos.
Es tracta d'una proposició no de llei registrada per la portaveu de CiU en matèria d'Igualtat, Lourdes Ciurò, a la qual ha tingut accés Europa Press.
Segons denuncia la nacionalista catalana, un mínim de 20 dones que exercien la prostitució han sigut assassinades als últims tres anys, 19 a mans d'homes i una per una dona, tot i això, només un d'aquests casos està previst a les estadístiques oficials de violència de gènere.
En concret, puntualitza que de les 20 mortes, un mínim de 14 han mort a mans dels seus clients. Tres casos estan encara per resoldre. Mentrestant, dues han mort assassinades per les seves parelles i a l'últim cas ha sigut una dona la que ha acabat amb la vida de la víctima.
Per comunitats autònomes, Ciurò detalla que entre els 19 casos de morts a mans d'homes, Andalusia és la que més casos de morts violentes de prostitutes registra, amb set casos.
A aquesta comunitat autònoma li segueix València, amb sis dones mortes; Catalunya, amb quatre; i una respectivament a Madrid i Castella-la Manxa.
"La violència exercida contra les prostitutes s'ha convertit en violència de gènere invisible" a causa de la definició que fa d'ella l'article 1 de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere del 2004.
En la normativa s'entén per violència de gènere la que, "com manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s'exerceix sobre aquestes per part dels qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o dels qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, fins i tot sense convivència".
DEIXA FORA ALTRES REALITATS
En aquest sentit, la diputada de CiU alerta que des de molts sectors es considera que la primera llei contra la violència masclista a Espanya, aprovada pel Govern espanyol de Zapatero el 2004, limita la definició d'aquest tipus de violència a la qual s'exerceix dins de la parella o exparella i deixa fora altres manifestacions de poder de l'home sobre la dona, com la persecució sexual o el que es produeix a la feina.
Segons la seva opinió, en el cas d'una dona que exerceixi la prostitució i un home que busqui els seus serveis s'estableix una "clara relació" de poder de l'home sobre la dona i per tant, que hi hagi o no relació d'afectivitat, es tracta de violència de gènere.
"Cal tenir en compte que els autors dels actes violents contra prostitutes no són únicament els clients que busquen els seus serveis sinó, moltes vegades, els mateixos proxenetes que les exploten", afegeix.
És més, adverteix que al món de la prostitució existeix "moltíssim maltractament", tant a nivell físic com psicològic, i és un entramat que s'alimenta de la relació desigual entre el proxeneta i les dones o entre el client i les dones.
"En qualsevol cas es tracta d'una clara relació de domini d'un home sobre una dona", subratlla.
A més, lamenta que a la majoria dels crims registrats contra dones que exercien la prostitució, els assassins es van acarnissar brutalment amb les víctimes i en tots els casos elles es van enfrontar al moment de la seva mort en un estat d'absoluta vulnerabilitat social i legal.
"Que aquests crims quedin en la invisibilitat, i no computin com violència de gènere a causa del redactat d'una llei que imposa com requisit per condemnar a algú per violència masclista que existeixi o hi hagi existit un vincle afectiu, és, com menys, desafortunat", critica la parlamentària catalana.
Per tot això, Lourdes Ciurò subratlla que el fet de preveure en les estadístiques oficials de violència de gènere els actes de violència realitzats contra les dones que exerceixen la prostitució, i estan en una situació de desemparament social i legal, ajudaria a visibilitzar les "terribles condicions de vida" que pateixen aquestes dones i donaria una visió, "més d'acord amb la realitat", de fins a quin punt la violència masclista o de gènere suposa "una xacra" per a la societat.
