Chaves declara aquest dilluns en el judici dels ERO en la recta final dels interrogatoris dels acusats

390710.1.644.368.20180416104310
Vídeo de la noticia
Publicat 16/4/2018 10:43:10CET

SEVILLA, 16 Abr. (EUROPA PRESS) -

Qui va ser president de la Junta d'Andalusia entre els anys 1990 i 2009, Manuel Chaves, prestarà declaració aquest dilluns, en plena Feria de Abril de Sevilla, davant el tribunal de la Secció Primera que enjudicia des de fa més de quatre mesos a l'Audiència Provincial 22 ex-alts càrrecs del Govern andalús pel procediment específic pel qual es van concedir ajudes sociolaborals a empreses en crisi entre els anys 2001 i 2010 en el marc dels expedients de regulació d'ocupació (ERO) fraudulents.

Amb el torn de Manuel Chaves, que s'enfronta a una petició de deu anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació per part del Ministeri Fiscal, les declaracions dels acusats encara la recta final, perquè després de l'expresident serà el torn de l'últim d'ells, Juan Francisco Sánchez García, ex-secretari general tècnic de la Conselleria d'Ocupació, d'Innovació i ex-director de finances de l'Agència d'Innovació i Desenvolupament d'Andalusia (IDEA), anterior Institut de Foment d'Andalusia, entitat encarregada de l'abonament de les ajudes investigades concedides per la Direcció general de Treball amb càrrec a la partida 31L en virtut del conveni marc del 2001 entre l'ens instrumental i la Conselleria d'Ocupació.

D'aquesta manera és la segona vegada en la qual l'expresident de la Junta d'Andalusia serà interrogat sobre la seva possible responsabilitat en el cas dels ERO, després que el 14 d'abril del 2015, aquest passat dissabte es van complir tres anys, declarés davant el magistrat instructor del Tribunal Suprem Alberto Jorge Barreiro.

Chaves va comparèixer en qualitat d'"imputat en relació amb els actes duts a terme en l'acompliment de les seves funcions amb motiu de la concessió d'ajudes socio-laborals i ajudes econòmiques directes a diferents empreses" d'Andalusia, "així com les prestades a persones físiques", segons resava l'acte de citació.

En la seva exposició raonada, acceptada pel Suprem, la jutgessa Mercedes Alaya, que investigava en aquell moment la matriu d'aquesta causa, acusava indiciàriament Chaves i els altres quatre aforats nacionals, José Antonio Griñán, Gaspar Zarrías, Mar Moreno i José Antonio Viera, en aquesta causa dels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics, i sobre aquestes acusacions pivotaba la instrucció a l'Alt Tribunal.

DECLARACIÓ DAVANT EL SUPREM

L'expresident de la Junta, segons recull l'acta de la seva declaració, va apuntar que, en deu anys de debats pressupostaris, cap dels centenars de diputats que van passar per les corts andaluses van fer cap observació d'il·legalitat respecte del sistema de "transferències de finançament" que es va utilitzar per tramitar les ajudes socio-laborals i per les quals es reunien fons de la partida 31L a IFA/IDEA per al seu pagament.

Segons el parer de Chaves, segons va dir, és molt difícil pensar que en deu anys centenars de diputats no hagin vist absolutament res il·legal. L'expresident va negar també haver conegut mai cap informe de la intervenció després de posar objeccions a aquestes ajudes.

Chaves va explicar que mai no va despatxar amb un director general, que únicament ho feia amb consellers i que cap d'ells li va posar de manifest l'existència d'il·legalitats. "La Presidència sempre delegava en el conseller d'Economia en relació amb la informació sobre els pressupostos", ha insistit Chaves.

A iniciativa pròpia al final de la seva intervenció, Chaves va manifestar que ha tingut una llarga trajectòria política i que podia assegurar que en cap moment cap decisió que hagi adoptat ha estat basada en la il·legalitat, segons es detalla en la mateixa acta de declaració.

Segons la seva declaració, ell no podia llegir-se tots els informes que acompanyaven qualsevol actuació legislativa perquè havia de dedicar-se a altres funcions, i era la Intervenció General la que havia d'indicar quin tipus de control volia, malgrat la qual cosa mai no va trobar cap il·legalitat, segons va declarar.

MAI NO LI VA ARRIBAR CAP INFORME DE LA INTERVENCIÓ

També va manifestar que mai no li va arribar cap informe de la Intervenció General ni va tenir sobre la taula del Consell de Govern cap informe d'actuació sobre aquest tema. Segons va defensar, només coneixia els criteris generals, relatius a les empreses que estaven en crisi o els processos de reconversió per ajudar acomiadats o prejubilats.

L'expresident andalús va dir davant l'instructor de la causa al Tribunal Suprem que a tot Andalusia hi havia 200 directors generals i que ell partia de la idea que el procediment a partir del com es concedien les ajudes era completament legal.

Per això, entén que si la Intervenció hagués considerat que el president d'Andalusia havia d'estar assabentat de la il·legalitat, ho hauria comunicat.

Al llarg de la seva declaració, Chaves va negar saber que s'hagués encarregat cap informe a despatxos d'advocats externs per la Junta d'Andalusia com el que va fer la companyia jurídica Garrigues que advertia d'una sèrie d'irregularitats en el sistema de concessió d'ajudes socio-laborals.

D'altra banda, Chaves va manifestar durant la seva compareixença judicial que els acords del Consell de Govern sobre el Control Permanent Financer es feien en la creença de la legalitat de les actuacions i tenien la seva font en la proposta de la mateixa Intervenció General de la Junta.

Va afirmar no conèixer personalment l'ex-interventor general Manuel Gómez, encausat també en el procediment específic, així com que si no va elevar un informe d'actuació seria probablement perquè no va advertir cap il·legalitat.

En cap moment es va plantejar que les ajudes de la Junta fossin incompatibles amb les del Govern central donades a l'empara de l'Ordre Ministerial del 1995 sobre ajudes extraordinàries a treballadors afectats per processos de reestructuració d'empreses.

Sobre les ajudes rebudes per diferents empreses a zones d'Andalusia com la Sierra Norte de Sevilla, Chaves va manifestar que en desconeixia l'import, si bé sabia que es concedien a zones en crisi i que coneixia la situació d'algunes empreses emblemàtiques com Delphi a Cadis o Santana a Linares (Jaén).

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2018 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.