Afirma que les mquines no són tan intelligents: "Són molt dolentes per raonar i fer plans"
BARCELONA, 7 abr. (EUROPA PRESS) -
La científica nord-americana Melanie Mitchell, experta en Intelligncia Artificial (IA), ha declarat a Europa Press que controlar per complet el mal ús de la IA "és impossible" i que les mquines no són tan intelligents com es creu, malgrat que hi ha un intens debat sobre amb quina rapidesa progressaran cap a una intelligncia a nivell hum.
Doctora en Informtica, catedrtica Davis de Complexitat a l'Institut Santa Fe i professora a la Universitat Estatal de Portland, Mitchell (Los Angeles, 1969) publica a Espanya 'Inteligencia artificial. Guía para seres pensantes' (Capitán Swing), on analitza el present i el futur d'una tecnologia que ha ajudat a comprendre millor la intelligncia humana.
L'autora creu que la IA pot ajudar a mitigar les desigualtats, per també accentuar-les: "Far que algunes tasques siguin molt més fcils per a persones, anivellant així el camp de joc, per molts sistemes d'IA han absorbit els biaixos de la societat a partir de les dades de capacitació i, per tant, podrien accentuar les desigualtats".
Posa com a exemple l'ús de la IA en les contractacions laborals, en la decisió d'atorgar préstecs bancaris o en sentncies penals, i altres decisions que "poden afectar els drets humans".
Igual que altres tecnologies, afirma que la IA es pot fer servir amb finalitats bones o dolentes, explica Mitchell, d'aquí la creació de lleis, regulacions i grups d'tica que monitoregen aquesta tecnologia, per creu que "controlar per complet el mal ús de la IA és impossible, igual que, per exemple, el mal ús dels mateixos ordinadors", cosa que atribueix a un factor hum complex.
COMPRENDRE LA INTELLIGNCIA HUMANA
Considera que els intents de construir mquines intelligents han ajudat a comprendre millor la intelligncia humana: "En la dcada del 1970 es pensava que perqu una mquina aconseguís i millorés el nivell hum en jocs com els escacs requeriria una intelligncia completament similar a la humana. Més tard es va descobrir que es podrien crear mquines que vencessin els humans en aquests jocs, sense res semblant a una intelligncia general".
Actualment hi ha bots de conversa que poden mantenir una conversa fluda amb les persones, per encara estan lluny d'assolir el nivell hum: "Resulta que és molt més fcil aconseguir una mquina que ens guanyi en els escacs, que escrigui poesia i generi imatges boniques i vídeos realistes, que aconseguir que un robot plegui la roba o renti els plats, o fins i tot que condueixi un cotxe, segurament".
PARADOXA
Mitchell assenyala una paradoxa: moltes coses que als humans els semblen bastant fcils són bastant difícils per a les mquines, i moltes coses que són bastant difícils per als humans són més fcils per a les mquines, afirma.
En aquest sentit, l'autora afirma que les mquines no són tan intelligents com es pensa: "És difícil definir 'intelligncia' i mesurar com d''intelligents' són els sistemes d'IA actuals. Tenen moltes capacitats en les quals són "'sobrehumans', com fer clculs rpids, resumir textos rpidament, o generar traduccions entre centenars d'idiomes, trobant respostes rellevants en el web".
ERRORS
No obstant aix, les mquines "encara cometen molts errors no humans i, sovint, són molt dolentes per raonar, fer plans, comprendre el context i transferir les seves habilitats a situacions noves"
En general, afegeix, les mquines encara no són tan capaces o flexibles com els humans, encara que "hi ha un gran debat en la comunitat d'IA sobre amb quina rapidesa progressaran les mquines cap a una intelligncia a nivell hum".
