Un centenar d'obres componen la mostra en xarxa, amb la meitat de quadres inèdits
BARCELONA, 10 maig (EUROPA PRESS) -
Cinc museus catalans s'han unit per rescatar de l'oblit a l'artista Antoni Viladomat en una gran retrospectiva que obrirà aquest dissabte amb l'exhibició d'un centenar d'obres --la meitat d'elles inèdites--, que pretenen recuperar el llegat artístic del considerat el pintor més important del barroc català.
L'exposició, que funciona com una mostra conjunta al marc del Tricentenari, obrirà al públic aquest dissabte al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu d'Art de Girona, el Museu de Lleida: diocesà i comarcal, el Museu de Mataró i el Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró.
El president de la Generalitat, Artur Mas, inaugurarà aquest dissabte la mostra al Museu d'Art de Girona, dins del marc dels actes del Tricentenari.
"Tots els museus han col·laborat d'una forma prismàtica per mostrar a aquest artista tan heterogeni" i hereu de pintors d'èxit a la Barcelona de començament del segle XVIII, com Joan Gallart, que van caure a l'assetjament de la ciutat comtal el 1714, ha remarcat el comissari de la iniciativa, Francesc Miralpeix, a la presentació de la mostra aquesta setmana al MNAC.
Es tracta d'una macroexposició que configura la "retrospectiva més completa" dedicada a aquest artista, molt conegut a la seva època i reivindicat als segles XIX i començament del XX, i gairebé oblidat actualment, segons ha destacat.
El tema principal de l'obra de Viladomat (1678-1755) era religiós, a causa de la societat i encàrrecs de l'època, tot i que també tenia registres relacionats amb la naturalesa i la pintura de flors, naturaleses mortes i al·legories de les estacions, com ha indicat Miralpeix, que va exalçar els seus dots narratius i la gran quantitat d'obra conservada de l'artista, tot i la gran quantitat d'obra perduda en saquejos, espoliacions amb la invasió napoleònica i crema de convents.
MEMÒRIA I FAMA PÒSTUMA
El Museu d'Art de Girona proposa un recorregut pels objectes que recullen la memòria i la fama pòstuma del pintor a través de diverses generacions, així com una cuidada selecció de dibuixos i quadres, entre els quals hi destaca l'exposicció per primera vegada del seu 'Autoretrat', fa poc localitzat al fons del MNAC.
El de Lleida posarà l'accent a la vessant més pedagògica del pintor amb una selecció d'obres de gran format, que van consolidar el prestigi de Viladomat, vist com un 'outsider' de l'època respecte a la relació amb la resta d'artistes que es reivindicaven en gremis.
OBRES DE GRAN FORMAT
A la capital del Segrià es podrà admirar el cicle de la 'Vida de Sant Francesc' de l'antic claustre franciscà de Barcelona, un quadre de Jesucrist entre els doctors del Temple del Monestir de Montserrat i les pintures restaurades de les carmelites descalces de Lleida.
El 'Sant Sopar' és una de les teles més grans del catàleg, que també estarà a Lleida, i el de 'Santa Quitèria' és un dels més emblemàtic de la ciutat, perquè es representa a la santa amb una vista inèdita de la Lleida del segle XVIII, ha celebrat la directora del museu diocesà, Montserrat Macià.
Als museus de Mataró es mostrarà el vincle de l'artista amb aquest territori, al qual pertanyia la seva dona, i suposarà una continuació de la mostra que el Museu de Mataró ja va dedicar a Viladomat el 1990.
Al Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró es veurà 'El conjunt dels Dolors' de l'Església de Santa Maria, un espai començat per Joan Gallart abans de la Guerra de Successió i finalitzat dues dècades més tard per Viladomat.
El MNAC traurà a la llum una exquisida selecció de dibuixos --una faceta molt destacada de l'artista, que impartia classes-- del pintor i d'alguns dels seus deixebles --Manel i Francesc Tramulles--, la major part dels quals procedeixen de l'antiga col·lecció del crític i escriptor modernista Raimon Casellas.
