BARCELONA 31 oct. (EUROPA PRESS) -
Un total de 55 entitats catòliques catalanes, entre les quals hi ha diverses institucions educatives i ordres religioses, han lliurat aquest dijous a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, un manifest on donen suport al l'autodeterminació.
Entre les associacions, hi ha ordres religioses masculines i femenines, a més de la junta de la Unió de Religiosos de Catalunya; associacions familiars i educatives; centres d'estudi i de cultura; associacions de laics; entitats socials; moviments pastorals i centres de formació.
De Gispert ha agraït a les entitats la seva implicació, i ha assegurat que "poden aportar molt des de la seva convicció cristiana" en la defensa del 'dret a decidir', cosa que no només han de fer els polítics, ha dit.
"Catalunya es troba en una dilema nacional i social difícil, i la solució no és fàcil. Quanta més unitat i com més suport hi hagi, millor", ha assegurat la presidenta del Parlament, després de precisar que ella s'asseu molt pròxima als signants.
"LLIBERTAT I JUSTÍCIA"
Durant la presentació del text, en nom de la congregació de Germanes Carmelites Vedruna, el seu provincial a Barcelona, Montserrat Espinalt, ha dit: "Davant del procés històric que està vivint el nostre país, la institució que represento no vol ser simple espectadora, sinó se sent exigida a participar".
"El desig de reconeixement, de llibertat i de justícia que bullen entre nosaltres, són signes de vida i d'esperança, dels quals les Germanes Vedruna participem i amb els quals convivim", ha dit Espinalt, que ha fet una crida a reconèixer els drets fonamentals de les persones i dels pobles.
Per la seva banda, Carles Armengol, del Grup Sant Jordi de promoció i defensa dels drets humans, ha assegurat que la seva posició és coherent amb la Doctrina Social de l'Església, que "reconeix i defensa els drets dels pobles, entre els quals hi ha el 'dret a decidir".
També en aquesta línia, el delegat episcopal de Justícia i Pau, el pare Josep Maria Fisa, ha demanat que "drets dels pobles han de ser respectats", i de fet, en el manifest que han presentat, reivindiquen dos documents signats pels bisbes catalans on es reconeix a Catalunya com nació: 'Arrels Cristianes de Catalunya' (1985) i la carta pastoral 'Al servei del nostre poble' (2011).
Entre les entitats que han assistit a l'audiència es troben l'Escola Pia, els claretians, els carmelites descalços, els jesuïtes, la Fundació Cristians de Catalunya, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, la Germandat Obrera d'Acció Catòlica (HOAC), l'Editorial Claret i Cristianisme i Justícia.
També han volgut assistir per expressar el seu suport a la iniciativa el director general d'Assumptes Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell; l'expresident del Parlament Joan Rigol i els exconsellers Antoni Comas, Ignasi Ferreres i Oriol Badia.
