Actualitzat 27/06/2014 18:25

Cimera UE.- Els líders europeus aproven l'entrada de Lituània a l'euro l'1 de gener del 2015

euro moneda
www.europa.eu.int

BRUSSEL·LES, 27 juny (EUROPA PRESS) -

Els caps d'Estat i de Govern dels vint-i-vuit han aprovat aquest divendres durant el Consell Europeu que se celebra a Brussel·les que Lituània adopti l'euro l'1 de gener del 2015 i es converteixi així en el dinovè país de l'eurozona perquè considera que compleix tots els criteris de convergència econòmica després dels ajustos realitzats arran de la profunda recessió que va viure en 2009.

L'entrada de Lituània a l'euro serà aprovada de manera definitiva el juliol per l'Ecofin, que després de rebre el dictamen de la nova Eurocambra fixarà el tipus de canvi irreversible entre la litas i l'euro.

La candidatura de Lituània va ser rebutjada el 2006 perquè no complia el criteri d'inflació. En aquesta ocasió, Brussel·les i el Banc Central Europeu han constatat que el país bàltic sí compleix els requisits, tot i que el BCE ha avisat sobre els riscos inflacionistes.

"L'euro no només portarà beneficis directes als ciutadans de Lituània i a les seves empreses. També ajudarà a mantenir unes finances públiques sanes i sòlides i a prevenir el populisme financer", ha dit la presidenta lituana, Dàlia Grybauskaité, en un comunicat. Segons la seva opinió, si Lituana hagués entrat a la UE el 2007, hauria resistit millor a la crisi financera.

L'entrada de Lituània completa l'adhesió dels països bàltics però suposarà una parada en les ampliacions de l'eurozona. De moment, cap altre país de l'ampliació està en el sistema monetari europeu i la condició per entrar a l'euro és formar part d'ell un mínim de dos anys.

CANVIA EL SISTEMA DE VOT AL BCE

L'entrada de Lituània desencadenarà un nou sistema de rotació del vot en el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE), que suposarà que els països sense representació en el directori de la institució, com és el cas d'Espanya, no tinguin dret de vot en algunes de les reunions de política monetària.

Amb el nou sistema de rotació, els governadors dels bancs centrals dels estats membre quedaran repartits en dos grups. El primer estarà format pels cinc grans països de l'eurozona -França, Alemanya, Itàlia, Espanya i Holanda- i tindrà quatre vots.

El dret de vot en aquest grup farà rotació cada mes, el que significa que el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, es quedarà sense votar en les decisions de política monetària una vegada cada cinc mesos, tot i que seguirà tenint dret a assistir a les reunions.

El mateix ocorre amb la resta dels grans països, però la diferència és que tant Alemanya, com França i Itàlia tenen un representant permanent en el directori del BCE, que podrà votar a cada moment, mentre que Espanya va perdre la seva cadira al comitè executiu el 2012.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés